Cueva de la Vieja

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Cueva de la Vieja
Arte rupertre arco mediterraneo.png
Dades bàsiques
Tipus cova i monument
Forma part de Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Castella - la Manxa
Província Província d'Albacete
Municipi Alpera
Localització Alpera, província d'Albacete

39° 00′ 04″ N, 1° 14′ 35″ O / 39.0012°N,1.24308°O / 39.0012; -1.24308
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris III
Declaració 1998 (22a sessió)
Identificador [http://whc.unesco.org/en/list/874 874 874]
Regió Europa i Amèrica del Nord
Bé d'interès cultural
Declaració 25 abril 1924
Identificador RI-51-0000285
Modifica dades a Wikidata

La Cueva de la Vieja és un jaciment arqueològic al municipi d'Alpera (província d'Albacete, Espanya). Es tracta de l'únic jaciment amb art rupestre prehistòric postpaleolític (10.000-6.500 anys abans del present) de Castella-La Manxa. Descobert l'any 1910 per Pascual Serrano Gómez, fou declarada Monument Històric Artístic l'any 1924, Bé d'interès cultural per la llei del patrimoni espanyol (1985) i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998.[1]

Descripció[modifica]

Aquest jaciment és un exemple paradigmàtic d'Art Llevantí, expressió creencial dels últims caçadors-recol·lectors epipaleolítics que van poblar les serres alperinas entre els anys 10.000 i 6.000 anys abans del present. Aquesta expressió plàstica, exclusivament pictòrica, figurativa, monocroma, amb un procediment tècnic molt singular aconseguint el característic traç de ploma llevantí, conserva -en la qual ha estat qualificada popularment com "una cova de luxe" - més de 170 motius pintats, en una notòria diversitat de mides i d'opcions: 33 arquers, 13 figures humanes i 2, potser 3, representacions femeniles, a més d'arcs, fletxes, bosses, etc. Entre la fauna pintada cal destacar: 15 cérvols, 10 cabres, 5 bous, 1 cavall, 6 carnívors i diversos quadrúpedes d'espècie no necessita. En definitiva, tots els elements essencials de la iconografia del Llevantí.

També es conserva en aquest abric un grup de 37 motius abstractes: barres, geomètrics complexos, màcules, etc, com a expressió creencial dels grups productors neolítics, que corresponen al denominat convencionalment com Art Esquemàtic, i la cronologia se situa entre 6.500 i 3.200 anys abans del present. La Cova de la Vella no està aïllada i cal destacar en terme d'Alpera la Cova del Formatge i els Carasoles del Bosc I i II. En altres termes mereixen esmentar-se: l'estació del Barranc de Cabezo Moro i Olula, a Almansa; Cova de Tortosilla, Cova del Rei Moro, Abric prop de la Cova Negra també conegut com a Abric Pere Mas i l'Sordo (Ayora, València). (Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric ACAP).

Bibliografia[modifica]

  • Alonso Tejada, Anna; Grimal, Alexandre. Introducción al Arte Levantino a través de una estación singular: la Cueva de la Vieja (Alpera-Albacete). Alpera: Asociación Cultural Malecón de Alpera, 1999. ISBN 84-605-9066-6. 
  • Alonso Tejada, Anna; Grimal, Alexandre. Las pinturas rupestres de la Cueva de la Vieja. Albacete: Ayuntamiento de Alpera, 1990. ISBN 84-86919-20-7. 

Referències[modifica]

  1. http://whc.unesco.org/en/news/164 Llista d'incorporacions al patrimoni de la humanitat per la UNESCO, 2 desembre 1998