Cuca fera
|
Per la revista, vegeu Cuca Fera (revista) |
 La cuca fera de Tortosa segons una auca noucentista  | |
| Part de | bestiari popular català |
|---|---|
La cuca fera, també escrit cucafera, és un drac monstruós del bestiari popular català que tradicionalment ha precedit la processó del Corpus d'algunes ciutats de l'Antiga Corona d'Aragó (Tortosa,[1] Morella, Xàtiva) per representar la idolatria o l'heretgia.[2] La primera cucafera documentada a Catalunya és la de Montblanc que es remunta al segle xiv.[3] Hi ha constància documental de la cucafera a la ciutat de Múrcia durant el segle xvii,[4] un vestigi dels segles en què a la zona s'hi parlava català.
Representacions
[modifica]Una de les seves formes més populars s'emparenta amb la Tarasca de Provença. Es tractaria d'una mena de tortuga gegant, amb la closca d'aquest animal, però amb un cap semblant al d'un cocodril a la punta d'un coll extensible. Peta les dents d'una manera seguida que fa esporuguir a la mainada, a la qual hom explica que cada dia es menja tretze gats i tres infants vius.[5] A Tortosa es passejava la mare seguida de les seves dues filles. A València el 1993 s'han incorporat a la Cuca Fera de Santa Margarida dues figures monstruoses, el drac de Sant Jordi i la tarasca de Santa Marta.[6] A Xàtiva el 2019 es va reincorporar La Tortuga en la processó del Corpus.[7]
Una altra forma que no deixa de ser popular, sobretot entre la mainada, és una mena de drac -segons com una processionària molt grossa- no alat que s'arrossega per terra amb un nombre indeterminat de potes. En el bestiari popular, cada pota és una persona diferent. En el bestiari de Begues (Baix Llobregat) hi ha una criatura del mateix nom de difícil descripció.
Cuques feres del bestiari popular català
[modifica]- El Cuc de Molins de Rei
- Cucafera de Tortosa
- Cucafera de les Festes de Santa Tecla de Tarragona
- Cuca de Castellbisbal
- Cuca del Pi de Puigpelat
- Cucafera de Solsona
- Cucafera de Begues
- Cucafera de Montblanc
- Cucafera de Reus
Referències
[modifica]- ↑ Garcia i Torres 1830, p. 84
- ↑ «Cuca fera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Cucafera de Montblanc». [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ García Soriano, Justo. Vocabulario del dialecto murciano : con un estudio preliminar y un apéndice de documentos regionales (PDF) (en castellà). Madrid: C. Bermejo, 1932, p. 35-36. «En el Libro de fábrica y salario de los años 1601 a 1604 (del archivo de la Catedral de Murcia) se hace constar[...]cobraron[...]cuatro ducados de sacar la cucafera con onze hombres que trabajaron en llevarla.»
- ↑ Prats, Joan de Déu; Padilla Climent, Maria. «XXXIII. La bocassa de la Cuca Fera». A: El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya. Barcelona: Comanegra, 2017, p. 100-101 (Catalunya Fantàstica). ISBN 978-84-16605-74-3.
- ↑ Morant, Ricard; Peñarroya i Prat, Miquel. Llenguatge i cultura: per a una ecologia lingüística. Universitat de València, 1995, p. 165 (Biblioteca lingüística catalana). ISBN 9788437018423.
- ↑ Garzó Xàtiva, Agustí. «Esta es la nueva Tortuga del Corpus» (en castellà), 20-06-2019. [Consulta: 29 juny 2025].
Bibliografia
[modifica]- Ballester i Roca, Josep. La princesa Neus i la Cuca Fera (teatre). Edicions Bromera, S.L., 1999. ISBN 9788476604410.
- Garcia i Torres, Francesc Vicent. «Romans X». A: Poesias jocosas y serias (en castellà). Editorial Joseph Torner, 1830, p. 84-85.
- Aixarch, Txell; Valls, Marisa; Ferrer, Ernesto. Jo sóc la Cucafera. Edicions i Propostes Culturals Andana, 2009. ISBN 9788496995246.