Croada de Bona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgCroada de Bona
Croades
Data 1399
Localitat Bona
Resultat Victòria hàfsida
Croada de Bona (Mediterrani central)
Croada de Bona
Croada de Bona
Croada de Bona
Coord.: 36° 54′ 0″ N, 7° 46′ 0″ E / 36.90000°N,7.76667°E / 36.90000; 7.76667
Bàndols
Dinastia hàfsida Hàfsides Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants en cap
Dinastia hàfsida Abu-Faris Abd-al-Aziz Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Berenguer de Montagut
Forces
3.000 cavalleria
15.000 infanteria[1]
13 galeres
77 vaixells
5.000 homes

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El 1396[2] o 1397, Torreblanca fou saquejada[3] per una flota de quetre galeres pirates berberiscos de Bugia, que van passar per les Balears i les Columbretes,[4] que es van endur una custòdia amb l'Hòstia Consagrada[5] i 108 presoners.[6]

Martí l'Humà, després de rebutjar la invasió de Mateu I de Foix ordenà l'atac a Tedelis,[7] noliejant una flota capitanejades per Joan Gascó[8] i tropa comandada per Jaume de Pertusa.[9] La flota s'aplegà Eivissa, reunint 70 naus i 7.500 croats,[6] salpant a l'agost i saquejant Tedelis, on moriren 1000 vilatans. Després d'atacar les costes africanes, l'expedició es va dirigir a continuació a Avinyó per mirar d'alliberar Benet XIII del setge al que el tenia sotmès Geoffrey Boucicaut al seu palau després que un concili de l'Església de França el 1398 es manifestà contrari a Benet XIII i posà l'Església a França sota control del poder reial i el rei de França retirés l'obediència al Papa.[10] La flota no pogué remuntar el Roine pel poc cabal que duia el riu, però aconseguí que es concedís una treva de tres mesos als assetjats.[8]

El rei va negociar la recuperació de la custòdia a canvi[5] d'alguns dels 300 presoners. L'any següent, el rei va Martí l'Humà va ordenar repetir la campanya, aquest cop contra Bona.[3]

La croada[modifica | modifica el codi]

Reunides la flota mallorquina, amb 6 galeres i 54 vaixells, i la valenciana, de 7 galeres i 23 vaixells[11] a Maó, salpà en 21 d'agost i fondejà davant Bona el 31 d'agost, l'1 de setembre s'iniciaren les primeres accions bèl·liques i l'endemà el desembarcament de la majoria dels efectius militars. Els musulmans, avisats per mercaders mallorquins, havien provisionat la ciutat i reunit un gran nombre de combatents. Després de prendre una petita fortalesa propera a la ciutat, l'atac fou abandonat.[1]

Abandonat el setge, l'armada valenciana i la mallorquina es separaren i acabaren retornant als ports d'origen sense haver aconseguit cap victòria.[1]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

El fracàs de l'expedició forçà Martí l'Humà a signar un tractat de pau amb Abu-Faris Abd-al-Aziz en 15 de maig de 1403, que aviat es mostrà ineficaç.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Sastre Moll, Jaume. La participació de Sóller a l'Armada Santa (1398-1399), 2009, p. 252. 
  2. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «El Piero da Rabat cartelano, corsaro crudelíssimo». A: La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p. 218. ISBN 8480215003. 
  3. 3,0 3,1 Martínez Romero, Tomàs. La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p.219. ISBN 8480215003. 
  4. Díaz Borrás, Andrés. Los orígenes de la piratería islámica en Valencia: la ofensiva musulmana trecentista y la reacción cristiana. Editorial CSIC, 1993, p. 148. ISBN 8400071239. 
  5. 5,0 5,1 Insa Montava, Josep. La Costa Daurada arran de mar. Cossetània Edicions, 2006, p. 90. ISBN 8497911733. 
  6. 6,0 6,1 Sanchis, Antonio. Historia del Grau (en castellà). Carena Editors, 2005, p. 45. ISBN 8496419118. 
  7. Ximeno, Vicente. Escritores del reyno de Valencia, chronologicamente ordenados desde el año M.CC.XXXVIII hasta el de M.DCC.XLVII. Joseph Estevan Dolz, 1747, p.129. 
  8. 8,0 8,1 Jornades sobre el Cisma d'Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p. 67. ISBN 8472830888. 
  9. Ximeno, Vicente. La Costa Daurada arran de mar. Cossetània Edicions, 2006, p.88. ISBN 8497911733. 
  10. Waugh, William Templeton. A history of Europe from 1378 to 1494 (en anglès). Methuen & co, 1932, p. 138. 
  11. Navigazioni mediterranee e connessioni continentali: secoli XI-XVI. Lucio Pironti Editore, 1982, p. 59. 
  12. Ferrer i Mallol, Maria Teresa; Mutgé Vives, Josefa. La corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa edat mitjana. Editorial CSIC, 2004, p. 106. ISBN 840008330X.