Cuc de Lambton

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula personatgeCuc de Lambton
Lambton Worm.jpg
John Lambton lluitant amb el Cuc.
Tipus criatura llegendària
Origen Regne Unit
Modifica dades a Wikidata

El Cuc de Lambton és una criatura llegendària del folklore anglès, un monstre que va habitar Lambton, una petita localitat al comtat de Tyne i Wear, al nord-est d'Anglaterra.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Segons la llegenda, el jove John Lambton en comptes d'anar a la missa del diumenge va anar a pescar al riu Wear. Enutjat al no pescar res, va començar a pronunciar improperis amb gran escàndol de la gent que passava per allà per anar a l'església. A la seva canya finalment s'hi va enganxar un animal desconegut, allargat i d'aspecte repugnant. En John va decidir llançar-lo immediatament a un pou. Un desconegut que passava li digué que l'estranya criatura era un mal presagi.

John, penedit de la seva conducta, va marxar a Terra Santa a combatre els infidels. Mentrestant, la bèstia va anar creixent i el pou es va quedar petit per contenir-la. Va créixer tant que segons la llegenda va arribar a ser capaç d'envoltar tres vegades (en algunes versions de la llegenda nou vegades) amb el seu cos un turó anomenat Worm Hill a Fatfield (en algunes versions va ser en canvi Penshaw Hill). El cuc es va convertir en un malson per la gent local: devorant ovelles, bevent-se la llet de les vaques i destruint els boscos. Per evitar la seva ira, l'havien de calmar cada dia oferint-li una gran quantitat de llet i menjars deliciosos.

Molts cavallers valents van intentar matar el "Lambton 'Worm'. Alguns fins i tot van arribar a tallar en dues parts el seu llarg cos, però l'animal era capaç de recompondre's ell mateix, mentre que els seus rivals poques vegades sortien sans i estalvis de l'enfrontament. Després de set anys John Lambton va tornar a casa i en veure el dany que la criatura causava i en adonar-se que es tractava d'aquell estrany animal que havia capturat anys abans, va decidir de lluitar-hi.

Amb una armadura coberta de puntes afilades, John es va asseure en una roca al costat del riu. Quan la bèstia el va veure el va voler encerclar amb el seu cos, estrenyent-lo i clavant-se les puntes de l'armadura, quedant malferida. John amb l'espasa va tallar en dos l'animal i una part va ser portada riu avall pel corrent, de manera que la bèstia aquesta vegada no va poder recomposar-se i, finalment va sucumbir.

Deia la maledicció de la bèstia que qui la matés també havia de matar la primera criatura vivent que es trobés. En cas contrari, una maledicció colpejaria la família Lambton durant nou generacions que moririen de forma violenta. Coneixedor d'això, John havia acordat amb el seu pare que un cop la bèstia fos derrotada aquest deixaria anar el gos. No obstant, el pare plè de felicitat per la mort de cuc s'oblidà del gos i va córrer a trobar el seu fill. John però, no va ser capaç de matar el seu pare, i així la maledicció va colpejar nou generacions de la família Lambton.

Obres inspirades en la llegenda[modifica | modifica el codi]

  • La llegenda del Cuc de Lambton ha inspirat una cançó escrita en 1867 per C. M. Leumane.
  • Sherlaw Robert Johnson ha compost l'òpera El Cuc de Lambton (1978), amb llibret d'Anne Ridler.
  • El llibre El cau del cuc blanc de Bram Stoker (autor de Dràcula) s'inspira en la llegenda.
  • La pel·lícula El cau del cuc blanc (1988) de Ken Russell, basada en la novel·la de Stoker, que és al seu torn inspirat en el mite.