Cronologia de l'antiga Roma

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cronologia de l'Antiga Roma)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Regne de Roma[modifica]

La institució del Regne de Roma suposa de forma mítica l'origen fratricida de la mateixa ciutat de Roma al segle viii aC que persistiria durant dos segles i mig. Inici de la cronologia ab urbe condita

Unable to compile EasyTimeline input:

EasyTimeline 1.90


Timeline generation failed: 1 error found
Line 29: ScaleMajor = unit:year increment:50 start:-800 gridcolor:grid1

- Scale attribute 'grid' invalid. Unknown color .

 Specify command 'Color' before this command.




República romana[modifica]

Després del Regne de Roma s'institueix la República Romana que persistirà durant més de cinc segles durant els quals Roma controla progressivament el seu domini sobre la península Itàlica i el Mediterrani. A mesura que la República creixia en extensió les institucions polítiques republicanes caigueren en una progressiva decadència fins a la creació de l'Imperi Romà amb August (segle i aC).

Guàrdia PretorianaLliga AqueaLex HortensiaBatalla de l'Àl·liaAb Urbe ConditaTitus LiviCleòpatra VIICiceróHiparc de NiceaMarc Porci Cató CensoríAnníbal BarcaAlexandre el GranMarc Furi CamilAugustJulia de civitate italis dandaPanteó de RomaJuli CèsarSul·laEspàrtacHortensia de plebiscitisLleis Liciniae-SextiaePlaga d'AtenesCanuleiaLleis de les dotze taulesTribúPirineusBatalla d'Àccium (31 aC)Batalla de Zela (47 aC)Guerra de les Gàl·liesGuerra socialBatalla d'ArausioGuerra de JugurtaBatalla de Corint (146 aC)Quarta guerra macedònicaTercera guerra púnicaTercera guerra macedònicaSegona guerra macedònicaSegona guerra púnicaPrimera guerra macedònicaPrimera guerra púnicaBatalla de l'Àl·liaGuerres samnitesEmperador romàLLlista de cònsols romans de la RepúblicaPlantilla:Cronologia del Regne RomàPlantilla:Cronologia de l'Imperi RomàRepública Romana

Segle V aC[modifica]

Segle IV aC[modifica]

Segle III aC[modifica]

Segle II aC[modifica]

Segle I aC[modifica]

Imperi Romà[modifica]

Les darreres escorrialles de la República Romana són abolides per August. S'institueix el poder dels emperadors romans amb poders absoluts.

Deci (emperador romà)ElagàbalMacríEdicte de Caracal·laSeptimi SeverCòmmodeRelacions entre l'Imperi romà i la XinaMarc AureliAdriàTrajàTrajàDomiciàDomiciàVespasiàVespasiàVespasiàNeróClaudiCalígulaTiberiGuàrdia PretorianaPlutarc de QueroneaTàcitClaudi PtolemeuSènecaAb Urbe ConditaTitus LiviCleòpatra VIICiceróTetrarquiaCrisi del segle IIIDinastia SeveraEls cinc bons emperadorsDinastia FlàviaAny dels quatre emperadorsDinastia Júlio-ClàudiaConstanci IIIValentConstantí IIGaleriNumeriàCaríHerenni EtruscFelip l'ÀrabMarc Clodi Pupiè MàximDiadumeniàDidi JuliàDomiciàMarc Salvi OtóArcadiusValentinià IIJulià l'ApòstataConstantí I el GranMaximiàMarc Aureli ProbeAureliàValerià IGordià IIIMacriPubli Septimi GetaCòmmodeLuci Aureli VerAdriàVespasiàCalígulaHonoriGraciàJoviàFlavi Juli ConstantLiciniConstanci I ClorMarc Aureli CarMarc Claudi TàcitGal·lièGordià IIGordià IAlexandre SeverCaracal·laPertinaxMarc AureliTrajàVitel·liNeróTiberiTeodosi IITeodosi I el GranValentinià IConstanci IIMaximí DaiaDiocleciàFloriàClaudi II el GòticDeci (emperador romà)Maximí el TraciElagabalus

Avidi CassiAntoní PiusNervaTitusGalbaClaudiAugustConcili d'EfesConcili de Constantinoble IPrimer Concili de NiceaEdicte de MilàImperi GalXipretermes de Caracal·laEdicte de Caracal·laPlaga d'Antonimur d'AntoniPanteó de Romamur d'AdriàColumna de TrajàPompeiaColosseuConspiració de PisóGran incendi de RomaJulia et Papia PoppaeaJulia de civitate italis dandaPanteó de RomaJuli CèsarBatalla d'Adrianòpolis (378)Batalla del Ponte MilvioBatalla de NaissusBagaúdiaBatalla d'AbrittusGuerres dàciesSetge de Jerusalem (70)Conquesta romana de BritàniaBatalla del bosc de TeutoburgPirineusBatalla d'Àccium (31 aC)Batalla de Zela (47 aC)

Emperador romàPlantilla:Cronologia de la República RomanaImperi Romà

Segle I[modifica]

Segle II[modifica]

Segle III[modifica]

  • 208/211- Campanyes de Sever contra els caledonians
  • 211- Sever mor. Els seus fills Caracal·la i Geta es converteixen en emperadors. Caracal·la ordena l'assassinat de Geta.
  • 217- Caracal·la és assassinat; Macrí es converteix en emperador
  • 218- Macrí és deposat i executat, Elagàbal ocupa el tron
  • 222- Elagàbal és assassinat. Alexandre Sever es converteix en emperador
  • 231/233- Guerra contra Pèrsia
  • 235- Alexandre és mort durant un motí dels soldats. Maximí es converteix en emperador.
  • 238- Any dels sis emperadors. El Senat dona suport a la rebel·lió de Gordià I i Gordià II a l'Àfrica. Aquests dos són derrotats per un aliat de Maximí el Traci, i el Senat assigna Balbí i Pupiè com a coemperadors. Els dos són assassinats aviat, i Maximí és mort en un motí. El jove Gordià III es converteix en emperador.
  • 241- Victòria romana a la Batalla de Resaena.
  • 244- Els romans són derrotats a la Batalla de Misikhe. Felip l'Àrab es converteix en emperador.
  • 249- Deci usurpa el tron amb el suport des de les legions del Danubi. Anomena el seu fill Herenni coemperador.
  • 251- Deci i Herenni són derrotats i morts per Cniva, rei dels gots. Un altre fill de Deci, Hostilià és breument emperador, però mor per un brot de plaga. Trebonià Gal i el seu fill Volusià es converteixen en emperadors.
  • 252- Sapor I, rei de Pèrsia, derrota els romans a la batalla de Barbalissos.
  • 253- Emilià es converteix en emperador després de liderar una rebel·lió i Trebonià Gal i Volusià són morts per les seves pròpies tropes. Valerià I i el seu fill Gal·liè es converteixen en emperadors després que Emilià sigui mort pels seus propis soldats. Sapor I captura Antioquia.
  • 257- Valerià reprèn Antioquia. Els francs envaeixen la Gàl·lia i Hispània. Els alamans envaeixen Itàlia, però són derrotats a Milà.
  • 258- Els gots envaeixen Àsia Menor
  • 260- Valerià és pres captiu pels perses. Postumus és proclamat emperador a la Gàl·lia. També se li dona suport a Hispània i Britània.
  • 267- Odaenathus és assassinat. La seva vídua Zenòbia pren control de Palmira
  • 268- Gal·liè derrota la invasió gòtica, però més tard és assassinat. Claudius II es converteix en emperador.
  • 269- Postumus és mort. Victorí és proclamat emperador a la Gàl·lia i Britània. El Palmirsos prenen Egipte i Síria. Claudi derrota els gots a Naissus (a Moesia).
  • 270- Claudi mor a causa d'una plaga. Després d'un mandat breu del germà de Claudi, Marc Aureli Quintil, Luci Domici Aurelià es converteix en emperador.
  • 271- Campanyes d'Aurelià contra els vàndals, iutungs i el sàrmates. Victorí és assassinat i els seus soldats proclamen Tètric I emperador.
  • 272- Aurelià venç a Zenòbia a Antioquia i Emesa i captura Palmira. S'abandona la província de Dàcia.
  • 273- Rebel·lions a Palmira. La ciutat és destruïda per Aurelià.
  • 274– Aurelià venç l'exèrcit de Tericus en els camps catalàunics
  • 275- Aurelià és assassinat. Tàcit es converteix en emperador.
  • 276- Tàcit mor. Després d'un regnat breu, Florià és assassinat, Probe es converteix en emperador.
  • 277- Els burgundis, longins, alamans i francs són derrotats.
  • 279- Campanyes de Probe contra els vàndals a Il·líria.
  • 282- Car és proclamat emperador. Probe és assassinat per les seves pròpies tropes.
  • 283- Car mor durant una invasió de Pèrsia. Els seus fills Carí i Numerià es converteixen en emperadors.
  • 284- Numerià mor. Dioclecià és proclamat emperador i marxa contra Carí.
  • 285- Carí mor en la batalla contra Dioclecià. Dioclecià parteix l'imperi en dues meitats i assigna a Maximià la porció Occidental mentre Dioclecià governa l'Oriental.
  • 286- Rebel·lions de Carausi a Britània.
  • 293- Dioclecià nomena a Constanci I i Galeri com cèsars. Carausius és assassinat per Al·lecte qui es proclama emperador.
  • 296- Al·lecte és derrotat i matat.
  • 299- Galeri derrota els sàrmates i els carps

Segle IV[modifica]

  • 301- Dioclecià fixa els preus en l'Edictum de pretiis rerum venalium.
  • 303- Dioclecià ordena la persecució dels cristians.
  • 305- Dioclecià i Maximià abdiquen. Constantí i Galeri esdevenen augusts. Maximí Daia és nomenat cèsar a l'est i Sever II a l'oest.
  • 306- Constantí mor a York. El seu fill Constantí I el Gran és proclamat emperador. Maxenci, fill de Maximià, es proclama emperador a Roma.
  • 307- Maxenci torna a col·locar el seu pare, Maximià, com emperador. Sever mor. Galeri posa sota setge a Roma.
  • 308- Conferència de Carnuntum. Dioclecià convenç Maximià de dimitir. Licini I és nomenat cèsar a l'Est.
  • 310- Maximià es proclama altra vegada emperador, però és capturat per Constantí. Es suïcida.
  • 311- Galeri mor a Sardica (l'actual Sofia. Maximí Daia i Licini parteixen el seu regne entre ells.
  • 312: Constantí derrota i mata Maxenci a la batalla del Pont Milvi. Licini es casa amb la germana de Constantí, Constància. Constantí es converteix al cristianisme.
  • 313: Licini derrota a Maximenus. Maximí Daia mor a Tars.
  • Constantí publica l'Edicte de Milà, acabant amb la persecució de cristians i establint la tolerància religiosa per tot l'imperi.
  • 314: Constantí derrota a Licini a Cibalae
  • 317: Constantí derrota a Licini al campus Ardiensis. Licini és forçat a cedir totes les seves províncies europees excepte Tràcia.
  • 318: Excomunicació d'Arri.
  • 324: Constantí derrota a Licini al riu Hebros i a Crisòpolis (l'actual Üsküdar). Licini abdica.
  • 325: El Concili de Nicea I.
  • 326: Constantí ordena la mort del seu fill més vell, Flavi Juli Crisp.
  • 330: Constantí converteix Constantinoble en la capital.
  • 332: Campanyes de Constantí contra els gots.
  • 334: Campanyes de Constantí contra el sàrmates.
  • 337: Constantí I mor a Nicomèdia. Els seus tres fills Flavi Claudi Constantí (Constantí II), Constanci II i Flavi Juli Constant convenir als emperadors.
  • 338: Constantí II derrota als alamans. Guerra amb Pèrsia.
  • 340: Constantí II envaeix Itàlia. Se'l para en una emboscada i és matat per Constant a Aquileia.
  • 341: Constant i Constantí II emeten una prohibició contra els sacrificis pagans
  • 347: La rebel·lió del donatisme a l'Àfrica.
  • 348: Constantí derrota els perses a la Batalla de Singara.
  • 350: Magnenci usurpa el tron de l'oest. Constant és capturat i mort. Atacs de Juli Nepot ataca Roma amb una banda de gladiadors
  • 351: Constantí nomena el seu cosí Constanci Gal com a cèsar. Magnenci es derrota a Mursa.
  • 353: Constantí derrota a Magnenci al Mons Seleuci. Magnenci se suïcida.
  • 354: Gal mor.
  • 355- Julià l'Apòstata és nomenat cèsar a la Gàl·lia.
  • 357- Julià derrota els francs a Estrasburg.
  • 360- Amb una guerra persa imminent, Constanci ordena a Julià enviar unes quantes legions a l'est. Les tropes s'amotinen i proclamen Julià August.
  • 361- Constanci mor de malaltia, nomena Julià el seu successor. Julià es declara ell mateix un pagà, però el seu intent de rejuvenir el paganisme no té èxit en l'imperi
  • 363- Julià envaeix Pèrsia, però és forçat a retirar-se, és ferit mortalment i mor durant una escaramussa. Jovian és proclamat emperador.
  • 364- Jovià mor en un accident d'asfíxia. Valentinià I es converteix en emperador i divideix l'imperi amb el seu germà Valent.
  • 375- Valentinià mor i és succeït per Flavi Gracià com emperador occidental.
  • 378- Valentinià és derrotat i matat pels gots a la Batalla d'Adrianòpolis. Teodosi I el Gran reïx ell com emperador d'Orient.
  • 384- Gracià és assassinat, Valentinià II es converteix en emperador.
  • 392- Valentinià II mor en el que sembla un suïcidi, encara que l'assassinat per Arbogast és més probable. Arbogast instal·la el titella Eugeni al tron occidental, però Teodosi es nega a reconèixer l'usurpador.
  • 394- Eugenius i Arbogast són deposats i matats per Teodosi, que breument reunifica l'imperi per última vegada.
  • 395- Teodosi I el Gran mor, deixa l'imperi occidental al seu fill Honori i el d'Orient al seu fill Arcadi.

Segle V[modifica]

Segle VI i posterior[modifica]