Cucut ploraner
El cucut ploraner[1] (Cacomantis merulinus) és una espècie d'ocell de la família dels cucúlids (Cuculidae).
Descripció
[modifica]El cucut ploraner és un ocell petit i esvelt, molt més sovint sentit que vist; el cant accelerat del mascle, que disminueix de volum a mesura que avança, està compost d'unes poques notes llargues xiulades seguides de notes més curtes i respirades. El mascle adult i la femella típiques (no hepàtiques) mostren la panxa taronja, el cap gris i l'esquena i la cua marrons. Els individus hepàtics, o de morfo vermellós, són de color marró rovell per sobre i blancs per sota, amb barres negres per tot el cos. Habita boscos oberts, vores i zones agrícoles.[2]
Distribució i hàbitat
[modifica]Es distribueix des del sud-est asiàtic fins a Filipines.[3]
Habita en boscos, matolls i conreus de Nepal, Bangladesh, nord-est de l'Índia, sud de la Xina, Sud-est Asiàtic, Sumatra, Borneo, Java, Sulawesi i Filipines.[4]
Ecologia
[modifica]El cucut ploraner habita a la vora dels boscos, boscos oberts, matolls, prats, terres de conreu, parcs i jardins. S'alimenta d'invertebrats. Normalment, és solitari i sovint és difícil de veure.[5]
És un paràsit de posta, que pon els ous als nius de cistícoles, prinies i orthotomus. Els ous són similars als de l'espècie hoste, però són més grossos. Els ocells petits sovint assetgen el cucut per allunyar-lo dels nius.[5]
Estat de conservació.
[modifica]Actualment, la IUCN el classifica com en risc mínim. La mida de la població global no s'ha quantificat, però s'ha informat que l'espècie és comuna a tota l'àrea de distribució, mentre que la població a la Xina s'ha estimat en uns 10.000-100.000 parelles reproductores i uns 1.000-10.000 individus en migració (Brasil 2009). Se sospita que la població és estable a causa de l'absència de proves de disminucions o amenaces substancials.[4][6]
Taxonomia
[modifica]El cucut ploraner va ser descrit pel metge i naturalista austríac Giovanni Antonio Scopoli l'any 1786 i la localitat tipus a Panay, Filipines.[7]
Es reconeixen quatre subespècies:[3]
- C. m. querulus (Heine, 1863) - Des de l'est de l'Himàlaia fins al sud de la Xina, Indoxina i la península de Malaca.
- C. m. threnodes (Cabanis & Heine, 1863) - sud de la península Malaca, Sumatra i Borneo.
- C. m. lanceolatus (Müller, 1843) - Java i Bali.
- C. m. merulinus (Scopoli, 1786) - Filipines i Sulawesi.
Referències
[modifica]- ↑ «Cucut ploraner». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 setembre 2025].(català)
- ↑ «cucut ploraner». eBird. [Consulta: 22 setembre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Turacos, bustards, cuckoos, mesites, sandgrouse – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 22 setembre 2025].
- ↑ 4,0 4,1 «Plaintive Cuckoo Cacomantis Merulinus Species Factsheet» (en anglès). Birdlife International. [Consulta: 22 setembre 2025].
- ↑ 5,0 5,1 Robson, Craig. Field Guide to the Birds of South-East Asia. Londres: Bloomsbury Publishing Plc, 2018. ISBN 978-1-4729-7040-4.
- ↑ «Cacomantis merulinus: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22683923a263610988.en..
- ↑ «Cacomantis merulinus (Plaintive Cuckoo)». Avibase. [Consulta: 22 setembre 2025].

