Cubelles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Cubelles (Alt Loira)».
Infotaula de geografia políticaCubelles
Bandera de Cubelles Escut de Cubelles
Bandera de Cubelles Escut de Cubelles
Cubelles - Central tèrmica.jpg

Localització
Localització de Cubelles respecte del Garraf.svg
 41° 12′ 36″ N, 1° 40′ 25″ E / 41.21°N,1.6736111111111°E / 41.21; 1.6736111111111
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaGarraf
Població
Total 14.992 (2018)
• Densitat 1.110,52 hab/km²
Llar 35 (1553)
Gentilici Cubellenc, cubellenca
Geografia
Superfície 13,5 km²
Banyat per Mar Mediterrània i Foix
Altitud 12 m
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Mònica Miquel i Serdà
Identificador descriptiu
Codi postal 08880
Fus horari
Codi de municipi INE 08074
Codi territorial IDESCAT 080749
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Cubelles és una vila i municipi de la comarca del Garraf, situada a 50 km de Barcelona, l'última població de la zona costanera de la província i de la comarca per la part del sud. Hi passa i desemboca al Mediterrani el riu Foix.[1]

Geografia[modifica]

Calafell Castellet i la Gornal
Cunit Brosen windrose-fr.svg Vilanova i la Geltrú
Mar Mediterrània


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
7 - 35 440 692 869 872 885 895 818

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
738 737 721 759 878 1.563 2.203 2.984 3.400 4.151

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.715 5.390 6.497 7.733 9.549 11.835 - - 14.375 14.481

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
14.608 14.992 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El municipi té dues entitats principals: Cubelles i Les Salines. L'any 2011, hi havia 13.661 habitants al nucli principal i 632 a Les Salines.

Com arribar [cal citació][modifica]

Tren: L'estació del ferrocarril es troba a menys d'un quilòmetre del nucli urbà i de les platges. La població pertany a la zona tarifària 5A de la ATM Àrea de Barcelona. El tren té la seva sortida cada 30 minuts des de l'estació Barcelona-Sants Estació i el trajecte dura 45 minuts.

  • Avió: Està situada a 30 minuts de l'aeroport internacional El Prat a Barcelona.
  • Carretera, amb cotxe privat, les principals vies d'accés són:

- Accés gratuït: Des de la comarcal C-31 (antiga C-246).

- Accés per autopista de peatge: Des de l'autopista Pau Casals C-32 branca sud, que té sortida directa en el municipi.

  • Carretera, amb autobús de línia: Cubellas compta amb diverses parades que la comuniquen amb altres poblacions del Garraf i amb Barcelona capital.

Llocs d'interès[cal citació][modifica]

  • Les platges: La Platja del Bri de Sant Pere, Platja de Ses Salines i Platja dels Gavines, conformen tres quilòmetres de litoral.
  • Església de Santa María de Cubelles: Data de 1737 i el seu campanar de 1765. És de planta rectangular amb tres naus dividides en trams marcats pels contraforts exteriors. La façana imiten un encoixinat de pedra.
  • Castillo dels Marquesos d'Alfarràs: Va ser edificat en 1675 sobre les restes de l'antic Castillo de Cubelles. S'ha restaurat recentment i l'Oficina de Turisme realitza visites guiades el primer cap de setmana de cada mes.
  • L’Aliança: Fundada en 1914 per l'americà Pere Escardó, és una mostra del llegat dels indians. Pertany a l'entitat local, la Societat Recreativa L’Aliança.
  • Font del carrer Major i font del carrer Sant Antoni l’Americà, Joan Pedro i Roig: Va ser l'encarregat de portar l'aigua potable a Cubellas i de construir les dues fonts públiques que continuen situades al carrer Major i al carrer Sant Antoni.
  • Ca Travé: És una edificació d'estil romàntic. Es trobaven una biblioteca de mitologia clàssica i un gabinet d'Història Natural impulsats per Frederic Travé. En l'actualitat ja no pertany a la família Travé. Propietat municipal en projecte de restauració, no obstant això puntualment, s'han organitzat actes als seus jardins.
  • Ca l'Aleix, al costat de l'anterior. Masia que es remunta al segle XVI el propietari del qual era Pedrot Negrell, època en què era utilitzada com a hostal i "canvi de cavalls", ja que es trobava en l'antic Camí ral (o camí vell de Villanueva). Roig Piera afirma que més antigament havia estat coneguda com Stabulo Nova (Font: Cataleg del patrimoni arquitectonic, Ajuntament de Cuebelles)
  • Ermita de Sant Antoni de Pàdua: Construïda en 1694 per Marià Gassó. Capella d'una sola nau. Es caracteritza per la seva senzilla estructura arquitectònica. Propietat privada.
  • Antiga Quadra Gallifa: Conjunt arquitectònic del segle XI. A principis del segle XVI pertanyia al poeta renaixentista Joan Boscà Almogàver. Propietat privada.
  • Casa del Dr. Estapé: Aquesta casa va ser construïda en 1943 pel metge, cardiòleg i director de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Propietat privada.
  • Mercat setmanal: Els divendres al matí, en la plaça del Mercat.
  • Exposició permanent del pallasso Charlie Rivel, nascut a Cubelles el 23 d'abril de 1896.

Només durant l'estiu:

  • Del 23 de juny al 31 d'agost: Es posa en funcionament un tren turístic que recorre els carrers del municipi, de dilluns a diumenge.
  • Del 30 de juny a l'1 de setembre: Mercat d'estiu en la Plaça de la Mar, els dissabtes de 18-22h.

Política[modifica]

En les darreres legislatures, l'estabilitat política municipal ha estat complicada: no només hi ha una representació àmplia de partits polítics al ple, sinó que hi ha hagut moltes escissions en els partits polítics. L'actual govern municipal el formen Iniciativa per Catalunya Verds, Unitat Cubellenca-Reagrupament i el Partit Popular de Catalunya. Aquest pacte ha estat qüestionat per mitjans de comunicació i fins i tot desautoritzat per la direcció d'ICV.[2] Al setembre de 2012, expulsen del govern a Unitat Cubellenca-Reagrupament després de votar en contra dels pressupostos municipals. Aquest és el cinquè govern trencat des de l'any 1995.[3] En veure's en minoria, ICV i el PP comencen a buscar un nou soci.

[4] i finalment al gener del 2013 s'acaba creant un govern nou format per ICV, PSC, CiU i Entesa per Cubelles.[5] D'aquesta manera, tots els grups polítics amb representació aquesta legislatura han passat pel govern en algun moment o altre.

ICV UC-RI PSC PP CiU EC IPC ERC Altresa Total Alcalde/ssa
1979 0 1 4 4 9 Luis Pineda Gavaldà (Convergència Democràtica de Catalunya)
1983 1 6 4 11 Isidre Piñol Borràs (EC)
1987 2 9 11 Isibre Piñol Borràs (EC)
1991 2 9 0 11 Isibre Piñol Borràs (EC, 1991-1994), Joan Vidal Urpí (EC, 1994-1995)
1995 2 1 1 2 5 11 Joan Vidal Urpí (EC)
1999 3 2 1 3 4 0 13 Mònica Miquel i Serdà (ICV, 1999-2000), Joan Albet i Miró (CiU, 2000-2001) i Josep Marcillas i Massuet (EC, 2001-2003)
2003 2 2 1 2 3 2 1 13 Josep Marcillas i Massuet (EC)
2007 4 4 2 4 1 1 1 0 17 Maria Lluïsa Romero i Tomás (PSC)
2011 4 4 3 3 2 1 0 0 17 Mònica Miquel i Serdà (ICV[6])
2015 [7] 1 4 2 2 2 - - 2 4 17 Rosa Fonoll i Ventura
2019[8] - 6 3 0 2 - - 2 4 17 Rosa Fonoll I Ventura[9]
Font: Municat
aInclou dues llistes d'independents: una el 1979 i l'altra el 1983.


Personatges il·lustres[modifica]

Els gegants de Cubelles[modifica]

Els gegants són els elements més significatius de la cultura popular de Catalunya. Tenen dues funcions: la de representar una población o un barri i la d'originar per ells mateixos la festa.

Els gegants provenen d'una tradició molt antiga que ha anat variant al llarg dels segles. La creença es remunta fins a la mitologia grega i des de llavors totes les cultures han deixat constància de l'existència d'aquestes enormes figures.

L'any 1945 Cubelles va celebrar una cercavila per primera vegada, amenitzada amb grallers i amb motiu de l'estrena d'uns capgrossos que l'Ajuntament de la vila acabava d'adquirir. Aquest va contractar els gegants de Sant Pere de Ribes a falta d'uns de propis perquè acompanyessin els capgrossos. Aquest fet va fer que augmentés la curiositat per aquestes figures tan simbòliques entre els vilatans, que van començar a comentar en els punts de reunió del poble, els cafès existents aleshores, l'Armengol i l'Aliança, la possibilitat que Cubelles pogués disposar d'aquests entremesos que, en moltes poblacions catalanes enriquien les celebracions populars. L'anhel de tenir uns gegants a la vila era latent en determinats sectors, especialment en el jovent.[10] Finalment, el 1957, l'ajuntament va obtenir un superàvit de 13.000 pessetes en uns ingressos que van permetre, juntament amb el finançament de vilatans, industrials i botiguers la confecció dels gegants de Cubelles. Es formaren diversos grups de treball, uns per contactar amb la prestigiosa botiga El Ingenio de Barcelona, dedicada a la construcció de gegants, i d'altres per encarregar-se del disseny dels vestits, de trobar accessoris adients de bijuteria, anells, arracades...

Com que Cubelles era un poble agrícola, amb bon criteri es va optar per dues figures d'aspecte senyorial que vindrien a ser la versió de l'hereu i la pubilla, és a dir, gegants que solen anar abillats de pagès, en aquest cas amb la roba tradicional de les benestants de la pagesia catalana. El nom dels gegants va ser d'Abdon, un dels sants patrons de Cubelles i Assumpta, la Mare de Déu de l'Assumpció, en honor a la qual cada 15 d'agost els cubellencs celebren la Festa Major.

La indumentària de l'Abdon, peça d'abrigar de vellut, llarga i de color blau marí, valona sobreposada i barret de copalta negre, és una adaptació de la moda que s'imposà a Europa al pas del segle xviii al segle xix com a vestit de gala de la societat catalana. En l'abillament de l'Abdon hi ha un aspecte, el pergamí que duu a una mà, que no pertany a la seva condició de «paisà de la terra».[10] Pel que fa al vestuari de la geganta, l'Assumpta llueix el vestit tradicional de pubilla. La roba és un brocat de l'època, una tela de qualitat amb un fons de color rosa, adornada a la part baixa de la faldilla, amb un volant de punta blanca envoltat d'una tira blava, igual que els extrems de les mànigues. El vestit està guarnit, així mateix, amb una pitrera negra que té uns llaços blaus al damunt. El davantal i la mantellina són de color blanc, tot al contrari de la xarxa i els mitenes, que són negres. En l'aspecte ornamental, la gentil dama exhibeix unes arracades i un penjoll, mentre que a la mà dreta hi porta una toia i a l'esquerra, un mocador blanc.

Els vilatans de Cubelles van preparar el moment de l'estrena dels gegants la diada de la Mare de Déu d'Agost, la patrona de la vila. La simbòlica arribada dels gegants va tenir lloc a l'estació, a les 10h del matí del 15 d'agost de 1958, que s'esqueia en divendres. Allà s'hi concentrà una munió de gent, sobretot nens, que els van rebre amb gran entusiasme i curiositat. Juntament amb altres grups la comitiva s'adreçà pel passeig de Narcís Bardají, Rambla amunt, fins a l'església de Santa Maria de Cubelles, on mossèn Jordi Fort Gaudí, acompanyat de tots els escolans i autoritats, realitzà la benedicció dels gegants.

L'Abdon i l'Assumpta es van convertir, a partir d'aquella inoblidable diada, fins avui, en sant i senya de la Festa Major, en símbol d'identitat dels cubellencs amants de les tradicions i de la cultura popular. El 15 d'agost del 1958 quedava com una de les dates més brillants, si més no, en l'aspecte festiu de la història recent de Cubelles. Aviat van començar a fer sortides fora de la vila, com és el cas del primer viatge a Barcelona, per participar en la reconeguda cercavila de la Mercè, amb motiu de la seva Festa Major, el 24 de setembre de 1959.

L'agost de 1963 l'Ajuntament va dedicar un carrer al pallasso universal Charlie Rivel, nascut a Cubelles. A principi dels anys 80, en plena recuperació de la cultura popular es va produir el ressorgiment de l'activitat gegantera a nivell de tot Catalunya. El punt de partida d'aquest nou moviment va ser el 29 d'agost de 1982, en una trobada de gegants a Matadepera. La Primera Trobada Internacional de Gegants.[10] Aquest fet va fer encendre els motors als gegants i el nombre d'aparicions va augmentar. L'Abdon i l'Assumpta van passar a tenir un acompanyant de luxe a partir del 26 d'abril de 1987, amb l'estrena del gegantó Charlie Rivel. Dins del marc de la Setmana Cultural d'aquell any, celebrada com sempre coincidint amb Sant Jordi, es va estrenar un gegantó dedicat i inspirat en la figura del cubellenc més universal i il·lustre Josep Andreu Charlie Rivel. Des de la seva inauguració el gegantó ha acompanyat Abdon i Assumpta en gairebé totes les sortides que han anat fent, convertint-se en una peça que ha aixecat gran curiositat i expectació, fins a l'any 2008.[11]

Durant la Festa Major petita del 2007, una colla de joves cubellencs que es movien en l'àmbit de les entitats juvenils El Peix Agulla i El Cubell van decidir agafar el relleu dels geganters que dècada rere dècada s'havia anat modificant i van organitzar una colla de geganters amb la intenció de reprendre l'activitat gegantera dins i fora de la vila de Cubelles, amb Jordi Miró com a cap de colla. El 29 de juliol de 2007 es va realitzar la primera sortida de la nova colla de geganters a la XXIII Trobada de Gegants de Cubelles.

Mitjans de comunicació[modifica]

  • Revista Digital
  • Ràdio Cubelles és una emissora de ràdio inaugurada el 13 de novembre de 1980 per l'Ajuntament de Cubelles. Emet mitjançant la freqüència modulada 107.5 i el seu lloc web arreu del món.[12][13]

Referències[modifica]

  1. «Cubelles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Balanzà, Albert «ICV expedienta la seva candidata a l'alcaldia de Cubelles per pactar amb el PP i Rcat». Ara, 25 maig del 2011.
  3. «Es trenca el pacte de govern a Cubelles i ICV i PP ja busquen nou soci». Eix diari, 20 setembre del 2012.
  4. «El govern de Cubelles torna a trontollar». Eix Diari, 8 novembre del 2012.
  5. «ICV trenca amb el PPper formar govern amb PSC, CiU i Entesa per Cubelles». Eix Diari, 7 gener del 2013.
  6. «Resultats provisionals, Cubelles». Ministeri de l'Interior, 22-05-2011. [Consulta: 18 juny 2012].
  7. «Resultats eleccions municipals 2015 - Cubelles».
  8. «Resultats eleccions municipals 2019 - Cubelles».
  9. Cubelles, Ajuntament de. «Rosa Fonoll d'Unitat Cubellenca investida alcaldessa per segona legislatura consecutiva» (en català). [Consulta: 5 juliol 2019].
  10. 10,0 10,1 10,2 Fonoll i Carbonell, Nuria; Pineda i Gavaldà, Antoni; Pujol i Fauquer, Joan; Vidal i Urpí, Joan. L'Abdon i l'Assumpta 50 anys dels gegants de Cubelles (1958-2008)] (pdf). Ajuntament de Cubelles, 25 de juliol de 2008, p. 160. 
  11. Segarra, Jordi. «Gegants de Cubelles FM2015» (vídeo), 24-08-2015.
  12. «Ràdio Cubelles, emissora municipal».
  13. Plantilla:Ref-eb

Enllaços externs[modifica]