Cubeo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaCubeo
pãmié Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius6.300 Modifica el valor a Wikidata (2009 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deEstat de l'Amazones, Guainía i Vaupés Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil i Colòmbia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
Llengües tucanes
Llengües tucanes orientals Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cub Modifica el valor a Wikidata
Glottologcube1242 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecub Modifica el valor a Wikidata
UNESCO2002 Modifica el valor a Wikidata
IETFcub Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1066 Modifica el valor a Wikidata

El cubeo (també cuveo) és la llengua que parlen els cubeos al departament de Vaupés, els rius Cuduyari i Querarí i els seus afluents. Colòmbia, i a Brasil i Veneçuela.[1] Forma part de la branca oriental de les llengües tucanes. EL Cubeo ha manllevat diverses paraules de les llengües nadahup, i la seva gramàtica ha estat aparentment influenciada per llengües arawak. S’ha descrit diverses vegades com un a llengua amb ordre de paraules subjecte-objecte-verb[1] o objecte-verb-subjecte,[2] aquest últim força rar. De vegades es diu Pamiwa, l'autònim de l'ètnia, però no s'ha de confondre amb el pamigua, de vegades anomenat pamiwa.

Sistema d'escriptura[modifica]

Alfabet cubeo [3]
a ã b c ch d e i
ĩ j m n ñ o õ p qu r
t u ũ ʉ ʉ̃ v y

Fonologia[modifica]

Vocals[modifica]

Hi ha sis vocals orals i sis vocals nasals. /ɨ/ és pronunciada com a roses.


Anterior Central Posterior
Tancada i ĩ ɨ ɨ̃ u ũ
Oberta ɛ ɛ̃ a ã o õ

Consonants[modifica]

Labial Alveolar Palatal Velar
Oclusiva sonora b d
sorda p t k
Continuant w r j x

Inusualment, el cubeo té una fricativa velar /x/ però no té cap fricativa estrident /s/. Quan els cubeos més ancians fan servir préstecs espanyols amb /s/, ho pronuncien com a /tʃ/ abans que les vocals. El /s/ s'esborra en la posició final de la paraula en préstecs com a [xeˈtʃu] < Sp. Jesús [xeˈsus] 'Jesus' (c.f. castellà colombià [heˈsu]).[4]

Accent[modifica]

La síl·laba tònica és la primera síl·laba amb to alt en la paraula fonològica (generalment la segona síl·laba de la paraula). L'accent (i, per extensió, la posició de la primera síl·laba de to alt) és contrastiu.[5]

Nasalitat[modifica]

La majoria dels morfemes pertanyen a una de les tres categories següents:

  1. Nasal (moltes arrels, així com sufixos com -xã 'associatiu')
  2. Oral (moltes arrels, així com sufixos com -p 'semblança', -du 'frustrant')
  3. Sense marcar (només sufixos, p. Ex. - RE 'a/objecte directe')

No hi ha cap arrel sense marcar respecte a aquesta divisió nasal/oral, però algunes arrels són parcialment orals i nasals, /bãˈkaxa-/ [mãˈkaxa-] 'defecar'.[6]

Els sufixos que comencen per consonants sense al·lòfons nasals poden ser només nasals o orals, no pas marcades, sinó que els sufixos que comencen per consonants que tenen al·lòfons nasals (/b, d, j, w, x, r/) pertanyen a qualsevol de les tres classes anteriors. És impossible predir la classe a la qual pot pertànyer un sufix inicial de consonant nasalitzable.

Hi ha alguns sufixos que són parcialment orals i parcialment nasals, com -kebã "suposem".[7] No hi ha cap cas en el cubeo modern en què -kebã estigui dividit en sufixos orals i nasals separats.

Assimilació nasal[modifica]

La nasalitat s’estén cap a la dreta des de la vocal nasal, nasalitzant totes les vocals orals dins d’una paraula si no són nasals i es poden nasalitzar totes les consonants que intervenen (/b, d, j, w, x, r/)

bu-bI-ko
/buˈe-bi-ko/
[buˈebiko]
"Ha estudiat recentment".

A diferència de l'exemple anterior, en el següent, la nasalitat s'estén de la vocal inicial a la següent, però queda bloquejada de la tercera síl·laba per una /k/ no nasalitzable:

'She recently studied.'
dĩ-bI-ko
/dĩ-bĩ-ko/
[nĩmĩko]
"Fa poc hi va anar".

La difusió nasal està bloquejada per sufixos o vocals orals subjacents que són subjacents en un morfema nasal/oral.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Cubeo a Ethnologue (18th ed., 2015)
  2. WALS summary
  3. Morse, Salser i Salser, 1999.
  4. Morse & Maxwell 1999, p. 3
  5. Morse & Maxwell 1999, p. 6
  6. Morse & Maxwell 1999, p. 9
  7. Morse & Maxwell 1999, pp. 7, 43

Bibliografia[modifica]

  • Morse, Nancy L.; Maxwell, Michael B. Gramática del cubeo (en castellà). Bogotá: Editorial Alberto Lleras Camargo, 1999. ISBN 978-958-9281-29-1. 
  • Chacon, Thiago Costa. The phonology and morphology of Kubeo: the documentation, theory, and description of an Amazonian language. University of Hawaii at Manoa, 2012. 

Enllaços externs[modifica]