Cromosoma en escombreta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cromosoma en escombreta d'un oòcit de tritó. [1]

Els cromosomes en escombreta o cromosomes plomosos són un tipus de cromosoma gegant presents en els oòcits de la majoria dels animals, exceptuant als mamífers. Es formen durant l'estadi de la meiosi I denominat diplotè. Després d'aquest període relativament llarg de la meiosi I, els cromosomes en escombreta tornen a compactar-se durant el període de metafase I. Són estructures transitòries, específicament bivalent (és a dir, dos cromosomes aparellats cadascun dels quals està format per dos cromàtides germanes). Cadascun dels dos cromosomes està constituït per dos llars brins que formen molts "bucles", a la manera d'un raspall o escombreta, al llarg de l'eix major del cromosoma. Aquests "ruls" permeten que l'ADN es trobi disponible per al procés de transcripció durant la maduració de l'oòcit.[2][3] De fet, la presència de cromosomes en escombreta a una cèl·lula és indicador que està passant la transcripció de l'ARN missatger.[4][5][6] El nom de "cromosomes en escombreta" ("lampbrush chromosome") va ser encunyat per J. Rückert el 1892,[7] qui va assimilar la forma d'aquests cromosomes a un raspall del segle XIX, bastant equivalent al que actualment es denomina "neteixatubs".[4] Foren descrits per primera vegada per Walther Flemming el 1882 en oòcits d'axolot (Ambystoma mexicanum),[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Oscar Hertwig, 1906: Lehrbuch der Entwicklungsgeschichte des Menschen und der Wirbeltiere. Achte Auflage.
  2. Izawa, M.; Allfrey, V.G. & Mirsky, A.E. (1963), "The Relationship between RNA Synthesis and Loop Structure in Lampbrush Chromosomes", Proceedings of the National Academy of Sciences 49 (4): 544–551, <http://www.pnas.org/cgi/reprint/49/4/544.pdf>
  3. Callan, H.G. (1963), "The Nature of Lampbrush Chromosomes", Int Rev Cytol 15: 1–34, doi:10.1016/S0074-7696(08)61114-6, <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14283578>
  4. 4,0 4,1 Macgregor, H. Lampbrush chromosomes . School of Biosciences, University of Exeter.
  5. Callan, H.G. (1986), "Lampbrush chromosomes", Mol Biol Biochem Biophys 36: 1–252, <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3531807>
  6. Gall, J.G.; Murphy, C. & Callan, H.G. et al. (1991), "Lampbrush chromosomes", Methods Cell Biol 36: 149–66, doi:10.1016/S0091-679X(08)60276-9, <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1811131>
  7. Rückert, J. 1892. Zur Entwicklungsgeschichte des Ovarialeies bei Selachiern. Anat Anz 7: 107-158.
  8. Flemming W. 1882. Zellsubstanz, Kern- und Zelltheilung. Vogel, Leipzig.