Ctenízids

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCtenízids
Ctenizidae
Trap door spider.jpg
Ctenízid en el seu cau
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseArachnida
OrdreAraneae
SubordreOpisthothelae
FamíliaCtenizidae
Thorell, 1887.[1]
Diversitat
3 gèneres, 52 espècies.[2]
Distribució
Distribution.ctenizidae.1.png
Modifica les dades a Wikidata

Els ctenízids (Ctenizidae) són una família d'aranyes migalomorfes.[2] Fou descrita per primera vegada per Tord Tamerlan Teodor Thorell l'any 1887.[1]

Característiques generals[modifica]

Són de mida mitjana i excaven caus amb un opercle que fa de porta, fet de terra, vegetació i seda. L'opercle és difícil de veure quan està tancat perquè els materials vegetals i la terra el camuflen de manera eficaç. L'escotilla queda fixada amb seda en un costat.

Són aranyes d'hàbits nocturns, i esperen a la presa aguantant-se a l'altra banda de l'opercle amb les urpes del seu tars. Els insectes i altres artròpodes són capturats quan s'apropen a la vora del cau. L'aranya detecta la presa per les vibracions que emet i quan és prou a prop, l'aranya surt ràpidament a fora i fa la captura.

A diferència d'altres migalomorfs, els ctenízids tenen un rastellum –una filera de espines rígides– en el quelícer. Això l'utilitzen per cavar i recollir terra mentre construeixen el cau. Utilitzen els seus pedipalps i les primeres potes per tancar l'opercle quan són molestats.[3]

Els mascles dels ctenízids anul·len les reaccions agressives de les femelles, però no se sap ben bé com ho fan. Les femelles mai s'allunyen del cau i és allà on guarden els ous, embolicats en sacs.

Entre els enemics dels ctenízids s'inclouen cert pompílids, un tipus de vespes que entren al cau, piquen l'aranya i aquesta queda immobilitzada; ponen els ous en el seu cos, normalment un per aranya, que servirà d'aliment a la larva.

Sistemàtica[modifica]

La família dels ctenízids va ser descrita per Thorell el 1887, basant-se en el gènere Cteniza.[4] Des de l'aparició de la filogenètica molecular i la seva aplicació a les aranyes, la família ha estat desmantellada progressivament;[5] el World Spider Catalog enumera més de 100 gèneres antigament col·locats en els ctenízids però que recentment s'han transferit a altres famílies.[4] Els halonopròctids (Halonoproctidae) es van separar el 2018, deixant-ne només tres gèneres. Tot i així, segons un estudi de 2018 la família no és monofilètica ja que Stasimopus no es troba en el mateix clade que els altres dos gèneres (els tres gèneres que queden dins els Ctenizidae estan ombrejats de color groc):[5]



Stasimopus





Heteromigas (Migidae)




Idiops (Idiopidae)




Myrmekiaphila (Euctenizidae)




Cteniza



Cyrtocarenum







Halonoproctidae




Gèneres[modifica]

Segons el World Spider Catalog amb data de 30 de gener de 2019, hi ha 3 gèneres reconeguts:[2]

Fòssils[modifica]

Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen els següents gèneres fòssils:[6]

L'antiga classificació per superfamílies[modifica]

Els ctenízids eren l'única família representant de la superfamília dels ctenizoïdeus (Ctenizoidea). Les aranyes, tradicionalment, foren classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació per sobre del nivell familiar.[8][9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Thorell, T. (1887). Viaggio di L. Fea in Birmania e regioni vicine. II. Primo saggio sui ragni birmani. Annali del Museo Civico di Storia Naturale di Genova 25: 5-417.
  2. 2,0 2,1 2,2 (anglès) Referència World Spider Catalog : Ctenizidae +base de dades . Accés el 30 de gener de 2019
  3. Tso, I., Haupt, J. & Zhu, M. (2003): "The trapdoor spider family Ctenizidae (Arachnida: Araneae) from Taiwan". The Raffles Bulletin of Zoology 51(1):25-33. Ummidia i Latouchia (PDF)
  4. 4,0 4,1 «Family Ctenizidae Thorell, 1887». World Spider Catalog. [Consulta: 24 maig 2018].
  5. 5,0 5,1 Godwin, Rebecca L.; Opatova, Vera; Garrison, Nicole L.; Hamilton, Chris A. «Phylogeny of a cosmopolitan family of morphologically conserved trapdoor spiders (Mygalomorphae, Ctenizidae) using Anchored Hybrid Enrichment, with a description of the family, Halonoproctidae Pocock 1901». Molecular Phylogenetics and Evolution, 126, 01-09-2018, p. 303–313. DOI: 10.1016/j.ympev.2018.04.008.
  6. Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018.
  7. 7,0 7,1 Eskov, K. Y.; Zonstein, S. L. «The First Ctenizoid Mygalomorph Spiders from Eocene Baltic Amber (Araneida: Mygalomorphae: Ctenizidae)». Paleontological Journal, 34, suppl. 3, 2000, pàg. S268–S274. Part 1; Part 2 (PDF).
  8. Coddington, 2005, p. 24.
  9. World Spider Catalog, 2018.

Bibliografia[modifica]

  • Raven, R.J. 1985 The spider Infraorder Mygalomorphae (Araneae): cladistics and systematics. Bulletin of the American Museum of Natural History 182: 1-180.
  • Murphy, Frances & Murphy, John (2000): An Introduction to the Spiders of South East Asia. Malaysian Nature Society, Kuala Lumpur.
  • Tso, I.; Haupt, J. & Zhu, M. (2003): The trapdoor spider family Ctenizidae (Arachnida: Araneae) from Taiwan. The Raffles Bulletin of Zoology 51(1): 25-33. PDF (Ummidia and Latouchia)
  • Hendrixson, B.E. & Bond, J.E. (2004): A new species of Stasimopus from the Eastern Cape Province of South Africa (Araneae, Mygalomorphae, Ctenizidae), with notes on its natural history. Zootaxa 619: 1-14. PDF
  • Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  • World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].
  • Guia de les famílies d'aranyes (anglès)

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]