Croada de Jaume I
| Tipus | guerra  |
|---|---|
| Data | 1269 – |
| Estat | Espanya |
La Croada de Jaume I també anomenada croada catalana o croada dels catalans, fou un fracassat intent de croada el 1269,[1] que hagués estat la novena croada.
Jaume I el Conqueridor, estant a Toledo el Nadal de 1268 per a assistir a la primera missa del seu fill l'Infant Sanç d'Aragó, arquebisbe de la ciutat rebé una ambaixada tàrtara, que van oferir el seu ajut a l'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg contra els turcs en una expedició a Terra Santa que projectava el Conqueridor.
El 4 de setembre de 1269 va salpar de Barcelona un estol de 30 naus grosses i algunes galeres, amb vuit-cents homes escollits, almogàvers, templers, hospitalers i els fills naturals del rei Ferran Sanxis de Castre i Pere I Ferrandis d'Híxar, un exèrcit total de 2.500 homes. L'empresa va ser un fracàs total, ja que una tempesta va obligar la malmesa galera reial a refugiar-se a Aigües Mortes, prop de Montpeller, on el rei va desembarcar i va tornar per terra a Catalunya, mentre que només 11 naus van aconseguir arribar finalment a Sant Joan d'Acre dirigides per Sanxis de Castre i Ferrandis. L'arribada dels reforços cristians va ser resposta pel soldà Bàybars I amb un atac sobre Acre que va causar moltes baixes en els croats.[2]
Al Concili de Lió II de 1274, Jaume I va oferir agafar la creu, però el seu oferiment no va tenir cap acollida.
Referències[modifica]
- ↑ Arcadi García i Sanz, Història de la marina catalana, p.212
- ↑ (anglès) Christopher Marshall, Warfare in the Latin East, 1192-1291, p.28