Cristià VII

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCristià VII

El rei Cristià VII retratat per Jens Juel (1789)
Biografia
Naixement29 gener 1749 Modifica el valor a Wikidata
palau de Christiansborg (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 1808 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Rendsburg Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Roskilde Modifica el valor a Wikidata
  Rei de Dinamarca Dinamarca i Noruega Noruega
14 de gener de 1766 – 13 de març de 1808
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i govern Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonarca, sobirà Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolRei
Duc
Comte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Oldenburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeReina Caroline Matilda del Regne Unit
ParellaStøvlet-Cathrine
Louise von Plessen Modifica el valor a Wikidata
FillsFrederic VI de Dinamarca
Princesa Lluïsa Augusta de Dinamarca
ParesFrederic V de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata  i Lluïsa de Gran Bretanya Modifica el valor a Wikidata
GermansFrederic, príncep de Dinamarca i Noruega, Sophie-Madeleine de Danemark, Caroline de Danemark, Lluïsa de Dinamarca i Noruega i Christian, Crown Prince of Denmark Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 39035 Find a Grave: 9472630 Modifica el valor a Wikidata

Cristià VII (Copenhaguen, 29 de gener de 1749Rendsburg, 13 de març de 1808) fou rei de Dinamarca i de Noruega de 1766 a 1808. Era fill del rei Frederic V i de Lluïsa de Gran Bretanya.

A causa de la seva dèbil salut mental -probablement patia d'esquizofrènia-, fou un monarca molt dèbil. Tot i que oficialment era un monarca absolut, mai arribà a controlar el govern del país, sinó que aquest va quedar en mans d'un consell d'estat. Durant el seu regnat, es va produir el naixement de la Il·lustració, es van instaurar algunes reformes liberals.

El 1768, va signar el tractat de Gottorp al castell de Gottorp a Slesvig, que va acabar amb segles de litigis amb la ciutat hanseàtica d'Hamburg. Aliat en la Segona Lliga de la Neutralitat Armada amb Suècia, Rússia i Prússia, inicià una confrontació amb el Regne Unit en la Horatio Nelson atacà i destruí la flota danesa a la primera Batalla de Copenhaguen l'abril del 1801, i la coalició que impedia l'accés britànic al Mar del Nord es desfeu immediatament.[1]

El 1807 Copenhaguen va patir un bombardeig britànic per capturar o destruir la flota dano-noruega durant les guerres napoleòniques, que estava sota pressió francesa per comprometre la seva flota al Bloqueig Continental de Napoleó Bonaparte, i l'incident va provocar l'esclat de la guerra anglo-rusa que va acabar amb els tractats d'Örebro el 1812. L'atac a Dinamarca, un país neutral, va ser molt criticat internacionalment. La Royal Navy es va fer amb la flota danesa i es va assegurar l'ús de les vies marítimes al mar del Nord i al mar Bàltic per a la flota mercant britànica, però Dinamarca es va unir al bloqueig Continental i a la guerra al costat de França, però sense flota tenia poc a oferir.[2]

El 8 de novembre de 1766 es va casar amb Carolina Matilde de Hannover (1751-1775), filla del príncep Frederic del Regne Unit i de la princesa Augusta de Saxònia-Gotha. La parella tingué dos fills:

Referències[modifica]

  1. Ruddock F. Mackay, Michael Duffy. Hawke, Nelson and British Naval Leadership, 1747-1805 (en anglès). Boydell & Brewer, 2009, p. 219. ISBN 9781843834991. 
  2. Ryan, A. N. «The Causes of the British Attack upon Copenhagen in 1807» (en anglès). English Historical Review, 1953, pàg. 37–55.


Precedit per:
Frederic V
Rei de Dinamarca
Escut de Dinamarca

1766-1808
Succeït per:
Frederic VI
Precedit per:
Frederic V
Rei de Noruega
Escut de Noruega

1766-1808
Succeït per:
Frederic VI
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristià VII