Gastronomia de la Garrotxa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cuina de la Garrotxa)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula cuinaCuina de la Garrotxa
La Fageda Iogurts La Garrotxa.jpg
Comarques Garrotxa
Tipus de cuina mediterrània de muntanya
Plat(s) estrella Pernil i embotit d'Olot
Beguda típica Ratafia
Ingredients destacats Embotit, bolets, nous, cereals, làctics, caragols, fajol, ceba, pèsol
Modifica les dades a Wikidata

La cuina de la Garrotxa tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina garrotxina.

La Garrotxa és una comarca que fa de frontera entre l'alta muntanya del Ripollès i la plana de l'Empordà. Es caracteritza per ser una zona volcànica i plujosa, i per tant té una terra molt fèrtil, dedicada més al secà que al regadiu. Gran part de la comarca és muntanyenca i coberta per boscos. És, doncs, una comarca interior que compta amb elements de la cuina de muntanya com bolets, caragols, herbes de muntanya, l'ús de cereals i embotits.[1] A continuació es detallen els elements més destacables de la gastronomia d'aquesta comarca:

Altres plats típics[modifica]

Begudes típiques[modifica]

Ingredients bàsics[modifica]

Fires gastronòmiques[modifica]

La Mostra Gastronòmica de la Garrotxa se celebra el mes de novembre i desembre. A gener, poc després de Sant Antoni, hi ha la Fira del Fesol o "Fesolada" a Santa Pau amb degustació de plats de fesols. Al febrer Olot celebra la Fira de l'Embotit amb una botifarrada popular. Al mateix poble es fa la Fira del fajol el mes de novembre.[1]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • La cuina volcànica: La cuina dels restaurants de la Garrotxa, Cossetània Edicions, Valls, 2007. ISBN 978-84-9791-305-8

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Article sobre la Mostra gastronòmica de la Garrotxa a la revista "Pirineus", núm. 6 hivern 2006, per l'Associació d'Hostalatge de la Garrotxa.
  2. 2,0 2,1 PLA, Josep,'El que hem menjat', 1970, Premsa catalana, Barcelona 1997
  3. La cuina del país dels càtars. pàg. 291, Jaume Fàbrega. 2003. Cossetània Edicions. ISBN 84-96035-80-8