Cronoescalada l'Alguer-Escala Picada

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Cronoescalada l'Alguer-Escala Picada
Cronoscalata Alghero-Scala Piccada
Categoria Cronoescalada
Fundació 1955
Àmbit Itàlia Itàlia
Entitat Trofeo Italiano Velocità Montagna
Coppa Italia C.S.A. I Montagna Nord/Sud
Campió (2010) Itàlia Cristian Merli
Escuderia campiona Itàlia Picchio
Web oficial www.scalapiccada.it
Darrera revisió: 28/03/2017
Modifica dades a Wikidata

La cronoescalada l'Alguer-Escala Picada és una pujada de muntanya automobilística, que té lloc al nord-oest de la Sardenya a la primera secció de la Carretera estatal 292 Nord Occidental Sarda, de l'Alguer a Villanova Monteleone (SS), de 5 km de llarg (des del km 3,800 al km 8,800). És vàlida per al Trofeo Italiano Velocità Montagna, la Coppa Italia Montagna Nord i la Coppa Italia Montagna Sud, l'única prova contra-rellotge sarda a part de la Iglesias-Sant'Angelo.

Característiques[modifica]

És organitzada per l'Automobile Club d'Italia - Commissione Sportiva Automobilistica Italiana de Sàsser, en col·laboració amb el comú de l'Alguer, el patrocini de la província de Sàsser i de la Regió de Sardenya. Es du a terme des de 1955 i fou ideada pel marquesà Franco di Suni. El responsable tècnic-organitzatiu de l'edició de 2010 de la cronoescalada fou Mario Ruggiu (actual delegat regional de Sardegna C.S.A.I. i director tècnic històric de l'A.C.I. de Sàsser).

És la cronoescalada més antiga de Sardenya, i la tercera més antiga d'Itàlia, per la qual cosa no sols és una de les carreres més vistes sinó també de les més seguides. El seu nom està vinculat a pilots de renom com Simone Faggioli, Mauro Nesti i Ezio Baribbi, així com a pilots locals com Sergio Farris, Uccio Magliona i Omar Magliona.

El camí és força tècnic, especialment els dos primers quilòmetres. Posteriorment, la pista és una mica menys corba, amb plecs menys decidits, encara que la part central té dos revolts molt tancats.

Una de les característiques principals és el paisatge, ofert per la Costera del Coral, que ofereix un escenari molt suggestiu, però també ho és l'ample de la via, que quant a la norma és molt superior a la trobada en altres cronoescalades sardes, com per exemple la Cuglieri-La Madonnina.

El 29 de setembre de 2010 al municipi de l'Alguer es va produir la presentació de l'edició de 2010 a la qual hi van assistir: el director de l'A.C.I. de Sàsser Giovanni Monaca, el president de l'A.C.I. de Sàsser Stefanio Mario Mundula, el responsable tècnic-organitzatiu i delegat regional Sardegna C.S.A.I. i dirigent esportiu Mario Ruggiu, el president del CONI provincial de Sàsser Gian Nicola Montalbano, l'Assessor d'Esports de la província de Sàsser Roberto Desini i el seu homòleg del comú de l'Alguer Tore Angioi.

El 3 d'octubre de 2010, en ocasió de la 54a edició de la cronoescalada sarda, la cursa tornà a formar part del C.I.V.M. (Campionato Italiano Velocità Montagna) del qual en fou la 12a i última prova. Hi participaren, entre d'altres, Omar Magliona (Campió Italià dels Prototips Esportius CN 2010) i David Baldi (Vencedor de l'edició de 2009 de la cronoescalada).

Sempre ha estat guanyada per pilots italians llevat la primera edició de 1955, guanyada per la belga Gilberte Thirion, que a més de ser l'únic participant no italià va ser també l'única dona que ha guanyat aquesta cronoescalada.

El rècord de victòries en la competició el té Ezio Baribbi amb nou, incloent quatre consecutives. Si comptem les victòries de Giuseppe Tambone i Edoardo Lualdi, la Lombardia és la regió amb més victòries en aquesta cursa, seguida de Sardenya amb sis victòries en les mans dels pilots locals Uccio Magliona (únic pilot sard que l'ha guanyada més d'una vegada), Sergio Farris, Franco Lasia, Franco Locci i Omar Magliona.

Pel que fa als fabricants l'Osella destaca sobre tots els altres, ja que l'ha guanyada 28 cops, 15 vegades consecutives des de 1978 (victòria de Franco Locci) el 1992 (Ezio Baribbi). La segueix l'Abarth amb cinc victòries i l'Alfa Romeo amb tres.

Resultats de les proves[modifica]

A data 1 de gener de 2011
Any Pilot Vehicle Resultats oficials Imatges
1955 Gilberte Thirion Mercedes 300 SL
1956 prova de motociclisme
1957 prova de motociclisme
1958 prova de motociclisme
1959 prova de motociclisme
1960 prova de motociclisme
1961 Edoardo Lualdi Ferrari 3000 GTO
1962 Piero Frescobaldi Lancia Flaminia Sport Zagato
1963 Giuseppe Rebaudi Abarth
1964 Angelo Gilberti Abarth Sinca 1300
1965 Noris Porsche 904
1966 Prigigallo Alfa Romeo Giulia
1967 Giuseppe Raffa Alfa Romeo GTA
1968 Traçat impracticable, no disputada
1969 Traçat impracticable, no disputada
1970 Traçat impracticable, no disputada
1971 Amphicar Fiat Abarth 2000
1972 Angelo Giliberti Abarth 2000
1973 Amphicar Chevron B/23
1974 Alessandro Cocchetti Chevron B/23
1975 Franco Pilone Abarth Osella BMW
1976 Domenico Scola BMW 2000
1977 Domenico Scola Lola 3000
1978 Franco Locci Osella PA/5
1979 Mauro Sacchini Osella PA/6 2000
1980 Sergio Farris Osella PA/6 2000
1981 Uccio Magliona Osella PA/9 2000
1982 Uccio Magliona Osella PA/9 2000
1983 Piero Nappi Osella PA/9 2000
1984 Giuseppe Tambone Osella PA/10 2000
1985 Ezio Baribbi Osella PA/10 2000
1986 Ezio Baribbi Osella PA/10 2000
1987 Ezio Baribbi Osella PA/10 2000
1988 Ezio Baribbi Osella PA/10 2000
1989 Giuseppe Tambone Osella PA/10 2000
1990 Ezio Baribbi Osella PA/9 2000
1991 Ezio Baribbi Osella PA/10 2000
1992 Ezio Baribbi Osella PA/9 2000
1993 Pasquale Irlando Alfa Romeo 155 GTA
1994 Mauro Nesti Lucchini BMW
1995 Pasquale Irlando Osella BMW
1996 Mauro Nesti Lucchini
1997 No disputada[1]
1998 Ezio Baribbi Osella PA/20 BMW
1999 Ezio Baribbi Osella PA/20 BMW
2000 Franz Tschager Osella PA/20
2001 Franco Cinelli Osella PA20/S
2002 Erasmo Bologna Osella PA20/S
2003 Giovanni Mezzasalma Osella BMW
2004 Pasquale Irlando Osella PA21/2
2005 Simone Faggioli Osella PA21/S
2006 Franco Lasia Osella PA20
2007 Omar Magliona Osella PA21
2008 David Baldi Osella PA27 E2 M3000
2009 David Baldi Osella FA 30 Zytek
2010 Cristian Merli Picchio PA4 E2

Victòries per pilots[modifica]

A data 1 de gener de 2011
  • 9
    Flag of Italy.svg Flag of Lombardy.svg Ezio Baribbi
  • 3
    Flag of Italy.svg Pasquale Irlando
  • 2
    Flag of Italy.svg Amphicar
    Flag of Italy.svg Flag of Sicily.svg Angelo Giliberti
    Flag of Italy.svg Bandiera ufficiale RAS.jpg Uccio Magliona
    Flag of Italy.svg Flag of Tuscany.svg Mauro Nesti
    Flag of Italy.svg Flag of Calabria.svg Domenico Scola
    Flag of Italy.svg Flag of Lombardy.svg Giuseppe Tambone
    Flag of Italy.svg Flag of Tuscany.svg David Baldi
  • 1
    Flag of Italy.svg Flag of Sicily.svg Erasmo Bologna
    Flag of Italy.svg Flag of Tuscany.svg Franco Cinelli
    Flag of Italy.svg Alessandro Cocchetti
    Flag of Italy.svg Flag of Tuscany.svg Simone Faggioli
    Flag of Italy.svg Bandiera ufficiale RAS.jpg Sergio Farris
    Flag of Italy.svg Piero Frescobaldi
    Flag of Italy.svg Flag of Trentino-South Tyrol.svg Franz Tschager
    Flag of Italy.svg Bandiera ufficiale RAS.jpg Franco Lasia
    Flag of Italy.svg Bandiera ufficiale RAS.jpg Franco Locci
    Flag of Italy.svg Flag of Lombardy.svg Edoardo Lualdi
    Flag of Italy.svg Bandiera ufficiale RAS.jpg Omar Magliona
    Flag of Italy.svg Flag of Sicily.svg Giovanni Mezzasalma
    Flag of Italy.svg Flag of Campania.svg Piero Nappi
    Flag of Italy.svg Noris
    Flag of Italy.svg Flag of Piedmont.svg Franco Pilone
    Flag of Italy.svg Prigigallo
    Flag of Italy.svg Giuseppe Raffa
    Flag of Italy.svg Giuseppe Rebaudi
    Flag of Italy.svg Flag of Tuscany.svg Mauro Sacchini
    Flag of Belgium.svg Gilberte Thirion

Victòries per fabricants[modifica]

A data 1 de gener de 2011

Referències[modifica]

  1. Ruote sgonfie, notizia tratta dal sito UnioneSarda.it

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]