Cua de jonc becgroc

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cuajonc becgroc)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCua de jonc becgroc
Phaethon lepturus
White-tailed Tropicbird - Phaeton lepturus.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Phaethontiformes
Família Phaethontidae
Gènere Phaethon
Espècie Phaethon lepturus
Daudin, 1802
Modifica dades a Wikidata

El cua de jonc becgroc[1] (Phaethon lepturus) és un ocell marí de la família Phaethontidae, el més petit entre els faetons.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 71 - 80 cm de llarg incloent les llargues plomes centrals de la cua, que fan gairebé la meitat del llarg total. L'envergadura és de 89 - 96 cm.
  • Color general blanc amb una banda negre davant i a través de l'ull. A la cara dorsal de les ales hi ha dues zones negres, una banda transversal prop de la base de l'ala i les primàries de la punta.
  • Bec groc. Potes grisenques amb les membranes interdigitals negres.
  • Llargues plomes centrals de la cua blanques.
  • Els joves són barrats per sobre i no tenen les llargues plomes caudals dels adults.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Són ocells pelàgics que crien en esquerdes, coves i arbres d'illes de les zones tropicals i subtropicals dels Oceans Pacífic, Índic i Atlàntic, a les illes Bonin i Volcano, cap a l'est fins a les Illes Hawaii, cap al sud a Nova Caledònia, Fiji, Tonga, Marqueses i Tuamotu. Al Carib des de les Bermudes i Antilles cap al sud a les illes properes al Brasil, illa de l'Ascensió i les illes del Golf de Guinea. Seychelles i illes Andaman i cap al sud fins a les Mascarenyes i Christmas. Es dispersa pels oceans cap al nord fins al Japó i Nova Escòcia, i cap al sud fins a Austràlia, Nova Zelanda, nord d'Amèrica del Sud i Sud-àfrica.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Se n'han descrit 6 subespècies:[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cua de jonc becgroc Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. El cuajonc becgroc a CERCATERM Rev. 21/11/2011
  2. Els cuajoncs amb subespècies a ZOONOMEN Rev. 21/11/2011
  3. Gerald S. Tuck. A Field Guide to the Seabirds of Britain and the World, 1978. Ediciones Omega, S.A. Barcelona. ISBN 84-282-0578-7