Cristobalita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCristobalita
Cristobalite-Fayalite-40048.jpg
Esferes de cristobalita formades per desvitrificació (pèrdua de sílice) de la matriu d'obsidiana. Califòrnia, Estats Units. Mides: 5,9×3,8×3,8 cm.
Fórmula químicaSiO2
EpònimMount San Cristóbal (en) Tradueix
Localitat tipusMount San Cristóbal (en) Tradueix
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DA.15
Nickel-Strunz 9a ed.4.DA.15
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.01
Dana75.1.1.1
Propietats
Hàbit cristal·líoctaedres o esferulites centimètriques
Estructura cristal·linaa = 4,9709(1) A, c = 6,9278(2) A, Z = 4 (α);
a = 7,166 A, Z = 8 (β)
Simetriatetragonal (α) Grup espacial: P41212, cúbic (β)
Grup espacialspace group 92 (en) Tradueix i space group 96 (en) Tradueix
Colorincolora, blanca
Maclesa {111}
Fracturaconcoidal
Tenacitattrencadís
Duresa6 a 7
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent
Gravetat específica2,32 a 2,36
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,487
nε = 1,484
Birefringència0,003
Pleocroismeno en presenta
Punt de fusió1713°C (β)
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G)
Referències[1][2][3][4]
Modifica les dades a Wikidata

La cristobalita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la tridimita i la coesita. La cristobalita és estable a temperatures superiors als 1470 °C; tot i això es pot formar a temperatures més baixes en condicions de metaestabilitat. Es pot formar com a mineral secundari de roques volcàniques com per exemple en processos de desvitrificació. També es forma com a mineral magmàtic. Sol trobar-se com a constituent de lòpal.[2]

El seu nom prové del Cerro San Cristóbal a Pachuca, Hidalgo, Mèxic, lloc on va ser descobert l'any 1887.[3]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Cristobalite. Handbook of Mineralogy.
  2. 2,0 2,1 Cristobalite. Mindat.
  3. 3,0 3,1 Cristobalite Mineral Data. Webmineral.
  4. Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman, An Introduction to the Rock Forming Minerals, Logman, 1966, pp. 340–355 ISBN 0-582-44210-9

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristobalita
  • Murdoch, Joseph (1942) Crystallographic notes, cristobalite, stephanite, natrolite. American Mineralogist: 27: 500-506.
  • Henderson, J.H., Jackson, M.L., Syers, J.K., Clayton, R.N., Rex, R.W. (1971) Cristobalite Authigenic origin in relation to montmorillonite and quartz origin in bentonite. Clays and Clay Minerals: 19: 229-238.
  • Murata, K.J., Nakata, J.K. (1974) Cristobalite stage in the diagenesis of diatomaceous shale. Science: 184: 567-568.
  • Richet, P., Bottinga, Y., Deniélou, L., Petitet, J.P., Téqui, C. (1982) Thermodynamic properties of quartz, cristobalite, and amorphous SiO2: drop calorimetry measurements between 1000 and 1800 K and a review from 0 to 2000 K. Geochimica et Cosmochmica Acta: 46: 2639-2658.