Cronologia de les guerres entre els Jin i els Song

Article de qualitat
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa del Song del nord
Song del nord (rosa)
Mapa del Jin i del Song del sud
Song del sud (rosa)
La dinastia Song abans i després de les conquestes dels jurchens
L'emperador Qinzong de Song fou empresonat i traslladat cap al nord, a Manxúria, com a ostatge de la dinastia Jin durant les guerres entre els Jin i els Song.

Les campanyes de les guerres entre els Jin i els Song tingueren lloc la dinastia Jin (jurchens) i la dinastia Song durant els segles xii i xiii. Els jurchens eren una confederació tribal de parla tungú nativa de Manxúria que enderrocaren els khitan (dinastia Liao) el 1122 i declararen l'establiment d'una nova dinastia, la Jin.[1] Les relacions diplomàtiques entre la dinastia Jin i la Song empitjoraren fins al punt que els jurchens declararen la guerra a la dinastia Song el novembre de 1125.[2]

Els jurchens enviaren dos exèrcits contra els Song: un d'ells capturà la capital provincial, Taiyuan, mentre l'altre assetjà la capital Song, Kaifeng. Els jurchens es retiraren quan els Song prometeren pagar una indemnització anual.[3] Mentre la dinastia Song es tornava cada cop més feble, l'exèrcit Jin dugué a terme un segon setge contra Kaifeng, la qual fou capturada i saquejada; l'emperador de la dinastia Song, Qinzong, fou empresonat i dut al nord cap a Manxúria com a ostatge.[4] La part romanent de la cort dels Song es retirà cap al sud de la Xina i començà el període del Song del sud de la història xinesa.[1] Els Jin establiren dos governs titella —primer la dinastia Da Chu i més tard l'estat de Qi— com a estat coixí entre els Song i Manxúria.[5]

Els jurchens es dirigiren cap al sud amb l'objectiu de conquerir el Song del sud, però les contraofensives dels generals xinesos com Yue Fei detingueren el seu avanç.[6] Es negocià un acord de pau, el tractat de Shaoxing, ratificat el 1142, que establí el riu Huai com a frontera entre els dos imperis.[7] La pau entre els Song i els Jin fou interrompuda dues vegades.[8] L'emperador Jin Hailing Wang envaí el Song del sud l'any 1161,[9] mentre que els venjadors Song intentaren sense èxit recuperar el nord de la Xina l'any 1204.[10]

Les guerres contra els Song foren notables pel fet que aparegueren noves innovacions tecnològiques. En el setge de De'an de 1132 s'utilitzà per primer cop la llança de foc, una arma de pólvora primerenca, antecessora de l'arma de foc.[11] El huopao, una bomba incendiària, s'utilitzà en diverses batalles[12] i les bombes de pólvora fetes de ferro colat foren usades en un setge l'any 1221.[13] Els jurchens migraren cap al sud i s'establiren al nord de la Xina, on adoptaren l'idioma i la cultura confuciana dels habitants locals.[1] El govern de la dinastia Jin evolucionà cap a una burocràcia imperial centralitzada estructurada de la mateixa manera que les dinasties xineses anteriors.[14] Tant aquesta dinastia com la dinastia Song trobaren la seva fi durant el segle xiii, quan l'Imperi Mongol s'expandí per bona part del continent asiàtic.[15]

Campanyes contra el Song del nord[modifica]

Any Dataa Esdeveniment Referències
1125 Novembre La dinastia Jin declara la guerra a la dinastia Song i envia dos exèrcits. [2]
1126 Gener Els jurchens arriben a Taiyuan i posen setge a la ciutat. [2]
27 de gener L'exèrcit dels jurchens creua el riu Groc en el seu camí cap a la capital Song, Kaifeng. [16]
28 de gener L'emperadur Huizong de Song abdica i l'emperador Qinzong és entronitzat mentre els jurchens s'apropen a Kaifeng. [16]
31 de gener Els jurchens assetgen Kaifeng. [17]
10 de febrer S'acaba el setge de Kaifeng. [4]
5 de març L'exèrcit jurchen es retira de Kaifeng després que l'emperador Song prometi pagar una indemnització anual. [17]
Juny Dos exèrcits enviats per l'emperador Qinzong a Taiyuan, Zhongshan i Hejian són derrotats pels jurchens. [17]
Desembre L'exèrcit jurchen que havia capturat Taiyuan arriba a Kaifeng. Comença el segon setge de Kaifeng. [17]
1127 9 de gener Durant l'incident de Jingkang, Kaifeng es rendeix i la ciutat és saquejada pels jurchens. [4]
Maig L'emperador Qinzong, anteriorment emperador Huizong i els membres de la cort dels Song són fets presoners i conduïts cap al nord de Manxúria. [4]
1129 La capital de la dinastia Song es desplaça a Nanjing. Fi de Song del nord. [1][18]
Liu Yu és entronitzat com a emperador de l'estat titella jurchen Qi. [18]

Campanyes contra el Song del sud[modifica]

Any Dataa Esdeveniment Referències
1132 De'an és assetjada pels jurchens. La batalla contempla el primer ús conegut de la llança de foc, predecessora de l'arma de foc. [11]
1133 Yue Fei és nomenat general i té la tasca de liderar l'exèrcit més gran de la regió, prop del riu Iang-Tsé. [19]
1134 Yue Fei lidera una campanya militar que recaptura gran part del territori pres pels Jin. [20]
1135 Qi captura la població de Xiangyang. [20]
1137 Els jurchens dissolen l'estat de Qi i degraden Liu Yu com a emperador. [20]
1140 Yue Fei envia una reeixida expedició militar contra els Jin i aconsegueix uns guanys territorials considerables, però és forçat a retirar-se per l'emperador Gaozong. [21]
1141 Yue Fei és empresonat i Gaozong continua amb els seus plans per signar un tractat de pau. [21]
Octubre Comencen les negociacions per un tractat de pau entre els Song i els Jin. [21]
1142 Yue Fei és enverinat a la seva cel·la de la presó.. [21]
Octubre Es ratifica el tractat de pau —anomenat acord de Shaoxing— i els Song accepten pagar una indemnització anual. S'estableix el riu Huai com a frontera. [7][21]

Després del tractat de pau[modifica]

Any Dataa Esdeveniment Referències
1152 L'emperador jurchen Hailing Wang desplaça la capital cap al sud, de Manxúria a Pequín. [22]
1158 L'emperador Hailing culpa els Song de trencar el tractat de pau per haver obtingut cavalls de les regions frontereres. [22]
1159 Els Jin comencen les preparacions per la guerra contra els Song. [22]
1161 Estiu Acaba la lleva de soldats xinesos han pel bàndol dels jurchen. [22]
14 de juny Els enviats jurchen arriben arriben a la zona dels Song en la vigília de la invasió. El seu comportament aixeca suspites sobre un possible complot Jin contra els Song. [9]
15 d'octubre Les forces jurchens parteixen de Kaifeng. [9]
28 d'octubre L'armada Jin arriba al riu Huai i continua la seva marxa cap al riu Iang-Tsé. [9]
26-27 de novembre Els jurchens intenten capturar la ciutat de Caishi durant la batalla de Caishi però són repel·lits pels Song. [23]
Té lloc al mar la batalla de Tangdao entre els jurchens i els Song. La marina Song utilitza bombes incendiàries i altres armes contra una flota Jin de 600 vaixells. [24]
15 de desembre L'emperador Hailing és assassinat al seu camp militar pels seus oficials, cosa que posa fi a la invasió jurchen. [25]
1204 Les armades dels Song comencen a assaltar els assentaments Jin del nord del riu Huai. [26]
1206 14 de juny Els Song declaren la guerra als jurchens. [26]
Tardor Les armades Jin capturen poblacions i bases militars, la qual cosa alenteix l'avanç dels Song. [10]
Desembre Wu Xi, general i governador de Sichuan, deserta per afegir-se als jurchens. [10]
1207 29 de març Wu Xi és assassinat per lleials als Song. [10]
1208 Juliol Després de negociacions per la pau, acaba la guerra i els jurchens es retiren. [27]
2 de novembre Es signa un tractat de pau entre els Jin i els Song. Els Song accepten seguir pagant tributs als jurchens. [27]
1217 Els jurchens envaeixen els Song com a solució davant del territori perdut davant els mongols. [28]
1221 Els jurchens utilitzen una bomba de pólvora feta de ferro colat per intentar capturar Qizhou, una ciutat dels Song. [13]
1224 Els Jin i els Song accepten un tractat de pau. Els Song paren de tributar anualment als jurchens. [29]
1234 Acaba la dinastia Jin després de la invasió per part dels mongols i dels Song. [15]

Notes[modifica]

^a S'omet si es desconeix la data de l'esdeveniment.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Holcombe, 2011, p. 129.
  2. 2,0 2,1 2,2 Lorge, 2005, p. 52.
  3. Lorge, 2005, p. 52 i 53.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Franke, 1994, p. 229.
  5. Franke, 1994, p. 229 i 230.
  6. Mote, 2003, p. 299.
  7. 7,0 7,1 Beckwith, 2009, p. 175.
  8. Franke, 1994, p. 239.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Franke, 1994, p. 241.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Franke, 1994, p. 248.
  11. 11,0 11,1 Chase, 2003, p. 31.
  12. Partington, 1960, p. 263 i 264.
  13. 13,0 13,1 Lorge, 2008, p. 41.
  14. Franke, 1994, p. 235.
  15. 15,0 15,1 Lorge, 2005, p. 73.
  16. 16,0 16,1 Mote, 2003, p. 196.
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 Lorge, 2005, p. 53.
  18. 18,0 18,1 Franke, 1994, p. 230.
  19. Mote, 2003, p. 301.
  20. 20,0 20,1 20,2 Franke, 1994, p. 232.
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 Mote, 2003, p. 303.
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 Franke, 1994, p. 240.
  23. Franke, 1994, p. 242.
  24. Partington, 1960, p. 264.
  25. Franke, 1994, p. 243.
  26. 26,0 26,1 Franke, 1994, p. 247.
  27. 27,0 27,1 Franke, 1994, p. 249.
  28. Franke, 1994, p. 259.
  29. Franke, 1994, p. 261.

Bibliografia[modifica]

  • Beckwith, Christopher I. Princeton University Press. Empires of the Silk Road: A History of Central Eurasia from the Bronze Age to the Present (en anglès), 2009. ISBN 978-0-691-13589-2. 
  • Chase, Kenneth Warren. Cambridge University Press. Firearms: A Global History to 1700 (en anglès), 2003. ISBN 978-0-521-82274-9. 
  • Franke, Herbert. Cambridge University Press. The Cambridge History of China: Volume 6, Alien Regimes and Border States, 710-1368 (en anglès), 1994. ISBN 978-0-521-24331-5. 
  • Holcombe, Charles. Cambridge University Press. A History of East Asia: From the Origins of Civilization to the Twenty-First Century (en anglès), 2011. ISBN 978-0-521-51595-5. 
  • Lorge, Peter. Routledge. War, Politics and Society in Early Modern China, 900–1795 (en anglès), 2005. ISBN 978-0-203-96929-8. 
  • Lorge, Peter. Cambridge University Press. The Asian Military Revolution: From Gunpowder to the Bomb (en anglès), 2008. ISBN 978-0-521-84682-0. 
  • Mote, Frederick W. Harvard University Press. Imperial China: 900-1800 (en anglès), 2003. ISBN 978-0-674-01212-7. 
  • Partington, J. R.. Johns Hopkins University Press. A History of Greek Fire and Gunpowder (en anglès), 1960. ISBN 978-0-8018-5954-0.