Cristià IX

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cristià IX de Dinamarca)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cristià IX

Cristià IX de Dinamarca (Gottorp, 8 d'abril de 1818 - Copenhaguen, 1906) fou el primer rei de Dinamarca de la branca dels Glücksburg de la casa reial dels Oldenburg. Fou rei de Dinamarca des de 1863 i fins a la seva mort l'any 1906.

Família[modifica | modifica el codi]

Cristià nasqué al castell familiar de Gottorp a l'actual land alemany de Slesvig-Holstein. Pertanyia a una branca menor de la família reial dels Oldenburg que regnava a Dinamarca des de l'Alta Edat Mitjana. Els Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glücksburg regnaven sota un petit ducat feudatari de Dinamarca al sud del país. Cristià era fill del duc Frederic Guillem de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glücksburg i de la princesa Lluïsa Carolina de Hessen-Kassel. Era rebesnét del rei Frederic V de Dinamarca.

Cristià es casà amb la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel l'any 1842. Lluïsa era filla del príncep Guillem de Hessen-Kassel i de la princesa Carlota de Dinamarca. La parella tingué sis fills:

Els fills de Cristià: Jordi I de Grècia, la tsarina de Rússia, la reina Alexandra del Regne Unit, el rei Frederic VIII de Dinamarca, la duquessa Thyra de Hannover i el príncep Valdemar.

Els casaments que els seus sis fills realitzaren i que convertiren a Cristià en avi del rei Cristià X de Dinamarca, del rei Haakon VII de Noruega, del rei Jordi V del Regne Unit, del tsar Nicolau II de Rússia, del rei Constantí I de Grècia i del duc Ernest August de Hannover, feren de Copenhaguen un dels centres més brillants de les monarquies europees. A més a més, Cristià es guanyà l'apel·latiu d'avi d'Europa en contraposició el d'àvia que pertanyia a la reina Victòria I del Regne Unit.

Successió al tron de Dinamarca[modifica | modifica el codi]

A causa de la llei sàlica, la successió del rei Frederic VII de Dinamarca no era qüestió senzilla sinó que era enormement complicada degut a la multitud de branques llunyanes a les quals es podia acudir per heretar el tron danès. A més, els problemes per designar hereu es complicaven per la situació que travessaven els ducats feudataris de Holstein i de Schleswig, que es trobaven dins la Confederació Germànica. La disputa se centrà entre els partidaris de Cristià i de Frederic de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg. Malgrat tot, aquest darrer havia esdevingut el símbol del nacionalisme germànic en la qüestió dels ducats. Per tal d'heretar els ducats, pel Protocol de Londres de 1852, el pare de Frederic havia renunciat als seus drets sobre el tron danès per ocupar els ducats.

Dinamarca es trobava sota la llei sàlica aplicable entre els descendents del rei Frederic III de Dinamarca. L'aplicació de la llei era extremadament complicada, ja que s'havien de tenir en compte diverses prerrogatives i disposicions reials. La qüestió es resolgué creant una nova llei que establiria un nou mecanisme d'elecció.

A través de la seva muller, la princesa Lluïsa i de la seva mare, totes dues princeses de Hessen-Kassel, Cristià recollí importants drets dinàstics per ocupar el tron danès, ja que les dues princeses eren descendents directes de diversos reis danesos. A més d'aquests drets, s'hi uniren el fet de ser un príncep pertanyent a la casa dels Oldenburg i de no ser pròxim al nacionalisme germànic. Cristià fou adoptat pel rei Frederic VII de Dinamarca com el seu successor l'any 1852.

Vida política[modifica | modifica el codi]

El seu regnat se centra en quatre principals fets.

El primer és la derrota de Dinamarca en la Segona Guerra dels Ducats ocorreguda l'any 1864 i per la qual Àustria ocupà el Ducat de Holstein i Prússia el de Schleswig i que fou el prolegomen de la guerra austroprussiana de 1866. La derrota marcà profundament els primers anys de regnat de Cristià atorgant-li una creixent impopularitat.

El segon fet és el suport que prestà a la creació de govern profundament conservador fins i tot qualificats de semi dictatorials. El suport al govern del primer ministre Estrup (1874 - 1892) fou crucial per augmentar també la seva impopularitat.

El tercer fet fou la concessió d'una constitució a la que fins llavors havia estat una possessió únicament danesa, a l'illa d'Islàndia. Aquesta constitució permetia la creació d'un ens polític autònom a l'illa.

El quart fet fou l'inici de la construcció de l'estat del benestar danès durant el regnat de Cristià. S'instaurà les pensions de jubilació l'any 1891, i l'any 1893 les pensions d'atur i família, la qual cosa permeté millorar profundament la situació econòmica de la classe obrera danesa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Weir, Alison. Britain's Royal Families: The Complete Genealogy (en anglès). Random House, 2011, p. 292. ISBN 1446449114. 


Precedit per:
Frederic VII de Dinamarca
Rei de Dinamarca
Escut de Dinamarca

1863-1906
Succeït per:
Frederic VIII de Dinamarca