Cristòfor Despuig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCristòfor Despuig
Naixement 1510
Tortosa
Mort 1574 (63/64 anys)
Ocupació historiador
Modifica dades a Wikidata

Cristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574) reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del segle XVI, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista. Els seus pares, Joan Despuig (que era procurador en cap de la ciutat) i Francesca (filla de Berenguer Pinyol, doctor en lleis), pertanyien a l'oligarquia de la ciutat. Cristòfor fou educat en un ambient cortesà, amb preceptors particulars, com era habitual entre la noblesa, probablement a la casa valenciana del comte d'Aitona, Joan de Montcada (al fill del qual dedicà els Col·loquis). La seva educació fou la pròpia d'un cavaller de l'època.

L'any 1530 Cristòfor es casà amb Marianna Curtó, amb la qual tingué tres filles. Durant aquesta època, els Despuig es relacionaven amb algunes de les personalitats més importants de Tortosa, àdhuc del Principat. El 1549 Cristòfor Despuig sabem que era procurador general de la baronia d'Alfara de Carles per la ciutat de Tortosa, i que el 1557 ja havia estat armat cavaller. A partir de 1563, però, ja hi ha més dades de l'autor, i es creu 1580 que ja havia mort.

Obra[modifica | modifica el codi]

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfor Despuig

La seva obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) és una interessant obra en prosa catalana del segle XVI. Escrita en forma dialogada (gènere típic del Renaixement), pretén fer història de Tortosa, i de passada escriure sobre les coses de Catalunya. Aquestes històries de caràcter pretesament localista que amaguen una ambició molt més general, són habituals en l'època: és el cas, també, del "Llibre de les grandeses de Tarragona" (1573) de Lluís Ponç d'Icard o el dels "Discursos históricos de la fundación y nombre de la ciudad de Barcelona" (1633) de Rafael Cervera, entre altres. Cèlebre és la seva frase alertant del perill que Castella es volia apropiar del nom «Espanya», perquè des dels temps dels romans Espanya (geografia) era la denominació del que avui en dia anomenen Península Ibèrica.

« casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix, de voler nomenar Castella per tota Espanya »

Patrimoni literari[modifica | modifica el codi]

A través d'Els col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa podem conèixer la Tortosa del segle XV:

El primer escenari és el carrer de la Rosa, que és el lloc on hem d’ubicar la casa de Lúcio i on es desenvolupa el cinquè col·loqui. A continuació hi ha el Palau Despuig que era propietat seva, aconseguit per Roger Despuig, en conquerir i és on desenvolupa el cinquè col·loqui. A continuació hi ha el Palau Oliver de Boteller on es realitza la trobada entra Fàbio i Lúcio amb don Pedro a l’inici del primer col·loqui. També parla del Pont de les Barques i el Cappont, que és el lloc per on arriba s’arriba a la ciutat. La nit anterior al primer col·loqui don Pedro arriba i dorm en un dels hostals que hi havia en la banda dreta del riu. L’endemà travessa el riu i entra a Tortosa. Més endavant, fa esment del Palau Episcopal, que s’esmenta al primer col·loqui, permetia que els clergues (els coronats, els tonsurats) fossin jutjats pels tribunals civils i no eclesiàstics. Després es troba la Catedral que en l’època de Despuig era l’única porta oberta de la catedral i és per on fa entrar els seus tres personatges de l’obra. Segueix parlant de la Costa de la Suda, on presenta les muralles. Tortosa era una ciutat emmurallada que, com diu Despuig, “passen les cinc mília passes”. Passa de les muralles a la Torre Túbal per parlar de la Torre d’en Corder. Despuig era propietari de la torre i de les finques que hi pertanyien. En el sisè col·loqui fa la descripció de les meravelles de Tortosa i una d’elles són les finques tan riques i ubèrrimes.  Parla també de l’arquitectura, el motiu de la construcció i els ensenyaments medievals dels reials Col·legis. En aquest quart col·loqui o es situa als Reials Col·legis, un dels temes l’exposa Fàbio en la seva condició de ciutadà i parla sobre les obres de millora de la ciutat. Per acabar, fa referència al portal del Romeu, aquí es desenvolupa part de la defensa de Tortosa, després  d’haver-la conquerit els cristians, ja que els moros volien recuperar-la. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Cristòfor Despuig a Viquitexts, la biblioteca lliure.