Crisi dels refugiats a Europa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xifres de refugiats als Estats de la UE i la EFTA entre l'1 de gener i el 30 de juny de 2015 segons dades d'Eurostat.[1]
  •  0.69%
  •  >0.2-0.3%
  •  >0.1-0.2%
  •  >0.05-0.1%
  •  0.02-0.05%
  •  <0.02%
  •  sense dades

La crisi dels refugiats a Europa o «crisi migratòria», és com s'anomena a la situació humanitària crítica, que es va aguditzar el 2015, per l'increment del flux descontrolat de refugiats a països europeus. El terme s'utilitza des d'abril de 2015[2] i al·ludeix a l'augment del nombre de refugiats i migrants per motius econòmics que comparteixen vies de desplaçament irregular,[3] originaris de zones com l'Orient Mitjà, Àfrica i els Balcans, que arriben a la Unió Europea a través de la Mediterrània i el sud-est d'Europa[4][5] sol·licitant asil. La majoria dels refugiats provenen de Síria, Afganistan o Eritrea.[6]

Es tractà de la crisi més gran migratòria i humanitària a Europa, després de la Segona Guerra Mundial.[7] Segons l'Agència Europea de Fronteres —Frontex—, entre gener i juliol de 2015, uns 95 000 immigrants van ser rescatats per l'Operació Tritó a la Mediterrània central,[8] i prop de 340 000 immigrants van arribar a la Unió Europea, aproximadament el triple que en el mateix període de 2014.[9] La presidència del Consell de la Unió Europea va convocar pel setembre de 2015 una reunió extraordinària dels 28 Estats membres,[10] destacant que la situació migratòria «ha adquirit recentment proporcions sense precedents».[11] Segons el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, es «tracta d'una crisi mundial que necessita una resposta europea».[10]

Context[modifica | modifica el codi]

Migrants d'Hongria marxant cap a Àustria, el 4 de setembre de 2015

La crisi va sorgir com a conseqüència del creixent nombre de migrants i refugiats que arribaven —o intentaven arribar— als Estats membres de la Unió Europea, a través de la mar Mediterrània i els Balcans, procedents de països d'Àfrica, Orient Mitjà i Àsia del Sud; aquests moviments de població es caracteritzaren per la migració forçada de víctimes per conflictes armats, persecucions o violacions massives dels drets humans, i per l'acció de xarxes delictives de tràfic il·legal i tracta de persones.[12] Entre 2007 i 2011, un gran nombre d'immigrants il·legals procedents de l'Orient Mitjà i Àfrica van travessar la frontera entre Turquia i Grècia, el que va portar a Grècia i a l'Agència Europea de Protecció de Fronteres —Frontex— a millorar els controls fronterers.[13] El 2012, afluència d'immigrants a Grècia per terra va disminuir el 95% després de la construcció d'una tanca a la zona de la frontera entre Grècia i Turquia que no segueix el curs del riu Maritsa.[14] El 2015, Bulgària, va ampliar la tanca a la frontera amb Turquia, per evitar els fluxos migratoris a causa de, principalment, la Guerra civil siriana.[15][16] El setembre de 2015, el govern d'Hongria va anunciar la finalització d'una tanca a la frontera amb Sèrbia, en un intent per detenir el flux d'immigrants i declarava delicte entrar a les seves fronteres;[17][18] Àustria i Alemanya van donar entrada als milers de refugiats que ja no podien accedir al país.[17]

Servei Naval irlandès rescatant migrants d'una embarcació sobrecarregada dins l'Operació Tritó, el juny de 2015, a la Mediterrània

El problema es va aguditzar per la tragèdia que visqueren milers de migrants en posar les seves vides en perill en creuar la Mediterrània,[12] a bord d'embarcacions precàries i vaixells amb limitades condicions tècniques o excés de persones a bord.[19] A l'abril de 2015, almenys cinc embarcacions que transportaven gairebé dos mil migrants a Europa, es van enfonsar, amb una xifra de morts de més de 1200 persones; l'incident amb majors víctimes va ser un naufragi el 19 d'abril en aigües del canal de Sicília.[20] Aquests naufragis es varen donar dins un context de conflictes en curs a diversos països del nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà, així com la negativa de diversos governs de la Unió Europea per finançar l'Operació Mare Nostrum, un programa humanitari i de rescat organitzat pel govern italià, que va ser substituït al novembre de 2014 per l'Operació Tritó de l'agència europea Frontex. El 23 d'abril de 2015, els governs de la UE van acordar triplicar els fons per a les operacions de la patrulla fronterera a la Mediterrània, per tal d'igualar les capacitats prèvies de l'Operació Mare Nostrum, però Amnistia Internacional va criticar immediatament la decisió de la UE, per «no ampliar l'àrea operativa de Tritó» a la zona prèviament coberta per Mare Nostrum;[21] a continuació, la Unió Europea va decidir engegar una nova missió militar amb seu a Roma anomenada l'operació naval (EUNAVFOR Med).[22]

Decisions de les cimeres europees[modifica | modifica el codi]

El dilluns 14 de setembre de 2015, una reunió extraordinària del Consell de ministres de la Unió Europea no va arribar a cap acord global per la distribució dels 120.000 migrants a Grècia, Itàlia i Hongria. Per solucionar el problema es va proposar millorar la cooperació amb els països veïns d'Europa i l'establiment de centres de detenció.[23]

Asil[modifica | modifica el codi]

El 2014, els Estats membres de la Unió Europea van rebre 132.405 sol·licituds dels migrants. En total, 23.295 sol·licituds van ser acceptades, i aquests migrants rebran algun tipus de protecció de la UE (asil, condició de refugiat, protecció subsidiària, protecció per raons humanitàries), mentre que 109.110 sol·licituds van ser rebutjades,[24] i aquests migrants es veuran obligats a sortir del territori de la Unió Europea. Segons Eurostat, quatre estats —Alemanya, Itàlia, França i Suècia— reben al voltant de dos terços de les sol·licituds d'asil de la UE,[25] mentre que l'anàlisi de les dades de les Nacions Unides i del Banc Mundial indica que Hongria, Àustria i Suècia, estan entre els principals receptors dels sol·licitants d'asil de la UE.[26]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ «Asylum and first time asylum applicants by citizenship, age and sex Monthly data (rounded)». Eurostat.
  2. ↑ European migrant Crisis
  3. ↑ «UNHCR viewpoint: 'Refugee' or 'migrant' - Which is right?». UNHCR.
  4. ↑ «Migratory routes map». Frontex.
  5. ↑ «Sea Arrivals to Southern Europe». UNHCR.
  6. ↑ «10 truths about Europe’s migrant crisis». The Guardian, 10 agost 2015.
  7. ↑ «Todas las claves de la peor crisis migratoria en Europa desde la Segunda Guerra Mundial». RT, 30 d'agost de 2015. [Consulta: 6 de setembre de 2015].
  8. ↑ «Frontex helps save 3 400 migrants off Libyan coast last week» (en anglès). Frontex, 25 d'agost de 2015. [Consulta: 6 de setembre de 2015].
  9. ↑ «El número de inmigrantes en la UE se ha triplicado este año, según Frontex». Agencia EFE, 13 d'agost de 2015. [Consulta: 6 de setembre de 2015].
  10. ↑ 10,0 10,1 IGLESIAS, MARIA. «Brussel·les demana solidaritat per als refugiats». elperiodico.cat. [Consulta: 6 setembre 2015].
  11. ↑ «Bruselas pide “solidaridad” a los países ante la “crisis mundial” migratoria». El País, 31 d'agost de 2015. [Consulta: 6 de setembre de 2015].
  12. ↑ 12,0 12,1 «European Agenda Migration». Comisión Europea. [Consulta: 6 de setembre de 2015].
  13. ↑ «Mapping Mediterranean migration». BBC, 15 setembre 2014.
  14. ↑ «Greece completes anti-migrant fence at Turkish legends border». Kathimerini, 17 desembre 2012.
  15. ↑ Krasimirov, Angel. «Bulgaria to extend fence at Turkish border to bar refugee influx». Reuters, 14 gener 2015.
  16. ↑ (referència múltiple)
  17. ↑ 17,0 17,1 «Càlida arribada dels refugiats a Munic, Alemanya». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA. [Consulta: 6 setembre 2015].
  18. ↑ «Hungría anuncia haber terminado de levantar su barrera en frontera con Serbia». El Universo, 29 d'agost de 2015. [Consulta: 6 de setembre de 2015].
  19. ↑ «El Mediterráneo, trampa mortal para inmigrantes africanos». El Tiempo, 20 d'abril de 2015. [Consulta: 6 de setembre de 2015].
  20. ↑ «Europa abre los ojos a la crisis migratoria». Página 12, 21 d'abril de 2015. [Consulta: 6 de setembre de 2015].
  21. ↑ «Europe's response: "Face-saving not a life-saving operation"». Amnistía Internacional, 24 d'abril de 2015. [Consulta: 6 de setembre de 2015].
  22. ↑ Petruzzi, Rocío. «Crisi al Mediterrani: un nou repte per a l'acció exterior europea». Agenda Europea. Fundació Catalunya Europa. [Consulta: 6 setembre 2015].
  23. ↑ Honoré, Renaud. «Réfugiés : les Européens échouent à s’entendre». LesEchos.
  24. ↑ «Final decisions on (non-EU) asylum applications 2014» (en anglès). Eurostat. [Consulta: 6 de setembre de 2015].
  25. ↑ «Data raises questions over EU’s attitude towards asylum seekers» (en anglès). Euronews, 14 de maig de 2015. [Consulta: 6 de setembre de 2015].
  26. ↑ «Which Countries Are Under the Most Strain in the European Migration Crisis?» (en anglès). The New York Times, 31 d'agost de 2015. [Consulta: 6 de setembre de 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crisi dels refugiats a Europa Modifica l'enllaç a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crisi_dels_refugiats_a_Europa&oldid=15783638»