Cugucia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Cugucia o cogucia deriva de la paraula cucut, cornut.[1] Al comtat franc de Tarragona als s. XI i xii, pena imposada sobre els béns de la muller adúltera, com a dret del senyor jurisdiccional. Institució de dret públic, fou regulada pels Usatges de Barcelona en el sentit que si l'adulteri no havia estat consentit pel marit, aquest i el senyor es partirien en igual proporció els béns de l'adúltera; si hi havia hagut consentiment del marit, el benefici passaria íntegre al senyor; no caurien en la pena de pèrdua de béns les dones que haguessin adulterat per temor o manament del marit, i, si elles volien, eren separades del marit i recuperaven el dot i l'escreix. A partir del s. XIII, mal ús de dret privat, derivat de l'antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l'adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit. Fou abolida per la sentència de Guadalupe el 1486.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Cugucia siciliana» (en català). [Consulta: 11 novembre 2019].