Crisi sanitària

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una crisi sanitària o crisi de salut pública és una situació de risc o de desbordament del sistema sanitari que afecta els humans d’una o més àrees geogràfiques, des de la mes petita fins la globalitat de tot el planeta. Les crisis sanitàries tenen generalment impactes importants en la salut de la comunitat, la pèrdua de vides i en l’economia. Poden ser resultat de malalties, processos industrials o polítiques precàries.[1][2]

La seva gravetat sovint es mesura pel nombre de persones afectades, per la seva extensió geogràfica o per la morbiditat o la mortalitat del procés patogen que l'origina.[3][4]

Característiques[modifica]

Després d'haver perdut les cases en el terratrèmol, molts haitians viuen ara en camps precaris.

Generalment hi ha tres components clau en les crisis de sanitàries: [5]

  • Problemes de salut pública.[6]
  • Problemes de coordinació sanitària.[7]
  • Alarma sanitària: mala comunicació dels riscos per a la població que provoquen commoció social.[8]

Tipus[modifica]

  • Ambiental
  • Alimentària
  • Tòxica

Exemples[modifica]

Nadó nascut a una mare que havia pres talidomida mentre estava embarassada.
Al Metro de Mèxic, els passatgers estan protegits contra la grip A.
symptoms of microcephaly
Símptomes de microcefàlia, relacionats amb mares infectades pel virus Zika.[9]

Prevenció i control[modifica]

  • Utilització dels sistemes d’alerta sanitària . Es requereix un sistema sanitari que respongui a les necessitats de la població i que perfeccioni els instruments per garantir una preparació adequada abans de la eclosió.[47][48][49]
  • Transparència de les institucions públiques o privades. La percepció de crisi pot defugir el control d’experts o institucions sanitàries. Es necessari que les parts interessades proporcionin solucions en la difusió i el tractament del problema de salut. Això requereix un difícil equilibri entre la necessitat de donar respostes clares i les pors poc fonamentades.[50]
  • Política d’informació adequada. La irracionalitat sorgeix quan la informació es distorsiona o s’amaga. Afrontar una crisi de salut implica: respecte per la societat, coordinació d’organitzacions i una institució amb pes científic per a les persones. Els mitjans de comunicació, han d'actuar com a portaveu en situacions de risc per a la salut pública, per obtenir la confiança entre la ciutadania. La capacitat tècnica dels professionals sanitaris està més provada en el cas dels funcionaris públics. Aquest fet, suggereix una major participació de la sanitat pública i una millor formació pràctica de la privada.[51][52][53]
  • Avaluar crisis anteriors o altres experiències. Les crisis són reptes que s’han d’aprendre tant dels errors com dels èxits, ja que serveixen per provocar els dispositius i millorar la resposta a altres crisis. És important realitzar anàlisis de respostes anteriors, auditoria i vulnerabilitat dels riscos, investigació i proves i exercicis per preparar-se per a futures crisis.[54][55][56]
  • Preparar objectius : "primer, reduir l'impacte de la malaltia i la mort i, segon, evitar la fractura social".[57]
  • Elaboració de plans de contingència . La preparació és clau per a la crisi, ja que permet una resposta forta, organitzada i sostinguda científicament. Els plans d'acció han de ser coneguts per part dels professionals amb suficient antelació, amb una bona dotació formativa. Els polítics han de ser coherents en les seves accions i coordinar tots els recursos disponibles. És imprescindible invertir en recursos de salut pública per preparar mesures preventives i reduir les desigualtats de salut per minimitzar l’impacte de les crisis sanitàries, ja que generalment sempre pateixen mes la població mes pobra.[58][59]

Reglament Sanitari Internacional[modifica]

El Reglament Sanitari Internacional de 2005 (RSI 2005) és una normativa de l’Organització Mundial de la Salut que pretén prevenir la propagació internacional de malalties, protegint-se contra la seva propagació, controlar-la i donar-li una resposta, evitant el mateix temps les interferències innecessàries amb el trànsit i el comerç internacional. "Estableix una nova sèrie de normes encaminades a apuntalar el sistema real d'alertes i que respongui davant brots epidèmics, exigint als països que millorin els mecanismes internacionals de vigilància i notificació d'esdeveniments de salut pública, alhora que es referenciïn amb la seva capacitat nacional de vigilància i resposta".[60][61]

El RSI 2005 defineix una emergència sanitària de preocupació internacional com un “esdeveniment extraordinari de salut pública que, mitjançant procediments concrets, és determinat que constitueix un risc per a la salut pública d'altres Estats com a causa de la propagació internacional d'una malaltia, i es podrà exigir una resposta internacional coordinada ". Els criteris de decisió per determinar una emergència de salut pública d'importància internacional:

  • gravetat de les repercussions de salut pública de l'esdeveniment;
  • caràcter inusual o imprevist de l'esdeveniment;
  • possibilitats de propagació internacional de l’esdeveniment, i / o;
  • risc de restriccions als viatges o al comerç a causa de l’esdeveniment.[60]

Referències[modifica]

  1. Brownstein, Joseph «The Top 10 Health Scares Of The Decade». ABCNews.com, 07-12-2009.
  2. Gérvas, Juan; Meneu, Ricard «Las crisis de salud pública en una sociedad desarrollada. Aciertos y limitaciones en España. Informe SESPAS 2010». Gaceta Sanitaria, 24, desembre 2010, pàg. 33–36. ISSN 0213-9111. DOI: 10.1016/j.gaceta.2010.06.009. PMID: 21094562.
  3. Alderson, Michael Rowland. Mortality, morbidity, and health statistics. Nova York: Stockton Press, 1988. ISBN 0935859314. OCLC 18464719. 
  4. Gravitz, Lauren «A smouldering public-health crisis». Nature, 474, 7350, 2011, pàg. S2–S4. DOI: 10.1038/474S2a. PMID: 21666731.
  5. Noji EK. The public health consequences of disasters. Oxford: OUP; 1997.
  6. Anand, Geeta. «India's Public Health Crisis: The Government Responds». The Wall Street Journal, 30-07-2011.
  7. UN «Strengthening of the coordination of emergency humanitarian assistance of the United Nations» (en anglès). General Assembly, 2000 Gen 28; A/RES/54/95, pàgs: 2 [Consulta: 14 maig 2020].
  8. Público. «Crisis».
  9. «Understanding Zika». Goinvo.com. [Consulta: 8 febrer 2016].
  10. Bloy, M «Cholera comes to Britain: October 1831» (en anglès). The Peel Web, 2016; Mar 4 (rev), pàgs: 9 [Consulta: 4 maig 2020].
  11. Geary, L «Epidemic Diseases of the Great Famine» (en anglès). A: 18th–19th - Century History: The Famine. History Ireland, 1996; 1 (4), pàgs: 8. ISSN 0791-8224 [Consulta: 19 maig 2020].
  12. Wilson, B «The Swill Is Gone» (en anglès). The New York Times, 2008; Set 29, pàgs: 3 [Consulta: 8 abril 2019].
  13. Sasson, T «From Empire to Humanity: The Russian Famine and the Imperial Origins of International Humanitarianism» (en anglès). J Br Stud, 2016 Jul; 55 (3), pp: 519-537. ISSN 1545-6986. DOI: 10.1017/jbr.2016 [Consulta: 10 abril 2019].
  14. Rouhi, Maureen «Thalidomide». Chemical & Engineering News, 83, 25, 20-06-2005.
  15. «A Long Trial in Spain on Fatal Tainted Food». The New York Times, 02-08-1987.
  16. «Indonesia key. Controlling the Pandemic: Public Health Focus. Koshland Science Museum. Retrieved 2015-07-10.».
  17. Eberstadt, N; Kelley, LM. «Behind the Veil of a Public Health Crisis: HIV/AIDS in the Muslim World». NBR Special Report no. 9, 01-06-2005.
  18. Fullilove, Robert. «AIDS In Black America: A Public Health Crisis». NPR.org, 05-07-2012.
  19. Fields, C. Virginia. «HIV/AIDS and the Public Health Crisis in Our Communities: The Time for Action Is Now». Huffingtonpost.com, 24-07-2012.
  20. «Bovine Spongiform Encephalopaphy: An Overview». Animal and Plant Health Inspection Service, United States Department of Agriculture, desembre 2006. Arxivat de l'original el 2012-03-30. [Consulta: 8 abril 2008].
  21. Achterberg, EP; Braungardt, C; Morley, NH; Elbaz-Poulichet, F; Leblanc, M «Impact of Los Frailes mine spill on riverine, estuarine and coastal waters in southern Spain». Water Res, 33, 16, 1999, pàg. 3387–3394. DOI: 10.1016/S0043-1354(99)00282-1.
  22. Amerithrax or Anthrax Investigation Arxivat 2010-09-09 a Wayback Machine., U.S. Federal Bureau of Investigation.
  23. Smith, RD «Responding to global infectious disease outbreaks: Lessons from SARS on the role of risk perception, communication and management». Social Science and Medicine, 63, 12, 2006, pàg. 3113–3123. DOI: 10.1016/j.socscimed.2006.08.004. PMID: 16978751.
  24. Beigel JH, Farrar J, Han AM, Hayden FG, et al, The Writing Committee of the World Health Organization (WHO) Consultation on Human Influenza «Avian influenza A (H5N1) infection in humans». The New England Journal of Medicine, 353, 13, 29-09-2005, pp: 1374–1385. DOI: 10.1056/NEJMra052211. PMID: 16192482.
  25. Bavier, J «Ivory Coast Government Panel Releases Toxic Waste Findings». VOA News, 31-10-2006 [Consulta: 26 abril 2020].
  26. Mozaffarian, Dariush; Katan, Martijn B.; Ascherio, Alberto; Stampfer, Meir J.; Willett, Walter C. «Trans Fatty Acids and Cardiovascular Disease». The New England Journal of Medicine, 354, 15, 13-04-2006, pàg. 1601–1613. DOI: 10.1056/NEJMra054035. PMID: 16611951.
  27. Barboza, D; Story, L «Mattel recalls millions more Chinese-made toys» (en anglès). The New York Times, 2007; Ag 14, pàgs: 3 [Consulta: 21 abril 2019].
  28. Fu, J; Nicoll, G «The Milk Scandal and Corporate Governance in China» (en anglès). Canberra Law Review, 2011; 10 (3), pp: 103-124. ISSN 1320-6702. DOI: 10.13140/RG.2.1.3867.7529 [Consulta: 10 abril 2019].
  29. «Listeria Monocytogenes - Public Health Agency of Canada», 07-02-2009. Arxivat de l'original el 7 febrer 2009.
  30. Ministerio de Salud de Chile. Listeriosis: con medidas simples la población puede prevenirla. 28/11/2008. Access date 26/05/2013. Arxivat 2009-04-29 a Wayback Machine.
  31. «Noriega LM, Gonzalez P, Thompson L, Pérez J, Marcotti A, Vial P. Informe sobre aumento de casos de infección por Listeria monocytogenes en Santiago de Chile. Santiago de Chile: Unidad de Infectología de la Clínica Alemana. 16/06/2008. Access date 26/05/2013.».
  32. Trifonov, Vladimir; Khiabanian, Hossein; Rabadan, Raul New England Journal of Medicine, 361, 2, 09-07-2009, pp: 115–119. DOI: 10.1056/NEJMp0904572. PMID: 19474418.
  33. «Health crisis in Haiti enters a deadly new phase». NBC News, 10-02-2010.
  34. Office of the Commissioner «Update on Bisphenol A for Use in Food Contact Applications». FDA, 2010; Gen.
  35. Mittelstaedt, Martin «Canada takes lead in declaring bisphenol A tòxic». The Globe & Mail (rev), 27-04-2018.
  36. «Japan's other health crisis». Globalpost.com.
  37. «European Commission - Health and Consumers Directorate General - 2 June 2011». Arxivat de l'original el 3 novembre 2012. [Consulta: 4 juny 2011].
  38. Seal A, Bailey R «The 2011 Famine in Somalia: lessons learnt from a failed response?» (en anglès). Confl Health, 2013 Oct 30; 7 (1), pp: 22. PMID: 24171715. DOI: 10.1186/1752-1505-7-22. PMC: 3829375 [Consulta: 30 abril 2020].
  39. Maxwell D, Majid N, Adan G, Abdirahman K, Kim JJ «Facing famine: Somali experiences in the famine of 2011» (en anglès). Food Policy, 2016 Des; 65, pp: 63-73. PMID: 28018025. DOI: 10.1016/j.foodpol.2016.11.001. PMC: 5176329 [Consulta: 30 abril 2020].
  40. «European Commission - PRESS RELEASES - Press release - Medical devices: European Commission asks for further scientific study and draws first lessons from the recent fraud on breast implants».
  41. «Información sobre las prótesis mamarias Poly Implant PIP. Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios. 02/03/2012.».
  42. WHO Ebola Response Team «Ebola Virus Disease in West Africa — The First 9 Months of the Epidemic and Forward Projections». The New England Journal of Medicine, 371, 16, 16-10-2014, pp: 1481–1495. DOI: 10.1056/NEJMoa1411100. PMC: 4235004. PMID: 25244186.
  43. Farrar, JJ; Piot, P «The Ebola Emergency — Immediate Action, Ongoing Strategy» (en anglès). The New England Journal of Medicine, 2014 Oct 16; 371 (16), pp: 1545–1546. ISSN 1533-4406. DOI: 10.1056/NEJMe1411471. PMID: 25244185 [Consulta: 10 abril 2019].
  44. «PAHO WHO - Zika virus infection - Geographic Distribution».
  45. Miles, T; Hirshler, B «Zika virus set to spread across Americas, spurring vaccine Hunt». Reuters, 26-01-2017 [Consulta: 26 abril 2020].
  46. NIDA «La crisis de opioides». Información sobre drogas, 2017; Jul (rev), pàgs: 3 [Consulta: 14 maig 2019].
  47. «Health Alert Network (HAN). Centers for Disease Control and Prevention (CDC). Atlanta. 2011/08/29.». Arxivat de l'original el 2011-09-12.
  48. Valencia, R; Román, E; García-León, FJ; Guillén, J «Sistemas de alerta: una prioridad en vigilancia epidemiològica». Gaceta Sanitaria, 17, 6, 01-11-2003, pàg. 520–522. ISSN 0213-9111. DOI: 10.1157/13055395.
  49. Fernández K, Ciotti M, Kaiser R «La Unión Europea ante las crisis sanitarias» (en castellà). Rev Adm Sanit Siglo XXI, 2006 Jul; 4 (3), pp: 425–435. ISSN 1137-2966 [Consulta: 15 abril 2019].
  50. AbouZahr, Carla; Adjei, Sam; Kanchanachitra, Churnrurtai «From data to policy: good practices and cautionary tales». The Lancet, 369, 9566, 24-03-2007, pp: 1039–1046. ISSN 0140-6736. DOI: 10.1016/s0140-6736(07)60463-2. PMID: 17382830.
  51. «Risk Communication- Gateway to Health Communication - CDC», 30-03-2018.
  52. www.quodem.com, Quodem Consultores S.L. «El Sistema Sanitario ante situaciones de crisis». Arxivat de l'original el 2011-09-03. [Consulta: 28 agost 2011].
  53. Lamata Cotanda, F «Crisis sanitarias y respuesta política» (en castellà). Rev Adm Sanit Siglo XXI, 2006 Jul; 4 (3), pp: 401-406. ISSN 1137-2966 [Consulta: 15 abril 2019].
  54. Spiegel, Paul B.; Le, Phuoc; Ververs, Mija-Tesse; Salama, Peter «Occurrence and overlap of natural disasters, complex emergencies and epidemics during the past decade (1995–2004)». Conflict and Health, 1, 1, 01-03-2007, pàg. 2. DOI: 10.1186/1752-1505-1-2. ISSN: 1752-1505. PMC: 1847810. PMID: 17411460.
  55. Wolff, R «What does a health crisis look like?» (en anglès). USAToday, 2007; Jun 18, pàgs: 3 [Consulta: 21 abril 2019].
  56. Gérvas, J; Hernández-Aguado, I; Grupo Jornada Situaciones de Crisis «Aciertos y errores en la gestión de las crisis de salud pública en España». Gac Sanit, 23, 1, 2009 Gen-Feb, pp: 67–71. ISSN 0213-9111. DOI: 10.1016/j.gaceta.2007.11.001. PMID: 19231727 [Consulta: 21 abril 2020].
  57. Weinstein, Robert A. New England Journal of Medicine, 350, 23, 03-06-2004, pàg. 2332–2334. ISSN 0028-4793. DOI: 10.1056/nejmp048082. PMID: 15175434.
  58. Krugman, Paul; Wells, Robin «The Health Care Crisis and What to Do About It». The New York Review of Books, 23-03-2006 [Consulta: 27 abril 2020].
  59. «Gérvas J, Hernández I. El eterno retorno de las crisis sanitarias. El País. 22/05/2007». Arxivat de l'original el 2012-03-17.
  60. 60,0 60,1 «OMS | Preguntas frecuentes acerca del Reglamento Sanitario Internacional (2005)». [Consulta: 17 març 2020].
  61. «OMS | Diez cosas que debe saber sobre el RSI (2005)». [Consulta: 17 març 2020].

Vegeu també[modifica]

Una recompensa per informació sobre les cartes bomba amb àntrax de 2001, per valor de 2,5 milions de dòlars, publicada pel FBI i el servei postal nord - americà

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]