Crisi política a Somàlia de 2021
| Tipus | crisi política  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | 8 febrer 2021 - | ||
| Estat | Somàlia | ||
La crisi política somali de 2021 és una important crisi política que va esclatar després que el president Mohamed Abdullahi Mohamed (també conegut com a Farmajo) es negués a deixar el seu càrrec el 8 de febrer de 2021, quan acabava el seu mandat presidencial. Es va sortir del full de ruta pactat amb l'oposició el 17 de setembre de 2020 i el president Farmajo va voler continuar de manera inconstitucional en el poder insistint en l'extensió del seu mandat amb l'oposició frontal de l'oposició i dels estats autònoms Jubaland i Puntland.[1][2]
L'agitació política s'ha intensificat des de llavors, amb protestes antigovernamentals que es van produir després de la decisió del govern de retardar les eleccions presidencials de 2021 a Somàlia, i a les quals van assistir milers de partidaris de l'oposició, onejant i sostenint la bandera somali i demanant la dimissió del govern. Les tensions van augmentar quan es van registrar trets durant les manifestacions del 19 i 20 de febrer a Mogadiscio. Els manifestants pretenen dur a terme concentracions de protesta durant les pròximes setmanes i demanar un successor a Mogadiscio. L'onada de protestes té com a objectiu derrocar al govern i programar les eleccions presidencials de 2021 a Somàlia al més aviat possible i, amb sort, posar fi a la crisi política i a l'agitació.[3][4][5]
Per la seva banda, el president de facto Farmajo va continuar les negociacions polítiques amb l'oposició i amb dos dels cinc estats que componen Somàlia per acordar la celebració de les eleccions presidencials.[6] Després que no s'arribés a cap acord, la cambra baixa del Parlament somali va aprovar una pròrroga de dos anys més en el mandat presidencial de Farmajo, no només amb el fort rebuig de l'oposició i dels dos estats autònoms sinó també de la cambra alta del Parlament, diversos expresidents i part de la comunitat internacional.[7][8] Abans de la celebració de la sessió parlamentària, la màxima autoritat policial de la capital somali va ordenar que la suspenia i va instar el primer ministre Mohamed Husein Roble que assumís el control i arribés a un consens transversal.[7] El comandament policial fou cessat.[7]
L'1 de maig, Farmajo va renunciar l'ampliació extraconstitucional del seu mandat per rebaixar les tensions.[9] En una compareixença davant el Parlament, ha confirmat que torna a donar suport al acord signat el 17 de setembre de 2020.[9]
Reaccions[modifica]
- El 10 de març de 2021, les Nacions Unides, la Unió Africana i l'Autoritat Intergovernamental pel Desenvolupament, van expressar en un comunicat conjunt la seva «seriosa preocupació que l'estancament polític estigui impactant negativament en la pau, seguretat, estabilitat i prosperitat de Somàlia» i altres països de la regió.[10]
Unió Europea - L'Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat Josep Borrell va amenaçar amb «mesures concretes» si no es reprenen immediatament les converses sobre la celebració d'eleccions.[11]
Estats Units - El Secretari d'Estat Antony Blinken s'ha mostrat decepcionat per l'aprovació de l'extensió del mandat presidencial i ha afirmat que «tals accions serien profundament divisives, soscavarien el procés de federalisme i les reformes polítiques que han estat en el centre del progrés del país i de la col·laboració amb la comunitat internacional, i desviarien l'atenció de la lluita contra Al-Xabab».[11]
Somalilàndia - L'estat independent de facto va expressar la seva greu preocupació «pels esdeveniments antidemocràtics i desestabilitzadors que s'estan produint al nostre país veí, Somàlia».[12]
Turquia - El ministeri d'Afers Exteriors insta «al Govern Federal i als Estats membres Federals a reunir-se i resoldre les disputes amb un diàleg inclusiu i constructiu sobre la base del consens aconseguit el 17 de setembre de 2020 i destaquem la importància de celebrar les eleccions sense més demora».[13]
Referències[modifica]
- ↑ Naranjo, José. «El aplazamiento de las elecciones hunde a Somalia en una nueva crisis» (en castellà). El País, 09-02-2021. [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ Crespo, David Soler. «Somàlia i la impossibilitat de celebrar eleccions». Ara.cat, 08-02-2021. [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ «Somali capital gunfire amid election protests», 19-02-2021.
- ↑ «What is next for Somalia’s political crisis?», 20-02-2021.
- ↑ «Somalia’s election impasse: A crisis of state building», 16-02-2021.
- ↑ Press, Europa. «La ONU pide a los líderes de Somalia "priorizar el interés nacional" para resolver su "estancamiento político"», 12-04-2021. [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Press, Europa. «El Parlamento somalí prorroga dos años el mandato del presidente», 12-04-2021. [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ «Somalia lawmakers vote to extend president’s mandate, but Senate objects» (en anglès), 12-04-2021. [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ 9,0 9,1 Press, Europa. «'Farmajo' renuncia a la extensión de su mandato y deja en manos del primer ministro el proceso electoral» (en castellà), 01-05-2021. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «La ONU, la UA y la UE expresan su preocupación por la situación en Somalia» (en castellà). EFE. [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ 11,0 11,1 «Somali president signs law extending mandate for two years» (en anglès). France24, 14-04-2021. [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ editor. «Somaliland expresses ‘deep concern' over recent developments in Somalia» (en anglès americà), 14-04-2021. [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ «No: 119, 24 March 2021, Press Release Regarding the Election Process in Somalia» (en anglès). Republic of Turkey - Ministry of Foreign Affairs, 24-03-2021. [Consulta: 14 abril 2021].