Cuaenlairat
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Cercotrichas galactotes  | |
|---|---|
 Il·lustració d'una família de cuaenlairats (circa 1905). | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 3,2 g (pes al naixement) 22,7 g (pes d'adult) |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22709936 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Muscicapidae |
| Tribu | Copsychini |
| Gènere | Cercotrichas |
| Espècie | Cercotrichas galactotes Temminck, 1820 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
El cuaenlairat (Erythropygia galactotes) és un moixó de camp, vagament similar al tord, de l'ordre dels passeriformes.
Morfologia[modifica]
- Fa 15 cm de llargària.
- El mantell és vermellenc, mentre que per sota és de color bru pàl·lid.
- Té una banda crema sobre de l'ull.
- Cua molt llarga, en forma de ventall, de color vermellós, amb taques blanques i negres molt vistoses a l'extrem.
Subespècies[modifica]
- Erythropygia galactotes familiaris
- Erythropygia galactotes galactotes (Temminck, 1820)
- Erythropygia galactotes minor
- Erythropygia galactotes syriacus
Reproducció[modifica]
Només nidifica a la part més meridional d'Europa (a Grècia i a la península Ibèrica, però no arriba al Delta de l'Ebre). També cria al sud del Sàhara (des del Sahel fins a Somàlia).
Construeix el niu en un arbust i hi pon 3-5 ous.
Alimentació[modifica]
Menja insectes que atrapa a terra.
Distribució geogràfica[modifica]
Viu als ambients mediterranis del sud d'Europa, Àfrica del Nord i Pròxim Orient fins al Pakistan. Als Països Catalans és molt escàs, tant com a migrador com en qualitat d'ocell visitant i, si se'l veu, és sempre a les comarques litorals.[1]
Costums[modifica]
Té una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada. El seu cant és força harmoniós.
Referències[modifica]
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 87. ISBN 843150434X.
Enllaços externs[modifica]
- «cuaenlairat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
