Cryptocarya alba

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCryptocarya alba
Cryptocarya.PNG
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLaurales
FamíliaLauraceae
GènereCryptocarya
EspècieCryptocarya alba
(Molina) Looser
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Cryptocarya laxiflora (Phil. ex Mez) Phil.
  • Cryptocarya mammosa (Molina) Kosterm.
  • Cryptocarya peumo (Dombey ex Lam.) Kosterm.
  • Cryptocarya peumus (Molina) Nees
  • Cryptocarya peumus var. laxiflora Phil. ex Mez
  • Cryptocarya peumus var. stenantha (Phil.)
  • Cryptocarya rubra (Molina) Skeels
  • Cryptocarya stenantha Phil.
  • Icosandra rufescens Phil.
  • Laurus peumo Dombey ex Lam.
  • Laurus peumus Molina
  • Peumus alba Molina
  • Peumus mammosa Molina
  • Peumus rubra Molina[1]
Modifica les dades a Wikidata

Cryptocarya alba, el Peumo, és un arbre de fulla persistent[2] que creix a Xile dels 33 a 40° de latitud sud. Pot arribar a viure a 1.500 m d'altitud, a les zones humides dels boscos. Es distribueix des de la serralada de la costa fins als Andes, principalment formant boscos de tipus mediterrani-escleròfil, amb una àmplia presència d'arbustos espinosos i fulles especialment condicionades per evitar la pèrdua humitat a través de la transpiració.

Descripció[modifica]

Fa 20 m d'alt, però pot créixer en forma d'arbust en funció del clima. Viu associat amb la palmera Jubaea chilensis.[3]

Les fulles són aromàtiques, alternades i oposades, de 2,5 a 8 cm de llarg per 1 a 4 d'ample. Les flors es troben agrupades en raïms densos, de color groc verdós i de 3 a 4 mm de longitud; hermafrodites, amb 6 pètals carnosos desiguals i pilosos. Els fruits són de color vermell i comestibles, amb grans i pesades llavors de fàcil germinació. Aquests fruits s'anomenen "peumo", i són aprofitables, per exemple, per a fer olis essencials. És un arbre que produeix una fusta caracteritzada per ser dura i resistent, juntament amb una escorça grisenca i esquerdada, rica en tanins, que tradicionalment s'ha usat per tenyir de color taronja.

Referències[modifica]

  1. «Cryptocarya alba» a The Plant List. Data consulta: 04 de desembre de 2013.
  2. Adriana Hoffman. 1998. Flora Silvestre de Chile, Zona Central. Edición 4. Fundación Claudio Gay, Santiago. 254p.
  3. C. Michael Hogan (2008) Chilean Wine Palm: Jubaea chilensis, GlobalTwitcher.com, ed. N. Stromberg

Bibliografia[modifica]

  • C. Donoso. 2005. Árboles nativos de Chile. Guía de reconocimiento. Edición 4. Marisa Cuneo Ediciones, Valdivia, Chile. 136p.
  • R. Rodríguez and M. Quezada. 2001. Laurales. En C. Marticorena and R. Rodríguez [eds.], Flora de Chile Vol. 2, pp 10-19. Universidad de Concepción, Concepción.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cryptocarya alba Modifica l'enllaç a Wikidata