Cristina de Borbó i de Grècia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cristina de Borbó i Grècia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sa Altesa Reial
Cristina de Borbó i de Grècia
Infanta d'Espanya
Infanta Cristina, Duchess of Palma de Mallorca.jpg
S.A.R. la infanta Cristina d'Espanya
Naixement Cristina Frederica Victòria Antònia de la Santíssima Trinitat de Borbó i de Grècia
13 de juny de 1965 (1965-06-13) (51 anys)
Espanya franquista Madrid, Espanya
Residència SuïssaGinebra, Suïssa
Nacionalitat Espanya Espanyola
Religió Catòlica
Educació Llicenciada en Ciències Polítiques
Casa Reial Casa de Borbó
Cònjuge Iñaki Urdangarin (1997)
Fills
Pares Joan Carles I d'Espanya
Sofia de Grècia
Parents Felip VI d'Espanya (germà)
Honors Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III Dama del Reial i Distingit Orde de Carles III, Gran Creu
Orde d'Isabel la Catòlica Dama del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, Gran Creu
Signatura

Escut d'armes de Cristina de Borbó i de Grècia
Modifica dades a Wikidata

Cristina de Borbó i de Grècia (En castellà: Cristina de Borbón y Grecia) (Madrid, 13 de juny de 1965), infanta d'Espanya, és la segona filla dels reis Joan Carles I i Sofia d'Espanya i germana del rei Felip VI.

Ocupa el sisè lloc en la línia de successió a la Corona espanyola, després de les seves nebodes, la princesa d'Astúries i la infanta Sofia, la seva germana, la infanta Helena, i els seus nebots, Felipe i Victoria Federica de Marichalar.

Va tenir la facultat d'utilitzar el títol de duquessa de Palma de Mallorca des de la seva concessió, el 26 de setembre de 1997, amb motiu del seu casament i fins l'11 de juny de 2015, quan va ser revocat atesa la seva imputació per delicte fiscal.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Madrid el 13 de juny de 1965 a la Clínica de Nostra Senyora de Loreto.[1] Fou batejada el 21 de juny al Palau de la Zarzuela per l'arquesbisbe de Madrid, Casimiro Morcillo, i va rebre els noms de Cristina Frederica Victòria Antònia de la Santíssima Trinitat. Els seus padrins foren Alfons de Borbó i de Dampierre, duc de Cadis, i la infanta Maria Cristina de Borbó i de Battenberg, filla d'Alfons XIII.[2]

Va rebre l'ensenyament secundari al Col·legi Santa María del Camino de Madrid. Va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat Complutense de Madrid on va obtenir la llicenciatura l'any 1989 convertint-se en la primera dona de la Casa Reial espanyola amb un títol universitari superior. El 1990 va fer un màster en Relacions Internacionals a la Universitat de Nova York i a partir de 1991 va realitzar un període de pràctiques a la seu de la UNESCO a París.[3]

El 1981, en l'entrega d'una bandera nacional al comandament de combat de l'Exèrcit de l'Aire a la base aèria de Torrejón de Ardoz, va llegir la seva primera al·locució pública.[4] Amb motiu de la seva majoria d'edat, el 1983, el rei Joan Carles I li va imposar la banda de dama de l'Orde d'Isabel la Catòlica.[5] El 1989 va exercir per primer cop la representació del Regne d'Espanya a l'estranger en una visita a Brussel·les per presidir l'entrega d'una escultura del Quixot i Sancho Panza donada pel Regne d'Espanya a la considerada capital europea.[6]

A l'abril de 1992 va fixar la seva residència a Barcelona per participar en l'organització del Campionat Mundial de Vela Adpatada celebrat un cop acabats els Jocs Olímpics. Va continuar vivint a la capital catalana on va treballar a les oficines de la UNESCO a Barcelona.[7] Al 1993 va començar a treballar al departament de programes culturals de la Fundació La Caixa on el 1998 es va convertir en la coordinadora de programes de cooperació internacional pel Tercer Món.[8][9]

El 4 d'octubre de 1997 va contraure matrimoni amb l'esportista Iñaki Urdangarin a la Catedral de Barcelona.[10] Amb motiu de l'ocasió, el seu pare, el rei Joan Carles I, li va concedir la facultat d'utilitzar el títol de duquessa de Palma de Mallorca[11] i l'Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d'Or de la ciutat que va rebre de mans de l'alcalde Pasqual Maragall.[12] Fruit del matrimoni van néixer quatre fills: Juan Valentín (1999),[13] Pablo Nicolás (2000),[14] Miguel (2002)[15] i Irene (2005).[16]

L'any 2005 va ser nomenada directora de l'Àrea Social de la Fundació La Caixa amb responsabilitats sobre programes dirigits a la gent gran, voluntariat i cooperació internacional.[17]

El 2009, ella i la seva família van decidir traslladar la residència a Washington DC atès el compromís laboral del seu marit com a conseller internacional de Telefónica, fet que li va suposar deixar la seva feina a la Fundació La Caixa.[18] El 2012, van tornar a fixar la seva residència a Espanya,[19] però el 2013 es traslladen a Ginebra on la infanta Cristina coordina els programes amb les agències de l'ONU de la Fundació La Caixa.[20]

A finals de 2011 el seu marit, Iñaki Urdangarin, en el marc del Cas Nóos va ser imputat pel Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma per presumptes delictes fiscals d'evasió d'impostos, frau fiscal, prevaricació, falsedat documental i malversació de cabals públics en l'activitat de l'Institut Nóos, entitat dedicada a organitzar actes esportius i fundada per Urdangarin.[21] Al 2013 és la mateixa infanta qui és imputada pel mateix Jutjat per presumpta apropiació indeguda de fons públics,[22] imputació que va ser qüestionada i recorreguda per la Fiscalia Anticorrupció[23] i suspesa per la Secció Segona de l'Audiència Provincial.[24][25] Després d'una investigació duta a terme per l'Agència Tributaria, el jutjat instructor imputa la infanta per blanqueig i delicte fiscal a principis de 2014.[26][27][28][29] Aquesta imputació va ser confirmada per l'Audiència de Palma, però només per delicte fiscal i no per blanqueig de capitals.[30]

En el marc de l'operació judicial, el Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma va embargar la meitat indivisa d'un palauet a Pedralbes i de tres habitatges de Palma i Terrassa dels quals la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin i la seva societat privada Aizóon n'eren els titulars.[31]

Amb motiu de les investigacions judicials, tant la infanta com el seu marit van quedar apartats dels actes oficials i de l'agenda de la Casa Reial.[32] El rei Felip VI d'Espanya va revocar-li la facultat d'utilitzar el títol de duquessa de Palma de Mallorca l'any 2015[33] i el 2016, l'Ajuntament de Barcelona li va retirar la Medalla d'Or concedida.[34]

És aficionada als esports nàutics i als Jocs Olímpics de Seül de 1988 va ser suplent de l'equip espanyol de vela[35] i va ser l'abanderada del conjunt espanyol en la inauguració dels Jocs.[36] L'any 1996, va patronejar el creuer Azur de Puig del Reial Club de Barcelona, vencedor en la categoria IMS Regata del campionat de Catalunya de Creuers 1996.[37]

Ascendents[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Alfons XII, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
8. Alfons XIII, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Maria Cristina d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
4. Joan de Borbó i Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Enric de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
9. Victòria Eugènia de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Beatriu del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
2. Joan Carles I d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Alfons de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
10. Carles de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
5. Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Felip d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
11. Lluïsa d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Maria Isabel d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
1. Cristina de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Jordi I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
12. Constantí I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Olga de Rússia
 
 
 
 
 
 
 
6. Pau I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Frederic III de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
13. Sofia de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Victòria del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
3. Sofia de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ernest August de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
14. Ernest August de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Thyra de Dinamarca
 
 
 
 
 
 
 
7. Frederica de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Guillem II de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
15. Victòria Lluïsa de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg
 
 
 
 
 
 

Descendència[modifica | modifica el codi]

Fruit del seu matrimoni amb Iñaki Urdangarin i Liebaert van néixer tres fills i una filla:[38]

  • Excm. Sr. Juan Valentín Urdangarin i de Borbó, gran d'Espanya, nascut el 29 de setembre de 1999.[13]
  • Excm. Sr. Pablo Nicolás Urdangarin i de Borbó, gran d'Espanya, nascut el 6 de desembre del 2000.[14]
  • Excm. Sr. Miguel Urdangarin i de Borbó, gran d'Espanya, nascut el 30 d'abril de 2002.[15]
  • Excma. Sra. Irene Urdangarin i de Borbó, gran d'Espanya, nascuda el 5 de juny de 2005.[16]

Tractament i títols[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva vida, aquests han estat els tractaments i títols que ha ostentat:

  • Sa Altesa Reial la infanta Cristina d'Espanya (13 de juny de 1965 - 26 de setembre de 1997).[38]
  • Sa Altesa Reial la infanta Cristina, duquessa de Palma de Mallorca (26 de setembre de 1997 - 11 de juny de 2015).[11]
  • Sa Altesa Reial la infanta Cristina d'Espanya (Des de l'11 de juny de 2015).[33]

Distincions[modifica | modifica el codi]

Distincions honorífiques espanyoles[modifica | modifica el codi]

Distincions honorífiques estrangeres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Redacció. «El diumenge va néixer la segona filla dels prínceps Joan Carles i Sofia.» (en castellà). La Vanguardia Española, 15-06-1965, pàg. 3.
  2. Redacció. «Ahir va rebre les aigües baptismals la princesa Cristina de Borbó». La Vanguardia Española, 22-06-1965, pàg. 3-4.
  3. «Biografia de l'Infanta Cristina de Borbó» (en castellà). Biografias y Vidas, 2014-2016. [Consulta: 27 juny 2016].
  4. EFE i Europa Press. «La infanta Cristina va entregar la bandera al comandament aeri de combat» (en castellà). ABC de Sevilla, 19-07-1981, pàg. 3.
  5. 5,0 5,1 «Reial Decret 1978/1983, de 13 de juny, pel qual es concedeix la banda de dama de l'Orde d'Isabel la Catòlica a Sa Altesa Reial la infanta Cristina de Borbó i de Grècia» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 173, 21-07-1983, pàg. 20402.
  6. EFE. «Una infanta a Brussel·les» (en castellà). La Vanguardia, 24-06-1989, pàg. 22.
  7. Sandoval, Josep. «Cristina, "veles i vents"». La Vanguardia (Revista), 30-04-1993, pàg. 4.
  8. Carol, Màrius. «La Infanta que es va fer barcelonina» (en castellà). La Vanguardia (Revista), 06-12-1993, pàg. 3-4.
  9. Carol, Màrius. «La infanta Cristina se situa al capdavant dels programes del Tercer Món de "la Caixa"» (en castellà). La Vanguardia, 01-03-1998, pàg. 41.
  10. Carol, Màrius. «Un sí que van escoltar mil milions» (en castellà). La Vanguardia, 05-10-1997, pàg. 34-35.
  11. 11,0 11,1 «Reial Decret 1502/1997, de 26 de setembre, pel qual es concedeix, amb caràcter vitalici, la facultat d'utilitzar el títol de Duquessa de Palma de Mallorca a Sa Altesa Reial la infanta Cristina» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 232, 27-09-1997, pàg. 28.331.
  12. Redacció. «La infanta Cristina ressalta el tarannà integrador de Barcelona al rebre la Medalla d'Or» (en castellà). La Vanguardia, 23-09-1997, pàg. 33.
  13. 13,0 13,1 Carol, Màrius. «El Rei assegura que el seu nét és gran com els pares i que la infanta està com si res» (en castellà). La Vanguardia, 30-09-1999, pàg. 31.
  14. 14,0 14,1 Puig, Margarita. «Neix el quart nét dels Reis» (en castellà). La Vanguardia, 07-12-2000, pàg. 27-28.
  15. 15,0 15,1 Puig, Margarita. «La infanta dóna llum al seu tercer fill» (en castellà). La Vanguardia (Vivir), 01-05-2002, pàg. 13.
  16. 16,0 16,1 Clarós, Isabel. «Una nena per als ducs de Palma» (en castellà). La Vanguardia (Vivir), 06-06-2005, pàg. 8.
  17. Redacció. «Fundació La Caixa: La infanta Cristina, nomenada nova directora de l'àrea social» (en castellà). La Vanguardia, 18-03-2005, pàg. 79.
  18. Alcázar, Mariángel. «La infanta Cristina se'n va a Washington» (en castellà). La Vanguardia (Vivir), 23-04-2009, pàg. 9.
  19. Alcázar, Mariángel. «Els ducs tornen a casa». La Vanguardia (Viure a l'Estiu), 29-08-2012, pàg. 8-9.
  20. Alcázar, Mariángel. «Cristina i Iñaki se'n van a Ginebra». La Vanguardia (Viure a l'Estiu), 01-08-2013, pàg. 8-9.
  21. EFE. «La investigació sobre Urdangarin, pas a pas» (en castellà). El Mundo, 30-01-2013. [Consulta: 28 juny 2016].
  22. Manresa, Andreu. «El jutge cita com a imputada a la infanta Cristina en el 'cas Urdangarin'» (en castellà). El País, 03-04-2013. [Consulta: 28 juny 2016].
  23. Fuenteálamo, María. «La Fiscalia Anticorrupció recorrerà la imputació de la Infanta Cristina» (en castellà). El Mundo, 03-04-2013. [Consulta: 28 juny 2016].
  24. Fuenteálamo, María. «Suspenen la imputació de la Infanta Cristina» (en castellà). El Mundo, 07-05-2013. [Consulta: 28 juny 2016].
  25. Agencia Servimedia. «El fiscal general es "congratula" de la suspensió de la imputació de la Infanta» (en castellà). El País, 08-05-2013. [Consulta: 28 juny 2016].
  26. Manresa, Andreu. «El jutge Castro investigarà a la Infanta per delicte fiscal i blanqueig de capitals» (en castellà). El País, 24-05-2013. [Consulta: 28 juny 2016].
  27. Manresa, Andreu. «La Infanta imputada per segon cop» (en castellà). El País, 08-01-2014. [Consulta: 28 juny 2016].
  28. «Interlocutòria Prèvies 2677/08 Peça Separada núm. 25 (1a part)» (en castellà). Jutjat d'Instrucció núm. 3 de Palma, 07-01-2014 [Consulta: 28 juny 2016].
  29. «Interlocutòria Prèvies 2677/08 Peça Separada núm. 25 (2a part)» (en castellà). Jutjat d'Instrucció núm. 3 de Palma, 07-01-2014 [Consulta: 28 juny 2016].
  30. Martín Plaza, Ana. «L'Audiència de Palma manté la infanta Cristina imputada per dos delictes fiscals» (en castellà). RTVE, 07-11-2014. [Consulta: 28 juny 2016].
  31. Manresa, Andreu. «El jutge Castro embarga el palauet dels ducs de Palma» (en castellà). El País, 04-11-2013. [Consulta: 28 juny 2016].
  32. «La infanta Cristina, 28 mesos apartada de l'agenda de la Família Reial, sempre ha tingut el recolzament de la Zarzuela» (en castellà). Europa Press, 07-02-2014. [Consulta: 28 gener 2016].
  33. 33,0 33,1 «Reial Decret 470/2015, d'11 de juny, pel qual es revoca la atribució a Sa Altesa Reial la infanta Cristina de la facultat d'utilitzar el títol de Duquessa de Palma de Mallorca» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 140, 12-06-2015, pàg. 49.608.
  34. Ajuntament de Barcelona. «ACORDS adoptats pel Plenari del Consell Municipal en la sessió ordinària d’1 d’abril de 2016.». Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona, 01-04-2016, p. 4 [Consulta: 28 juny 2016].
  35. Redacció. «La Infanta Cristina va entrar en competició en una jornada de joia» (en castellà). ABC SEVILLA, 28-09-1988, pàg. 81.
  36. Redacció. «Una cerimònia inaugural carregada de simbolismes» (en castellà). La Vanguardia, 18-09-1988, pàg. 47.
  37. «La infanta de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia Digital, 1999. [Consulta: 29 juny 2016].
  38. 38,0 38,1 «Reial Decret 1368/1987, de 6 de novembre, sobre el règim de títols, tractaments i honors de la Família Reial i dels Regents» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 271, 12-11-1987, pàg. 33717.
  39. «Reial Decret 1191/1988, de 14 d'octubre, pel qual es concedeix la Banda de Dama del Reial i Molt Distingit Orde de Carles III a Sa Altesa Reial Cristina de Borbó i de Grècia, infanta d'Espanya». Butlletí Oficial de l'Estat, 248, 15-10-1988, pàg. 29.811.
  40. «Visitas de Estado a España des de la Instauración (1977-1990)» (en castellà). Foros Dinastías, 29-07-2011. [Consulta: 29 juny 2016].
  41. «Titulars de la creu de comandant» (en islandès). Oficina del President d'Islàndia. [Consulta: 29 juny 2016].
  42. http://fast.mediamatic.nl/f/tqgr/image/844/87273-800-794.jpg
  43. «Cena en el Palacio Real» (en castellà). ABC, 09-10-1985, pàg. 8.
  44. «Visita de Jordània a Espanya - 1985» (en castellà). Royal State Visits, 27-07-2013. [Consulta: 29 juny 2016].
  45. Escribano Úbeda-Portugués, José. La dimensión europea de la política exterior española hacia América Latina. Política Internacional de los Primeros Gobiernos Socialistas.. Primera (en castellà). Madrid: Editorial Vision Net, 2005, p. 303. ISBN 84-9821-244-8. 
  46. «El rei Joan Carles convida a Tailàndia a participar a l'Expo 92» (en castellà). El País, 20-11-1987. [Consulta: 29 juny 2016].
  47. 47,0 47,1 «Ordes honorífiques portugueses» (en portuguès). Presidència de la República portuguesa. [Consulta: 29 juny 2016].
  48. Redacció. «Viatge Oficial dels Reis de Bèlgica a Espanya al setembre» (en castellà). ABC, 23-08-1994, pàg. 23.
  49. de Bustos, Clara Isabel. «La Unió Europea marca la primera jornada del rei Albert II a Espanya» (en castellà). ABC, 20-09-1994, pàg. 23.
  50. de Bustos, Clara Isabel. «Històrica visita dels hereus d'una tradició de 2.654 anys» (en castellà). ABC, 08-10-1994, pàg. 28-29.
  51. Villar Mir, Carmen. «Els Reis de Noruega s'apropen a Espanya» (en castellà). ABC, 25-04-1995, pàg. 24.
  52. «El Rei suggereix a Ernesto Zedillo que consolidi la democràcia a Mèxic» (en castellà). El País, 26-01-1996. [Consulta: 30 juny 2016].
  53. «Besamans» (en castellà). Noble y Real, 12-12-2011. [Consulta: 30 juny 2016].
  54. Parker, Julian. «La reina Sofia, el príncep Felip, la infanta Elena, Jaime de Marichalar i la infanta Cristina d'Espanya assisteixen a una representació del Teatre Dramàtic durant la celebració del 50è aniversari del rei Carles Gustau de Suècia.» (en anglès). GettyImages. [Consulta: 20 juny 2016].
  55. «Visites d'Estat a Espanya des de 1994 a 2008» (en castellà). Foro Dinastías, 19-12-1999. [Consulta: 30 juny 2016].
  56. Redacció. «Els reis van rebre al president de El Salvador, qui va agrair a Espanya el recolzament prestat al procés de pacificació del país». ABC, 11-03-1997, pàg. 6.
  57. «Resposta del Canceller» (en alemany). Parlament d'Àustria. [Consulta: 20 juny 2016].
  58. «El Rei rep el president d'Àustria» (en castellà). El País, 03-06-1997. [Consulta: 20 juny 2016].
  59. «Paraules de Sa Majestat el Rei al sopar de gala oferit al President Mubarak» (en castellà). Casa de Sa Majestat el Rei, 29-05-2000. [Consulta: 30 juny 2016].
  60. Peñafiel, Jaime. «Blau i Rosa» (en castellà). www.elmundo.es, 13-05-2001.
  61. «Joan Carles i Sofia van oferir un brillant sopar de gala en honor al president d'Ecuador» (en castellà). Hola, 10-07-2001. [Consulta: 30 juny 2016].
  62. EFE. «Joan Carles recorda que "no hi ha espai pels terroristes en les nostres societats lliures"» (en castellà). www.elmundo.es, 26-09-2001. [Consulta: 20 juny 2016].
  63. «Joan Carles i Sofia van oferir un brillant sopar de gala en honor al president de Grècia» (en castellà). HOLA, 26-09-2001. [Consulta: 20 juny 2016].
  64. «La Família Reial rep, de gala, al president del Perú al Palau Reial de Madrid» (en castellà). HOLA, 06-07-2004. [Consulta: 20 juny 2016].