Crucibulum laeve
 Crucibulum laeve creixent sobre la fusta  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Agaricaceae |
| Gènere | Crucibulum |
| Espècie | Crucibulum laeve Kambly, 1936 |
| Tipus taxonòmic | Crucibulum laeve |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Peziza laevis |
| Sinònims | Peziza laevis
|
| Espècies | |
| |
Crucibulum és un gènere dins la família de fongs Nidulariaceae, és una família caracteritzada pel fet que els seus cossos fructífers semblen petits nius d'ocells plens d'ous. Aquests cossos fructífers estan adaptats per a la dispersió de les basidiòspores per l'energia cinètica de l'esquitx de la pluja.[1] Els "ous" dins els niuets d'ocell són closques ceroses dures que contenen espores.[2] Els membres d'aquest gènere són fongs sapròfits que típicament es troben sobre la fusta en descomposició o en residus de fusta.
Història[modifica]
Aquests fongs en forma de niuet van ser descrits primer pel botànic flamenc Carolus Clusius en la seva obra Rariorum plantarum historia (1601). Fins i tot el botànic Jean-Jacques Paulet, en la seva obra Traité des champignons (1790–3), erròniament suggerí que els ous (peridiols) sortien per ejecció dels cossos fructífers per un tipus de mecanisme primaveral.[3]
L'estructura i la biologia del gènere Crucibulum es va conèixer millor a mitjan segle xix quan els germans Louis René and Charles Tulasne publicaren una monografia sobre aquests fongs.[4]
L'espècie tipus del gènere Crucibulum descrit pels germans Tulasne era Crucibulum vulgare, un antic sinònim de l'espècie actualment coneguda com a C. laeve.
Hàbitat i distribució[modifica]
Són sapròfits i viuen en fusta en descomposició;[5] de vegades se'ls troba en fems secs.
C. laeve, és una espècie de zona temperada i una distribució circumpolar. S'ha trobat en molts països europeus, les Illes Canàries i a Amèrica del Nord des d'Alaska a Mèxic mentre que a Amèrica del Sud els lloc on es troben inclouen Xile i Terra del Foc. També s'ha trobat a Austràlia,[6] Islàndia,[7] Japó i Nova Zelanda
Comestibilitat[modifica]
Les espècies de la família Nidulariaceae, incloent Crucibulum, es consideren incomestibles. Tanmateix no s'ha informat que siguin verinoses pels humans.
Referències[modifica]
- ↑ «The Nidulariaceae (MushroomExpert.Com)». [Consulta: 4 gener 2009].
- ↑ Buller AH. «The splash-cups of the Birds-Nest Fungi, Liverworts and Mosses». Transactions of the Royal Society of Canada, 36, 5, 1942, pàg. 1–159.
- ↑ Brodie, p. 15.
- ↑ Tulasne LR, Tulasne C «Recherches sur l'organisation et le mode de fructification des champignons de la tribu des Nidulariées, suivies d'un essai monographique» (en francès). Annales des Sciences Naturelles 3rd series, 1, 1844, pàg. 41–107.
- ↑ Healy RA Huffman DR, Tiffany LH, Knaphaus G.. Mushrooms and Other Fungi of the Midcontinental United States (Bur Oak Guide). Iowa City: University of Iowa Press, 2008, p. 239. ISBN 1-58729-627-6.
- ↑ «Fungi of Australia - Crucibulum laeve». [Consulta: 4 gener 2009].
- ↑ Hallgrimsson H, Jensson E, Kristinsson H. «Three new gasteromycetes discovered in Iceland». Natturufraedingurinn, 61, 3–4, 1992, pàg. 219–27.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crucibulum laeve |