Croada de Tedelis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgCroada de Tedelis
Croades
Data agost de 1398
Localitat Dellys
Resultat Victòria catalana, recuperació de la Custòdia
Croada de Tedelis (Espanya)
Croada de Tedelis
Croada de Tedelis
Croada de Tedelis
Coord.: 36° 55′ 0″ N, 3° 53′ 0″ E / 36.91667°N,3.88333°E / 36.91667; 3.88333
Bàndols
Dinastia marínida Abdalwadites Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan Gascó
Forces
70 naus
7.500 croats
Baixes
1.000 morts
300 presoners

La croada de Tedelis fou un dels episodis de la lluita entre la Corona d'Aragó i els abdalwadites a finals del segle XIV.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El 1398 com a conseqüència del saqueig de Torreblanca,[1] en què els pirates es van endur una custòdia amb l'Hòstia Consagrada[2] i 108 presoners,[3] Martí l'Humà ordenà l'atac a Tedelis,[4] noliejant una flota capitanejades per Joan Gascó[5] i tropa comandada per Jaume de Pertusa.[6]

La croada[modifica | modifica el codi]

La flota s'aplegà Eivissa, reunint 70 naus i 7.500 croats,[3] salpant a l'agost i saquejant Tedelis, on moriren 1.000 vilatans.

Després d'atacar les costes africanes, l'expedició es va dirigir a continuació a Avinyó per mirar d'alliberar Benet XIII del setge al que el tenia sotmès Geoffrey Boucicaut al seu palau després que un concili de l'Església de França el 1398 es manifestà contrari a Benet XIII i posà l'Església a França sota control del poder reial i el rei de França retirés l'obediència al Papa.[7] La flota no pogué remuntar el Roine pel poc cabal que duia el riu, però aconseguí que es concedís una treva de tres mesos als assetjats.[5]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

El rei va negociar la recuperació de la custòdia a canvi[2] d'alguns dels 300 presoners. L'any següent, el rei va Martí l'Humà va ordenar repetir la campanya, aquest cop contra Bona (Bône).[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Martínez Romero, Tomàs. La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p.219. ISBN 8480215003. 
  2. 2,0 2,1 Insa Montava, Josep. La Costa Daurada arran de mar. Cossetània Edicions, 2006, p. 90. ISBN 8497911733. 
  3. 3,0 3,1 Sanchis, Antonio. Historia del Grau (en castellà). Carena Editors, 2005, p. 45. ISBN 8496419118. 
  4. Ximeno, Vicente. Escritores del reyno de Valencia, chronologicamente ordenados desde el año M.CC.XXXVIII hasta el de M.DCC.XLVII. Joseph Estevan Dolz, 1747, p.129. 
  5. 5,0 5,1 Jornades sobre el Cisma d'Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p. 67. ISBN 8472830888. 
  6. Ximeno, Vicente. La Costa Daurada arran de mar. Cossetània Edicions, 2006, p.88. ISBN 8497911733. 
  7. Waugh, William Templeton. A history of Europe from 1378 to 1494 (en anglès). Methuen & co, 1932, p. 138.