Vés al contingut

Crismó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest símbol es va utilitzar en les monedes i estendards romans

El Crismó (del llatí Christi Monogramma) significa cristograma de Crist. Està format per les dues lletres X (khi) i Ρ (ro) superposades (☧ unicode U+2627). És una abreviació del terme grec ΧΡΙΣΤΟΣ (que en llatí donà Christus,–i; Crist) que significa l'ungit,[1] de manera que el traç vertical del rho interseca el centre del chi.[2]

El símbol Chi Rho va ser utilitzat per l'emperador romà Constantí el Gran (r. 306–337 dC) com a part d'un estendard militar (vexillum). L'estendard de Constantí era conegut com el Làbarum. Els primers símbols similars al Chi Rho van ser l'Estaurograma () i el monograma IX ().

Tot i que està format per caràcters grecs, el dispositiu es troba sovint com a abreviatura en text llatí, amb terminacions afegides apropiades per a un substantiu llatí, així XPo, que significa Christo, "a Crist", la forma dativa de Christus, o χρ̅icola, que significa Christicola, "cristià", a el cànon de Sumer és icumen in.

De vegades, el pal vertical de la P o de la I, està creuat per un pal horitzontal (P o I), a fi de recordar el patíbul de la Creu on Jesús va ésser crucificat. Així, l'anagrama, pot passar de tenir tres pals (XI) a quatre (XI).

El Crismó es representa sovint acompanyat per les lletres Α i Ω, penjades a la X o del pal horitzontal, una a cada costat, recordant la frase de l'Apocalipsi: Jo soc l'Alfa i l'Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi (Ap. 22,13).

També sovint trobarem el Crismó inscrit dins d'una corona de llorer (o un simple cercle) com a símbol de victòria de Crist sobre la mort. Així se sol trobar en els sarcòfags paleocristians. En el transcurs del temps, aquesta corona se simplificarà en una simple circumferència circumscrita a l'anagrama, formant una roda de sis o vuit radis, amb tota una càrrega simbòlica que això porta.

Us i adopció

[modifica]

Abans de Crist

[modifica]

En època precristiana, el símbol Chi-Rho s'utilitzava per marcar un passatge particularment valuós o rellevant al marge d'una pàgina, abreujant chrēston (déu).[3][4] Algunes monedes de Ptolemeu III Euergetes (r. 246–222 aC) estaven marcades amb un Chi-Rho.[5]

Fins a l'edat mitjana, la inscripció ΧΡISTUS, on es barregen lletres greges i llatines, era usual. També es poden veure, representant Crist, les inicials XP, XPI, XPΣ, XPC i XPS

També es considera Crismó el format per les lletres greges I (iota) i Χ (khi) superposades recordant les inicials de Ἰησοῦς Χριστός (Jesucrist).

Inicis Cristiandat

[modifica]
Missori que representa el fill de l'emperador Constantí el Gran, Constanci II, acompanyat d'un guarda amb el Chi Rho representat al seu escut (a l'esquerra, darrere del cavall)
Moneda de Crisp, fill de Constantí, amb un chi rho a l'escut (encunyada cap al 326) mostra que el símbol esmentat per Lactanci i Eusebi era un chi rho.
Làbarum amb el Chi Rho.

Segons Lactanci, un historiador llatí d'origen nord-africà salvat de la pobresa per l'emperador Constantí el Gran (r. 306–337), que el va fer tutor del seu fill Crisp. Constantí havia somiat que se li ordenava posar un "símbol diví celestial" (llatí: coeleste signum dei) als escuts dels seus soldats. La descripció del símbol real escollit per l'emperador Constantí l'endemà al matí, tal com ho relata Lactanci, no és gaire clara: s'assembla molt a un Tau-Rho o estaurograma (), un símbol cristià similar. Aquell mateix dia, l'exèrcit de Constantí va lluitar contra les forces de Maxenci i va guanyar la batalla del Pont Milvi (312), als afores de Roma.[6]

Eusebi de Cesarea (mort el 339) va donar dos relats diferents dels esdeveniments. A la seva història eclesiàstica, escrita poc després de la batalla, quan Eusebi encara no havia tingut contacte amb Constantí, no esmenta cap somni ni visió, sinó que compara la derrota de Maxenci (ofegat al Tíber) amb la del faraó bíblic i atribueix la victòria de Constantí a la protecció divina.

En una versió posterior de la vida de l'emperador Constantí redactada per Eusebi, l'emperador havia estat reflexionant sobre les desgràcies que van patir els comandants que van invocar l'ajuda de molts déus diferents, i va decidir buscar l'ajuda divina del Déu Únic. Al migdia, Constantí va veure una creu de llum imposada sobre el sol. Adjunt, en caràcters grecs, hi havia la dita "Εν τούτῳ Νίκα!" ("In hoc signo vinces!").[7] No només Constantí, sinó tot l'exèrcit va veure el miracle. Aquella nit, Crist es va aparèixer a l'emperador romà en un somni i li va dir que fes una rèplica del signe que havia vist al cel, que seria una defensa segura en la batalla.

Eusebi també va deixar una descripció del Làbarum, l'estendard militar que incorporava el signe Crismó, utilitzat per l'emperador Constantí en les seves posteriors guerres contra Licini.[8]

Antiguitat tardana

[modifica]

En una representació visual primerenca de la connexió entre la crucifixió de Jesús i la seva resurrecció, vista al sarcòfag de Domitila del segle IV a Roma, l'ús d'una corona al voltant del Crismó simbolitza la victòria de la Resurrecció sobre la mort.[9]

Després de Constantí, el Chi-Rho va passar a formar part de la insígnia imperial oficial. Els arqueòlegs han descobert proves que demostren que el Chi-Rho estava estampat als escuts d'armes d'alguns soldats romans tardans. Les monedes i els medallons encunyats durant el regnat de l'emperador Constantí també portaven el Crismó. L'any 350, el Chi-Rho va començar a utilitzar-se en sarcòfags i frescos cristians. L'usurpador Magnenci sembla que va ser el primer a utilitzar el monograma Chi-Rho flanquejat per Alfa i Omega, al revers d'algunes monedes encunyades el 353.[10] A la Britània romana, es va descobrir un paviment de mosaic tessel·lat a Hinton St. Mary. Per motius estilístics, es data del segle IV; el seu cercle central representa un cap i un bust masculí sense barba coberts amb un pal·li davant del símbol Chi-Rho, flanquejat per magranes, símbols de la vida eterna. Un altre Crismó romano-britànic, al fresc, es va trobar al jaciment d'una vil·la a Lullingstone. El símbol també es va trobar en anells de segell cristians romans tardans a Gran Bretanya.[11]

El 2020, uns arqueòlegs van descobrir a Vindolanda, al nord d'Anglaterra, un calze del segle V cobert d'iconografia religiosa, inclòs el Crismó.[12]

Evangeliaris

[modifica]

En els Evangeliaris britànics, el començament de Mateu 1:18, al final del seu relat de la genealogia de Jesús i introduint el seu relat de la vida, es representa el moment de l'Encarnació de Crist. En aquest punt hi solia estar marcat amb una pàgina molt decorada, on les lletres de la primera paraula "Christi" abreujat en grec com a "XPI", i sovint dins la decoració. Tot i que les lletres s'escriuen una darrere l'altra i la "X" i la "P" no es combinen en un monograma, aquestes es coneixen com a pàgines Crismó.[13]

Exemples famosos es troben al Llibre de Kells i al Llibre de Lindisfarne.[14] La "X" es considerava la crux decussata, un símbol de la creu; aquesta idea es troba a les obres d'Isidor de Sevilla i altres escriptors patrístics i de l'alta edat mitjana.[15] El Llibre de Kells té una segona abreviatura Crismó al foli 124 del relat de la Crucifixió de Crist,[19] i en alguns manuscrits la Crismó apareix al principi de Mateu (Mateu 1:18). En algunes altres obres com l'Evangeliari de Godescalc, "XPS" en lletres seqüencials, que representa "Christus", ocupa un lloc destacat.[16]

Romànic

[modifica]

En les esglésies romàniques, el Crismó se sol situar en els timpans de les portes d'entrada principal, ja que en representar Crist, recorda que: Jo sóc la porta. Si algú entra a través Meu, se salvarà (Jn 10,9).

En el romànic, el Crismó porta de tot: la P (rho), la X (khi), sovin el - (pal horizontal, el patíbul de la Creu), lA (alfa) i lΩ (Omega) i comença a afegir-s'hi la S de XPS, tot inscrit dintre d'un cercle.

En aquesta època, donat que la iconografia es considera docent (la bíblia dels pobres), i és impossible explicar-ne el significat sense parlar de l'alfabet grec, es dissenya al timpà de la catedral de Jaca (situada al mig del camí de Sant Jaume)[17][18] amb una nova definició escrita al voltant que diu:

Crismó sobre la façana de Santa Maria de Cóll
« Hac in scvlptvra lector sic noscere cvra:

P(e) Pater A Genitvs dvplex es{t} Sp(iritv)s almvs: Hi{i} tres ivre qvidem dominvs svnt vnvs et idem.

En aquesta escultura, lector, has d'interpretar el següent:

Pe (significa) el Pare; A l'Engendrat (de) doble (natura), S l'Esperit que alimenta. Aquests tres són en veritat, per dret propi, un únic i mateix Senyor.

»

Segons això, la P significa el Pare, la AXΩ el Fill (Xristus) i S l'Esperit Sant.

Pel fet que la S s'enrosca com una serp al voltant del pal de la P, s'ha interpretat també com la victòria de Crist (XP) sobre el mal (S, la Serp).

També, a dins dels espais interradials que formen el crismó, s'hi poden dibuixar flors, com en el de Jaca, recordant el Paradís Celestial. Més tard, a finals del romànic, aquests espais es buiden i s'omplen vitralls, transformant-se així en un Rosetó o Rosassa.

A la Vall d'Aran trobem diferents exemples de crismons. A Garòs, damunt del portal de casa Gironí, hi ha encastat un bloc de pedra que té esculpit un crismó, inscrit en un cercle i flanquejat per dues creus de braços patents i mànec. Possiblement el seu origen estigui a església de Sant Julià (ca meitat s. XII).[19] És freqüent que aquest element vagi acompanyat de dues creus; podem recordar com a exemples el crismó de l'església de Sant Pere d'Escunhau.[20] o de Sant Feliu de Vilac.[21] També trobem un crismó a l'església d'Era Purificacion de Maria de Bossòst.[22] i de Santa Maria del Coll.[23]

Altres monogrames

[modifica]
  • ΙΗΣ, IHС, ΙΗS, JHC i JHS que provenen del nom de ΙΗΣΟΥΣ, Ιησους, Iesus, Jesus, que s'ha interpretat de diverses maneres segons els idiomes : (llatí) Iesus Hominum Salvator (Jesús Salvador d'Homes), In Hoc Signo (Amb aquest signe -el Crismó-, venceràs) i (alemany) Jesus, Heiland, Seligmacher i (Anglès) I Have Suffered o In His Service.
  • IC XC, que provenen del nom grec IHCOYC XPICTOC (Jesús Crist) i se sol posar de dos en dos, a cada costat de la Imatge.
  • ΙΧΘΥΣ o ἰχθύς o el dibuix d'un peix, que és el seu significat en grec, que són les inicials de la frase grega:
  • Ἰησοῦς Χριστός, Θεοῦ Υἱός, Σωτήρ que significa Jesús Crist, fill de Déu, Salvador.
  • La Creu o la lletra grega Τ (Tau) recordant que Jesús morí en una creu.
  • El Bon Pastor perquè no deixa perdre cap de les seves ovelles (Jn 10, 11-18).
  • L'Anyell de Déu (en llati Agnus Dei) perquè treu el pecat del món (Jn 1,29).

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «crismó». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 octubre 2025].
  2. ↑ Steffler, Alva William. Symbols of the Christian Faith (en anglès). Wm. B. Eerdmans Publishing, 2002-02-21, p. 66. ISBN 978-0-8028-4676-1. 
  3. ↑ Grant, Michael. The Emperor Constantine. London : Weidenfeld & Nicolson, 1993, p. 142. ISBN 978-0-297-82138-0. 
  4. ↑ Southern, Pat. The Roman Empire from Severus to Constantine. London ; New York : Routledge, 2001, p. 281. ISBN 978-0-415-23943-1. 
  5. ↑ Reden, Sitta von. Money in Ptolemaic Egypt: From the Macedonian Conquest to the End of the Third Century BC (en anglès). Cambridge University Press, 2007-12-06, p. 69. ISBN 978-0-521-85264-7. 
  6. ↑ Squires, Stuart. The Pelagian Controversy: An Introduction to the Enemies of Grace and the Conspiracy of Lost Souls (en anglès). Wipf and Stock Publishers, 2019-10-02, p. 6. ISBN 978-1-5326-3781-0. 
  7. ↑ Kleinhenz, Christopher. Medieval Italy: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2004-08-02, p. 251. ISBN 978-1-135-94880-1. 
  8. ↑ Chrystal, Paul. War in Roman Myth and Legend (en anglès). Pen and Sword Military, 2022-01-04, p. 262. ISBN 978-1-5267-6613-7. 
  9. ↑ Jensen, Robin M. Understanding Early Christian Art (en anglès). Taylor & Francis, 2023-08-29, p. 253. ISBN 978-1-000-92448-0. 
  10. ↑ Grigg, Robert «"Symphōnian Aeidō tēs Basileias": An Image of Imperial Harmony on the Base of the Column of Arcadius». The Art Bulletin, 59, 4, 1977, pàg. 469–482. DOI: 10.2307/3049702. ISSN: 0004-3079.
  11. ↑ Johns, Catherine. The Jewellery of Roman Britain: Celtic and Classical Traditions (en anglès). UCL Press, 1996, p. 67. ISBN 978-1-85728-566-6. 
  12. ↑ Forsyth, Katherine. «Hic Memoria Perpetua: The Early Inscribed Stones of Southern Scotland in Context». A: Able Minds and Practiced Hands: Scotland's Early Medieval Sculpture in the 21st Century (en anglès). Routledge, 2017-07-05, p. 113-134. ISBN 978-1-351-57783-0. 
  13. ↑ Allington, Daniel; Brewer, David A.; Colclough, Stephen; Echard, Sian; Lesser, Zachary. The Book in Britain: A Historical Introduction (en anglès). John Wiley & Sons, 2019-03-11, p. 38. ISBN 978-0-470-65493-4. 
  14. ↑ Lewis, Suzanne «Sacred Calligraphy: The Chi Rho Page in the Book of Kells». Traditio, 36, 1980, pàg. 142-143. ISSN: 0362-1529.
  15. ↑ Lewis, Suzanne «Sacred Calligraphy: The Chi Rho Page in the Book of Kells». Traditio, 36, 1980, pàg. 143-144. ISSN: 0362-1529.
  16. ↑ Lewis, Suzanne «Sacred Calligraphy: The Chi Rho Page in the Book of Kells». Traditio, 36, 1980, pàg. 153. ISSN: 0362-1529.
  17. ↑ Hoyo Calleja, Javier del «El crismón de la catedral de Jaca y la pérdida de la conciencia lingüística». Analecta Malacitana ( AnMal electrónica ), 6, 2000, pàg. 25. ISSN: 1697-4239.
  18. ↑ Esteban Lorente, Juan Francisco «Las inscripciones del tímpano de la Catedral de Jaca». Artigrama: Revista del Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, 10, 1993, pàg. 143–162. ISSN: 0213-1498.
  19. ↑ Bargalló i Chaves, Eva. «Crismó de Garòs (Salardú)». Catalunya Romànica. [Consulta: 12 octubre 2025].
  20. ↑ «Sant Pere d'Escunyau». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 octubre 2025].
  21. ↑ «Sant Feliu de Vilac (Vielha)». Catalunya Romànica. [Consulta: 12 octubre 2025].
  22. ↑ «Era Purificacion de Maria de Bossòst». Catalunya Romànica - Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 octubre 2025].
  23. ↑ Castresana López, Álvaro. Corpus Inscriptionum Christianarum et Mediaevalium Provinciae Burgensis: (ss. IV-XIII) (en castellà). Archaeopress Publishing Ltd, 2016-01-22, p. 199. ISBN 978-1-78491-254-3. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crismó
  • Catàleg de Crismons (castellà)
  • L'enigma dels timpans amb Crismó (francès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crismó&oldid=36689161»