Cristoforo Negri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cristoforo Negri
CristoforoNegri.jpg
Naixement 13 de juny de 1809
Milà, Regne napoleònic d'Itàlia
Mort 18 de febrer de 1896(1896-02-18) (als 86 anys)
Florència, Regne d'Itàlia
Ocupació economista, diplomàtic, geògraf i catedràtic d'universitat
Modifica dades a Wikidata

Cristoforo Negri (Milà, 13 de juny de 1809 - Florència, 18 de febrer de 1896[1]) va ser un escriptor i polític italià. Negri va estudiar a Pavia, Graz, Praga i Viena. Després ensenyà les ciències polítiques a la Universitat de Pàdua. Va formar part del govern de Gioberti el 1848. Després de la Battalla de Novara esdevingué diplomàtic i va treballar al ministeri d'afers exteriors durant els governs de Massimo D'Azeglio, Urbano Rattazzi i Camillo Benso di Cavour. El 1874 fundà la Societat Geogràfica Italiana, de la qual va ser el primer president de 1867 a 1872.[2] Fou cònsol general a Hamburg de 1873 a 1874 i després es va retirar a Torí. El 1884 participà en la conferència per a la construcció del Canal de Panamà i també com a delegat italià a la Conferència de Berlín.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Memorie storico-politiche dei Greci e dei Romani (1842).
  • La grandezza italiana, studi, confronti e desiderii (1864)
  • La storia politica dell'antichità (1866)
  • Due mesi di escursione alle coste Belgiche, Olandesi e Germaniche: ricordi e riflessioni. (1871)
  • I passati viaggi antartici e l'ideata spedizione italiana: Riflessi. (1880)
  • Le memorie di Giorgio Pallavicino (1882)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristoforo Negri Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Dades biogràfiques a Rassegna storica del Risorgimento
  2. Enciclopèdia Treccani
  3. Angelo Del Boca "Gli italiani in Africa Orientale Vol.1", p.233