Cronicó de Perpinyà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreCronicó de Perpinyà
Tipuscrònica Modifica el valor a Wikidata

El Cronicó de Perpinyà, altrament Cronicó Perpinyanès, és una obra de la segona meitat segle xiii que combina materials de fonts occitanes amb d'altres d'origen rossellonès i empordanès. L'obra té trets característics de l'àrea rossellonesa i també aspectes de la llengua occitana.[1]

Aquest cronicó abraça des dels darrers anys del regnat Jaume el Conqueridor fins a l'any 1284. També hi ha una petita referència al 1421. L'obra va ser documentada per primer cop pel llavors monjo de Montserrat Anscari Mundó.[2]

Referències[modifica]

  1. Martí Castell, Joan. Estudi lingüístic dels Usatges de Barcelona: el codi a mitjan segle XII. Barcelona: Curial Edicions Catalanes : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 9788484153603
  2. Moran i Ocerinjauregui, Josep. Cronicó de Perpinyà, segle xiii [Texte imprimé]: estudi filològic i lingüístic / Josep Moran i Ocerinjauregui. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 84-7826-919-3.