Croàcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCroàcia
Republika Hrvatska (hr)
Hrvatska (hr) modifica
Bandera de Croàcia Escut de Croàcia
Bandera de Croàcia modifica Escut de Croàcia modifica

HimneLijepa naša domovino (oc) Tradueix modifica

Localització
EU-Croatia.svg modifica
 45° 15′ 00″ N, 15° 28′ 00″ E / 45.25°N,15.46667°E / 45.25; 15.46667

CapitalZagreb modifica
Població
Total4.105.493 (2018) modifica
• Densitat72,54 hab/km²
Idiomacroat modifica
Geografia
Superfície56.594 km² modifica
Banyat permar Adriàtica modifica
Punt més altDinara (en) Tradueix (1.831 m) modifica
Punt més baixmar Adriàtica (0 m) modifica
Limita amb
Dades històriques
AnteriorRepública Federal Socialista de Iugoslàvia modifica
Creació25 juny 1991
Organització política
Forma de governrepública modifica
Òrgan executiuGovern de Croàcia modifica
Òrgan legislatiuSabor croat modifica
• president de Croàcia modificaZoran Milanović (19 febrer 2020) modifica
• Primer ministre modificaAndrej Plenković (19 octubre 2016) modifica
Economia
PIB nominal54.849.180.228,872 $ (2017) modifica
PIB per càpita13.386 $ (2017) modifica
Reserves totals18.818.215.998 $ (2017) modifica
Monedakuna modifica
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.hr modifica
Prefix telefònic+385 modifica
Telèfon d'emergències112, 192, 93 i 94 modifica
Codi paísHR modifica
Codi NUTSHR0 modifica
Altres

Lloc webvlada.hr modifica

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans. Limita al nord amb Eslovènia i Hongria, al nord-est amb Sèrbia i al sud-est amb Montenegro i Bòsnia i Hercegovina, i al sud i a l'oest amb la mar Adriàtica. La regió meridional de Dubrovnik queda separada de la resta del país per la sortida de Bòsnia i Hercegovina al mar per mitjà del port de Neum.

La capital és Zagreb, amb prop de 700.000 habitants, i les ciutats principals són Split, Rijeka i Osijek, amb més de cent mil.

L'1 de juliol de 2013 esdevingué el 28è estat de la Unió Europea,[1] després d'haver format part, durant dècades, de Iugoslàvia.

Història[modifica]

Article principal: Història de Croàcia

Història antiga[modifica]

Croàcia està habitada des de la prehistòria, ja que s'hi han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Les principals restes corresponen a la Cultura de Hallstatt. Els primers pobladors amb cultura pròpia són els il·liris, que van conviure amb diverses branques celtes a partir del segle IV aC. Els croats que donarien nom al país van arribar al segle VII, enmig d'onades de cristianització de la zona. El 925 van aconseguir el nomenament oficial de regne independent, sota el comandament de Tomislav de Croàcia.

Amb l'extinció d'aquesta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió amb Hongria durant el feudalisme, fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la Batalla de Mohács (1526), on els otomans van començar a dominar sobre els hongaresos). Àustria va reclamar-la com a part del seu imperi dos-cents anys més tard, sota el poder de la Dinastia dels Habsburg. El 1868 va recuperar l'autonomia.

Història recent[modifica]

En la història recent era una república de República Federal Socialista de Iugoslàvia, de la qual es va declarar independent el 1991. Arran d'això es va produir un conflicte civil amb la població sèrbia que, ajudada pel govern iugoslau, va comportar una lluita de quatre anys fins que es va proclamar la fi de la guerra el 1995. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es va completar el 1998 sota la supervisió de les Nacions Unides.

Croàcia va demanar l'entrada a la Unió Europea l'any 2003 i va ser acceptat com a país candidat el 2004. Les negociacions començaren el 17 de març del 2005 i conclogueren l'1 de juliol del 2011.[2]

El 22 de gener del 2012 va organitzar el referèndum sobre la integració a la UE. Tot i que va tenir una participació de només el 47%, va guanyar àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'1 de juliol del 2013.[2]

L'1 de juliol de 2013 esdevingué el 28è estat de la Unió Europea.[1]

Política[modifica]

El govern de Croàcia és una república i la presidenta actual és Kolinda Grabar-Kitarović des del febrer de 2015.

Geografia[modifica]

Costa sud de Croàcia.

Té una superfície molt diversa, amb planes, llacs i turons a la zona continental del nord i el nord-est (Croàcia central i Eslavònia, part de la planura de Pannònia); muntanyes de bosc dens a Lika i Gorski Kotar, que són part dels Alps Dinàrics; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, amb una munió d'illes (península d'Ístria, la costa septentrional i Dalmàcia). A l'extrem nord-est transcorre el Danubi, que marca la frontera amb Sèrbia, mentre que el seu afluent Drava separa Croàcia d'Hongria. Dins el país hi podem distingir les següents unitats orogràfiques:

  • De nord a sud, els Alps Dinàrics, amb carenes importants com el Velebit a Dalmàcia, que culmina amb el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m).
  • La Planura Pannònica, que comprèn gran part d'Eslavònia, a l'est del país, amb muntanyes com les Bilo Boh, amb els pics de Czerni Vhr (827 m), el Japull (954 m) i Brezovo Polje (987 m).
  • La Planura dalmàtica, a la costa.
  • La conca endorreica de Lecko Polje.
  • Les muntanyes de Karnten, al nord, amb el Joancica (1.061 m).
  • Els Kurts Liburnik, amb el Sveto Bodo (1.753 m), el Klek (1.182 m) i el Bille Lositza (1.733 m).

Entre els rius, podem destacar els Dunaj, Drava, Sava, Lonja, Kupa, Una, Cetina, Glina, Zrmaja i Bosut, tots ells de la conca danubiana. Els únics llacs destacables del país són els dels parcs naturals de Plitvice i Krka, vora la costa dàlmata.

Economia[modifica]

Article principal: Economia de Croàcia

Pel que fa a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les drassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació a Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada amb el turisme del parc de Plitvice i la vila de Dubrovnik, a la costa dàlmata, que proporciona el 70% de les divises del país.

Subdivisió administrativa[modifica]

Croàcia es divideix en 20 comtats (en croat županija, plural županije) i 1 ciutat (grad):
1 Zagreb (Zagrebačka)
2 Krapina-Zagorje (Krapinsko-zagorska)
3 Sisak-Moslavina (Sisačko-moslavačka)
4 Karlovac (Karlovačka)
5 Varaždin (Varaždinska)
6 Koprivnica-Križevci (Koprivničko-križevačka)
7 Bjelovar-Bilogora (Bjelovarsko-bilogorska)
8 Primorje-Gorski Kotar (Primorsko-goranska)
9 Lika-Senj (Ličko-senjska županija)
10 Virovitica-Podravina (Virovitičko-podravska)
11 Požega-Eslavònia (Požeško-slavonska)
12 Brod-Posavina (Brodsko-posavska)
13 Zadar (Zadarska)
14 Osijek-Baranja (Osječko-baranjska)
15 Šibenik-Knin (Šibensko-kninska)
16 Vukovar-Srijem (Vukovarsko-srijemska)
17 Split-Dalmàcia (Splitsko-dalmatinska)
18 Istria (Istarska)
19 Dubrovnik-Neretva (Dubrovačko-neretvanska)
20 Međimurje (Međimurska)
21 Zagreb (Grad Zagreb)
Article principal: Comtats de Croàcia

Cada comtat té una assemblea que està composta pels representants elegits per vot popular, mitjançant l'escrutini proporcional plurinominal, durant un període de quatre anys. L'assemblea elegeix la direcció executiva del comtat, decideix els pressupostos anyals, les propietats del comtat, etc.

El governador del comtat és el župan, que té fins a dotze diputats, anomenats dožupan. El župan presideix el govern executiu del comtat, y representa al comtat en afers exteriors.

La ciutat més gran és Zagreb, única que supera el milió d'habitants. La segueixen Split (350.000), Rijeka (250.000) i Osijek (150.000). Després les segueixen ciutats més petites com Zadar, Pula, Šibenik, Varaždin, Sisak, Karlovac i Dubrovnik.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]