Cronologia de la història de Ruanda

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Aquesta cronologia de la història de Ruanda és una llista cronològica d'esdeveniments importants relacionats amb els habitants humans de Ruanda.

Antiga Ruanda[modifica]

John Hanning Speke, primer europeu en visitar la zona

Ruanda colonial[modifica]

Ruanda independent[modifica]

President Paul Kagame
  • 1 de juliol de 1962 : proclamació de la independència de Ruanda.[7][23][24] Kigeli V marxa a l'exili.
  • 1963 : Creació de la Universitat Nacional de Ruanda pels Pares Dominics que s'encarregaran de la direcció fins al 1974.[10]
  • 1963-1964 : massacre de milers de tutsis[22]
  • 10 de març de 1965 : reelecció de Grégoire Kayibanda (2n mandat)[24]. Juvénal Habyarimana és nomenat ministre de Defensa i de la Guàrdia Nacional.
  • 29 de setembre de 1969 : reelecció de Grégoire Kayibanda (3r mandat)[24]
  • 5 de juliol de 1973 : cop d'estat del general Juvénal Habyarimana[24]
  • 1974 : creació del Ballet Nacional Urukerereza.
  • 1975 : signatura d'una cooperació militar amb França[22]
  • 5 de juliol de 1975 : creació del Moviment Republicà Nacional per la Democràcia i el Desenvolupament (MRND) que esdevé partit únic[13]
  • 1976 : creació de la Comunitat Econòmica dels Països dels Grans Llacs (CEPGL)[22]
  • 17 de desembre de 1978 : adopció d'una nova Constitució per referèndum[22]
  • 24 de desembre de 1978 : victòria de Juvénal Habyarimana a l'elecció presidencial[24]
  • 1979 : creació a Kenya de l'Aliança Ruandesa per la Unitat Nacional (ARUN).
  • Octubre de 1982 : tancament de la frontera amb Uganda davant un aflux massiu de refugiats tutsis expulsats pel govern ugandès[24]
  • 26 de desembre de 1985 : assassinat de l'etòloga estatunidenca Dian Fossey a les Muntanyes Virunga.
  • Desembre de 1987 : creació a Uganda del Front Patriòtic Ruandès (FPR)[22]
  • Desembre de 1988 : reelecció de Juvénal Habyarimana[22]
  • 18 de setembre de 1989 : inauguració del Museu Nacional de Ruanda el Primer ministre belga Wilfried Martens[25]
  • 20 de juny de 1990 : discurs a La Baule del president francès Mitterrand apel·lant al pluralisme : "no hi ha desenvolupament sense democràcia".
  • 5 de juliol de 1990 : el President Habyarimana anuncia la fi de l'acumulació de les seves funcions com a President de la República i el partit únic MRND, i el reconeixement del multipartidisme.
  • 7-9 de setembre de 1990 : visita del papa Joan Pau II i ordenació de 22 sacerdots[10]
  • 1 d'octubre de 1990 : inici de la Guerra Civil ruandesa inicida pel Front Patriòtic Ruandès (FPR) procedent d'Uganda i entrant a Ruanda per la força al lloc fronterer de Kagitumba
  • 2 d'octubre de 1990 : mort de Fred Rwigema, comandant del FPR en circumstàncies poc clares.
  • 4 d'octubre de 1990 : inici de l'« Operació Noroît », oficialment per evacuar els residents occidentals,[26] de fet per sostenir el govern en el poder.
  • 15 d'octubre de 1990 : Procedent dels Estats Units on assistia a una reunió del Command and General Staff College, Paul Kagame pren el comandament de les tropes del FPR replegades a Uganda.
  • 23 de gener de 1991 : atac sorpresa del FPR a Ruhengeri, que va tenir lloc durant un dia abans de replegament al bosc; seguit d'accions de guerrilla de baixa intensitat.
  • 10 de juny de 1991 : promulgació d'una nova Constitució instaurant el multipartidisme i creació d'un càrrec de Primer ministre[22].
  • 1991 : llançament de la ràdio del FPR (Radio Muhabura), primera alternativa a Radio Rwanda.
  • 1 de novembre de 1991 : retirada de les tropes belgues[22].
  • 17 de març de 1992 : creació de la Coalició per la Defensa de la República (CDR).
  • Juny de 1992: després de la formació d'un govern multipartidista a Kigali, Kagame va anunciar un alto el foc i començar les negociacions amb el govern a Arusha, Tanzània.
  • 12 de juliol de 1992 : primer acord d'Arusha entre el Front Patriòtic Ruandès de Paul Kagame i el govern ruandès, preveient un calendari de negociacions per a un acord de pau.
  • 31 de juliol de de 1992 : l'alto el foc entra en vigor.
  • 30 de setembre de 1992 : començament de les converses per la pau.
  • 31 de juliol de de 1992 : l'alto el foc entra en vigor.
  • 6 de desembre de 1992 : El coronel Bagosora deixa les negociacions d'Arusha[27]
  • Finals de desembre de 1992 : Pogroms contra tutsis i opositors hutu a Kibilira i a la regió de Gisenyi.
  • 5 de febrer de 1993 : La Comissió Internacional d'Investigació dirigit per la FIDH a París implica la responsabilitat de les autoritats de Rwanda i el cap de la comitiva de Estat ruandès en les massacres.[28]
  • 8 de febrer de 1993 : després de les massacres de tutsis, el FPR llença una ofensiva major (presa de Ruhengeri, avanç cap a la capital).
  • 9 de febrer de 1993 : arribada d'emergència d'una companyia addicional de soldats francesos que va a ajudar a repel·lir l'atac a Ruhengeri.
  • 19 de febrer de 1993 : massacre de cinc tutsis o simpatitzants dels partits de l'oposició per part de soldats ruandesos a la ciutat de Tumba; dos dies més tard, violència comesa pels Interahamwe i CDR a Kigali, i les matances d'opositors hutus i tutsis a Gisenyi, Ruhengeri, Byumba i Kibuye.
  • 20 de febrer de 1993 : arribada de dues companyies més de paracaigudistes francesos de reforç, i l'endemà d'un escamot de morters pesats; Operació Quimera; recuperació de l'exèrcit ruandès en plena derrota.
  • 20 de febrer de 1993 : Pierre Joxe, ministre francès de Defensa, en una carta dirigida al president Mitterrand, escriu que Habyarimana és el principal responsable del fiasco actual.[29]
  • 17 de juliol de 1993 : Agathe Uwilingiyimana esdevé Primer ministre[22]
  • 4 d'agost de 1993 : signatura del darrer dels acords de pau d'Arusha.[22]
  • 5 d'octubre de 1993: creació de la Missió d'Assistència de les Nacions Unides a Ruanda (UNAMIR) per garantir la correcta implementació dels Acords d'Arusha.[30]

Genocidi[modifica]

  • 4 d'abril de 1994 : advertència de les Nacions Unides que amenaça de retirar la UNAMIR en absència de progressos en la creació d'institucions de transició.[7]
  • 6 d'abril de 1994 : Cimera regional sobre les crisis burundesa i ruandesa a Dar es Salaam amb els presidents de Kenya, Ruanda, Burundi, Tanzània i Uganda.
  • 6 d'abril de 1994 : atemptat contra els presidents de Ruanda i de Burundi[31]
  • 7 d'abril de 1994 : assassinat del Primer ministre, Agathe Uwilingiyimana, hutu moderada, i de deu casc blaus belgues.[32]
  • 8 d'abril de 1994 : Jean Kambanda és nomenat primer ministre interí. Massacre sistemàtica de tutsis[22]. Ordre d'operació Amaryllis per l'evacuació dels residents francesos i estrangers.[33]
  • 9 d'abril de 1994 : instal·lació d'un govern interí.
  • 12 d'abril de 1994 : retirada del contingent belga[22].
  • 21 d'abril de 1994 : massacre de l'església de Kaduha (prefectura de Gikongoro) ; uns 15.000 morts[34].
  • 30 d'abril de 1994 : a Nova York, condemna de les massacres pel Consell de segurat, més de 4 països, a més dels Estats Units i França, refusant l’empleu del terme genocidi a la resolució.
  • 22 de juny de 1994 – 22 d'agost de 1994 : operació Turquesa dirigida per França[22]
  • 4 de juliol de 1994 : entrada del FPR a Kigali[22]
  • 19 de juliol de 1994 : constitució d'un govern de coalició. Pasteur Bizimungu esdevé President i Faustin Twagiramungu Primer ministre[22].
  • 8 de novembre de 1994 : reconeixement del genocidi per l'ONU i creació a Arusha del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda (TPIR), encarregat de jutjar els responsables.

Ruanda contemporània[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 (anglès) Aimable Twagilimana, Historical dictionary of Rwanda, Scarecrow Press, Lanham, Md., 2007, p. XXVII ISBN 978-0-8108-5313-3
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Chronologie du Rwanda avant l'indépendance, Jeune Afrique [1].
  3. 3,0 3,1 Paul Kagame et la résilience d'un peuple, Éditions du Jaguar, Paris, 2010, p. 15 ISBN 978-2-86950-438-7
  4. Jacques Delforge (dir.), Le Rwanda tel qu'ils l'ont vu : un siècle de regards européens, 1862-1962, L'Harmattan, 2008, p. 13-14 ISBN 9782296041653
  5. Ian Linden et Jane Linden, Christianisme et pouvoirs au Rwanda (1900-1990) (traduit par Paulette Géraud), Karthala, Paris, 1999, p. 41 ISBN 9782865379187
  6. Catherine Ukelo, Les prémices du génocide rwandais : crise sociétale et baisse de la cohésion sociale, L'Harmattan, 2010, p. 70 ISBN 9782296135987
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Jacques Morel, La France au cœur du génocide des Tutsi, ch. 46, Chronologie, en ligne (1565 pages, 67 Mo).
  8. J. Delforge, Le Rwanda tel qu'ils l'ont vu, op. cit., p. 24-27 ISBN 9782296041653 .
  9. J. Delforge, Le Rwanda tel qu'ils l'ont vu, op. cit., p. 23.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Conférence épiscopale du Rwanda [2].
  11. 11,0 11,1 Philippe Lemarchand, L'Afrique et l'Europe : atlas du XXe siècle, Éditions Complexe, 1994, p. 221 (2e éd.) ISBN 9782870275184
  12. Traité de Versailles [3].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Rwanda, de la guerre au génocide : repères chronologiques (1923-2003), Université Paris 1 [4].
  14. Servilien Manzi Sebasoni, Les origines du Rwanda, L'Harmattan, 2000, p. 77 ISBN 9782738486844
  15. André Guichaoua, Exilés, réfugiés, déplacés en Afrique centrale et orientale, Karthala, Paris, 2004, p. 44 ISBN 2-84586-523-6
  16. Jean-Claude Willame, Aux sources de l'hécatombe rwandaise, Institut africain-CEDAF, Bruxelles ; L'Harmattan, Paris, 1995, p. 113 ISBN 2-7384-3106-2
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 (anglès) A. Twagilimana, Historical dictionary of Rwanda, op. cit., p. XXIX.
  18. (anglès) Catholic Hierarchy [5].
  19. Manifeste des Bahutu [6].
  20. André Guichaoua, Rwanda 1994 : les politiques du génocide à Butare, Karthala, 2005, p. 21 ISBN 9782845866690
  21. Lettre Pastorale de Monseigneur Perraudin, Vicaire Apostolique de Kabgayi, pour le Carême de 1959, le 11 février 1959, publié en annexe de C. M. Overdulve, Rwanda : un peuple avec une histoire, L'Harmattan, 1997, p. 121 et suiv. ISBN 2-7384-5292-2
  22. 22,00 22,01 22,02 22,03 22,04 22,05 22,06 22,07 22,08 22,09 22,10 22,11 22,12 22,13 22,14 22,15 « Bref aperçu historique » in Rapport de la Mission francophone d'information et de contacts à l'occasion des élections législatives du 15 au 18 septembre 2008 au Rwanda, Organisation internationale de la francophonie, p. 4-6 [7]
  23. Gérard Prunier, La crise Rwandaise : Structures et déroulement, Juillet 1994, 59 p. (en ligne).
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 Chronologie du Rwanda après l'indépendance, Jeune Afrique [8].
  25. « Martens à Kigali : accueil chaleureux », Le Soir, 18 septembre 1989, p. 6 [9]
  26. « Motifs et modalités de mise en œuvre de l’opération Noroît », a Rapport d'information sur les opérations militaires menées par la France, d'autres pays et l'ONU au Rwanda entre 1990 et 1994, Assemblée nationale [10].
  27. BonifaceNgulinziraBagosoraDesertionArusha27decembre1992.pdf Lettre de Boniface Ngulinzira, ministre des Affaires étrangères, au président Habyarimana.
  28. Journal Le Monde, 5 février 1993, p. 4.
  29. Joxe26fev1993.pdf.
  30. 30,0 30,1 Mission des Nations Unies pour l’assistance au Rwanda, Réseau francophone de recherche sur les opérations de paix (ROP), Université de Montréal [11].
  31. Filip Reyntjens, « L'attentat », in Rwanda, trois jours qui ont fait basculer l'histoire, L'Harmattan, 1995, p. 21-64 ISBN 2-7384-3704-4
  32. F. Reyntjens, « L'assassinat d'Agathe Uwilingiyimana et des dix casques bleus », in Rwanda, trois jours qui ont fait basculer l'histoire, op. cit., p. 65-79.
  33. Ordre d'opération Amaryllis, 8 avril 1994 sur le site de l'Assemblée nationale [12].
  34. Alison Des Forges, Aucun témoin ne doit survivre. Le génocide au Rwanda, Karthala, 1999, p. 390.
  35. « Pierre-Célestin Rwigema, nouveau primer ministre du Rwanda », Libération, 1er septembre 1995 [13].
  36. Vision 2020 du Rwanda [14]
  37. « Éruption du volcan Nyiragongo », Organisation mondiale de la santé [15].
  38. 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 (anglès) A. Twagilimana, Historical dictionary of Rwanda, op. cit., p. XXXVII.
  39. 39,0 39,1 Charles Gasarasi (dir.), Les élections présidentielles et législatives de 2003 au Rwanda, Université Nationale du Rwanda, Butare, 2004, 205 p.
  40. Journée internationale de réflexion sur le génocide au Rwanda en 1994, fiche d'information ONU[16].
  41. « La dette du Rwanda annulée par le Club de Paris », Le Monde, 11 mai 2005.
  42. « Kigali rompt ses relations diplomatiques avec Paris », Le Monde, 26 novembre 2006.
  43. « Commémoration du 15Plantilla:E sense paràmetre anniversaire du Génocide sur fond de discorde », Journal du Cameroun, 5 avril 2009 [17].
  44. « La France et le Rwanda rétablissent leurs relations diplomatiques », Le Monde, 29 novembre 2009.
  45. « Kigali est la cible de nouveaux attentats à la grenade », Jeune Afrique, 5 mars 2010 [18].
  46. « Au Rwanda, Sarkozy reconnaît "l'aveuglement" de la France », Libération, 25 février 2010 [19].
  47. Christophe Châtelot, « Sans opposition, Paul Kagamé triomphe au Rwanda », Le Monde, 13 août 2010.
  48. « A Kigali, un attentat marque la victoire de Paul Kagame », RFI, 12 août 2010 [20].
  49. Le président rwandais Kagame en visite en France pour « échapper à l'Histoire », Le Monde, 11 septembre 2011.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]