Cristòfor Alzamora i Abreu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCristòfor Alzamora i Abreu
Biografia
Naixement1905 Modifica el valor a Wikidata
Huelva (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1975 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Cristòfor Alzamora i Abreu (Huelva, 1905-Barcelona, 1975) va ser un arquitecte racionalista català, membre del GATCPAC.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va titular el 1930. El 1929, sent encara estudiant, va elaborar amb Enric Pecourt un projecte de clínica per a l'exposició Arquitectura Nova a les Galeries Dalmau de Barcelona.[2]

Va ser un dels membres fundadors el 1930 del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).[3] Aquest grup va abordar l'arquitectura amb voluntat renovadora i alliberadora del classicisme noucentista, així com la d'introduir a Espanya els nous corrents internacionals derivats del racionalisme practicat a Europa per arquitectes com Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe i Walter Gropius. El GATCPAC defensava la realització de càlculs científics en la construcció, així com la utilització de nous materials, com les plaques de fibrociment o la uralita, a més de materials més lleugers com el vidre.[4]

Alzamora es va incorporar al GATCPAC com a soci director i, dins de l'organigrama, va ser el tresorer.[5] El 1931, els socis directors del GATCPAC van organitzar un gabinet tècnic per a l'estudi de diversos camps d'actuació arquitectònica i urbanística, que van ser dividits entre els seus membres a través de comissions: a Alzamora, al costat de Manuel Subiño i Ripoll, li va ser encomanat Ordenaments municipals.[6]

El 1932 va elaborar amb Ricardo de Churruca un avantprojecte per a un centre esportiu i cultural del Casal Icària de Barcelona, així com un projecte de pavelló de Productes Agrícoles de Llevant, amb Josep Lluís Sert i Sixte Illescas.[7] A l'any següent va fer un projecte d'Escola granja amb internat per a Les Borges Blanques.[8] El 1934 va elaborar un projecte de pavelló desmuntable per al Ministeri de Comunicació a l'Aeroport de Barcelona[9] i, el 1936, va projectar una adaptació per a escola-parvulari del Col·legi Cor de Maria, a Barcelona (carrer de Girona 66).[10]

El 1936 va dimitir com a soci del GATCPAC.[11]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial. Barcelona: Edicions L'isard, 1998. ISBN 84-24089-04-6. 
  • Baldellou, Miguel Ángel; Capitel, Antón. Summa Artis XL: Arquitectura española del siglo XX. Madrid: Espasa Calpe, 1995. ISBN 84-239-5482-X. 
  • Domènech i Casadevall, Gemma; Gil i Tort, Rosa Maria. Un nou model d'arquitectura al servei d'una idea de país. Barcelona: Duxelm, 2010. ISBN 978-84-937740-5-9. 
  • Miralles, Francesc. Història de l'art català VIII. L'època de les avantguardes 1917-1970. Barcelona: Edicions 62, 2001. ISBN 84-297-1998-9. 
  • Pizza, Antonio; Rovira, Josep M. G.A.T.C.P.A.C. Una nova arquitectura per a una nova ciutat. 1928-1939. Barcelona: COAC Publicacions, 2006. ISBN 84-96185-78-8.