Cronos (el Temps)

De Viquipèdia
No s'ha de confondre amb Cronos, el rei dels Titans i pare de Zeus.
Infotaula personatgeCronos
Chronos,sleeping on Wolff grave-ME fec.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitat protògena
déu del temps Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia i mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
PareHydros Modifica el valor a Wikidata
FillsÈter, Ananke i Èreb Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentSaturn i Pare Temps Modifica el valor a Wikidata

A la mitologia grega, Cronos (en grec antic Χρόνος Khrónos, 'temps') era la personificació del temps, segons es diu a les obres filosòfiques presocràtiques.[1]

Als mites grecs, Cronos era el déu de les Edats (des de la Daurada fins a la de Bronze) i del zodíac. Va sorgir al principi dels temps format per ell mateix com un ésser incorpori i serpentí amb tres caps: d'home, de brau i de lleó. Es va entrellaçar amb la seva companya Ananke (la Inevitabilitat) en una espiral entorn de l'ou primigeni i el separà, formant l'univers ordenat de la terra, el mar i el cel.

Cronos va ser considerat el déu remot i incorpori del temps que rodejava l'univers, conduint la rotació dels cels i l'etern pas del temps. Ocasionalment se li apareixia a Zeus amb la forma d'un home ancià de cabells llargs i barba blancs, però la major part del temps romania com una força més enllà de l'abast i el poder dels déus més joves.[2]

A la tradició òrfica, Cronos era fill de Gea o bé d'Hydros (l'Oceà primigeni) i Thesis (la primigènia Tetis). Juntament amb Ananke, era pare d'Èter i Èreb i un ou, l'ou còsmic del que va néixer Fanes. Altres fonts afirmen que era pare de les Hores i, amb Nix, d'Hèmera.

Als mosaics grecoromans era representat com un home girant la roda zodiacal. Se'l compara amb el déu Aion una divinitat associada al temps il·limitat.[3]

Cronos, el Temps, contra Cronos[modifica]

Molts cops es confon Cronos, personificació del temps, amb Cronos (Κρόνος), rei dels Titans i déu del temps «humà» (del calendari, les estacions i les collites), fill d'Urà i Gea, i pare de Zeus.[4] Segons Plutarc, els grecs creien que Cronos, el Temps era un nom al·legòric de Cronos, Tità.[5]

La confusió entre ambdós és una invenció hel·lenística, deguda probablement als intents d'explicar Cronos mitjançant conjectures sobre la seva etimologia. Aquesta confusió apareix en diversitat de fonts posteriors, i en l'actualitat, moltes obres acadèmiques i enciclopèdies ajunten ambdues figures o ignoren completament l'existència de Cronos com una personificació separada i diferent del temps.

Ferècides de Siros en una obra seva perduda escrita cap al segle vi aC va afirmar que hi havia tres principis eterns: Cronos, Zas (Zeus) i Ctònia (ctònic). El semen de Cronos va caure a la terra (Gea) i va donar lloc a la primera generació dels déus.[6]

Referències[modifica]

  1. A Greek-English Lexicon. s.v. Χρόνος
  2. Macey, Samuel L. Encyclopedia of time. Nova York: Garland Pub., 1994, p. 209-210. ISBN 9780815306153. 
  3. Schanzer, Danuta. A philosophical and literary commentary on Martianus Capella's De nuptiis Philologiae et Mercurri. Berkeley: University of California Press, 1986, p. 137. ISBN 9780520097162. 
  4. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 122. ISBN 9788496061972. 
  5. Plutarc. Περί Ίσιδος και Οσίριδος - De Iside et Osiride, 32
  6. West, M. L. The Orphic poems. Oxford: Clarendon, 1983, p. 178. ISBN 9780198148548. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cronos