Crucifix de Montserrat (Miquel Àngel)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaCrucifix de Montserrat
Crucifix - Basílica de Montserrat - Montserrat 2014.JPG
Tipus escultura
Artista Miquel Àngel
Data creació 1496 - 1498
Estil Renaixement italià
Material Ivori
Dimensions 58,5 cm (Alçada
Col·lecció Monestir de Montserrat, Monistrol de Montserrat
Modifica dades a Wikidata

El Crucifix de Montserrat és una escultura d'ivori recentment atribuïda a Miquel Àngel que es troba al monestir de Montserrat.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una imatge del Crist durant l'última agonia, amb el cap inclinat cap a la dreta, la boca oberta i els ulls quasi tancats, i és coronat d'espines, de cos jove sencer, amb els braços obert, nu, protegit amb un drap, doblegat amb replecs irregulars i l'aguanta un cordó doble enllaçat. Presenta una bona anatomia molt realista, mostrant la ferida a la dreta de les costelles. Té una mida de 58,5 cm d'alçada. Deu de ser de l'any 1496-1498. La creu de fusta original va ser substituïda diverses vegades fins a l'actual, de plata i or.[1][2]

Atribució[modifica | modifica el codi]

L'historiador Manuel Mundó i Marcet basa la seva atribució a Miquel Àngel en la identitat del mateix model al crucifix i al Crist de la Pietat Vaticana, i la similitud de la tècnica en les dues obres, molt atenta al detall. Les semblances es deixen veure als músculs, peus, ungles, cabells i pentinat, i el drap brodat que cobreix Crist, idèntics en el crucifix i la pietat.[3][4]

Segons Mundó l'obra seria un encàrrec d'algun mecenes romà, probablement Raffaele Riario, que li encarregà a Miquel Àngel el Bacus, o el banquer Jacopo Galli, que li havia encarregat una escultura d'Apol·lo o Cupido, o el cardenal Jean de Bilheres-Lagraulas, governador de Roma, que li havia encarregat la Pietat Vaticana.[5]

Adquisició i història[modifica | modifica el codi]

Fou adquirit durant l'abadiat d'Antoni Maria Marcet el 1920, a un antiquari de Roma, època en què es pensava que era obra de Lorenzo Ghiberti, atribució que va fer Celestí Gusi quan l'obra arribà a Montserrat, a on va estar guardat durant anys a la sagristia del monestir. Abans del 1921 la creu original de fusta que presentava alguns deterioraments va ser canviada per una altra de fusta negra i aquesta per una altra de fusta de caoba adornada amb plata a tot el seu voltant i cap al 1958, finalment per l'actual realitzada per l'orfebre barceloní Manuel Capdevila i Massana i per encàrrec de l'abat Aureli Escarré realitzada en or i plata. Des del 1958 penja d'una gran corona de plata sobre l'altar major del monestir de Montserrat.[1]

L'any 1936, durant la Guerra civil espanyola, Carles Gerhard Ottenwälder a ser «nomenat Conservador de tots els edificis de Montserrat i de tots els objectes que continguin» per la Generalitat de Catalunya.[6] També el monjo porter Carles Areso va guardar diverses obres i va deixar notes escrites sobre elles i a qui les hi havia confiades: «El confiter Josep Sellarés amagà a Sant Salvador de Guardiola "els segells de Montserrat", i un tal "Mario", a prop d'Igualada ens guarda els Cristos de Marfil, miniatures, etc.»[7]. S'ha sabut, gràcies a l'escriptor Pere Guixà Mabras, que aquest "Mario" va ser Màrius Costa Prat veí de Castellolí, aleshores aprenent de pastissser amb 18 anys i que va tenir amagat durant la guerra al Crucifix de Montserrat en un sac de carbó a casa seva, després de la contesa, els tresors van ser tornats al monestir.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Mundó i Marcet, 2006, p. 9.
  2. Martos, agost 2006, p. 37.
  3. Martos, agost 2006, p. 38-40.
  4. Mundó i Marcet, 2006, p. 15.
  5. Mundó i Marcet, 2006, p. 20.
  6. Massot i Muntaner, 2000, p. 128.
  7. Massot i Muntaner, 2000, p. 175.
  8. Bartrolí, Magda «L'home que va salvar el "tresor" de Montserrat». Diari d'Igualada ANOIA, 19 novembre del 2004 [Consulta: 20 octubre 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]