Cristina Daura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCristina Daura
Biografia
Naixement(es) Cristina Daura Mediano Modifica el valor a Wikidata
27 maig 1988 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Massana
Maryland Institute College of Art (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódibuixant de còmic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNobrow (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbehance.net… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Cristina-Daura-237011469682534 Instagram: cdaura LinkedIn: cristina-daura-mediano-37b4b929 Discogs: 5735238 Modifica el valor a Wikidata

Cristina Daura (Barcelona, 1988) és il·lustradora i dibuixant de còmics. Va estudiar il·lustració a l'Escola Massana i en el seu últim any de grau li van concedir una beca per estudiar en el Maryland Institute College of Art de Baltimore.

Ha col·laborat en diferents revistes com Rojo Putón, Kovra o Colibrí, i ha realitzat portades per editorials com Alpha Decay,[1] Blackie Books o Penguin, amb el llibre Everything is illuminated, de Jonathan Safran Foer, per a la col·lecció Essentials.[2]

En el món del còmic ha participat en la web Tik Tok còmics i ha contribuït en el llibre col·lectiu Todas putas (Dibbuks, 2014) amb la història Porno del bueno que va guanyar el premi a Mejor autora revelación en el Salón Expocomic (2015),[1] també ha col·laborat en el projecte de La Ciudad en viñetas (2015) creant un mural en el Centro Cibeles de Madrid.[3] Pel que fa a la música, les seves il·lustracions també són un referent i ha publicat cartells per a concerts i festivals, i portades de discos com El monstruo de la cueva, de Joe Crepúsculo.

L'octubre del 2018 va fer una exposició titulada Todo bien hasta ahora a la galeria El Diluvio Universal on va fer un recull dels treballs de la seva etapa com a autònoma.[2]

Actualment treballa per a publicacions com The New York Times, The New Yorker, The Wire, Businessweek, Süddeutsche Zeitung Magazin, Die Zeit, La República, El País i Nobrow, entre d'altres.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Cristina Daura: Cuando todas las piezas importan» (en espanyol europeu), 14-04-2016. [Consulta: 13 gener 2019].
  2. 2,0 2,1 Ferreres. «Cristina Daura, de la Massana al ‘New Yorker’», 24-12-2018. [Consulta: 13 gener 2019].
  3. «Cristina Daura cierra el tercer ciclo de La ciudad en viñetas. | Sobre Arquitectura y más | Desde 1998». [Consulta: 13 gener 2019].
  4. Bastarós M, Segarra N. Herstory: una historia ilustrada de las mujeres (en castellà). Madrid: Lumen, Novembre 2018, p. 190. ISBN 978-84-264-0486-2.