Culicoides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Culicoides
Culicoides sonorensis
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Diptera
Família: Ceratopogonidae
Subfamília: Ceratopogoninae
Tribu: Culicoidini
Gènere: Culicoides
Latreille, 1809
Subgèneres

Nombrosos, vegeu el text

Culicoides és un gènere de dípters dins la subfamília Ceratopogonidae. Hi ha al voltant de 500 espècies de ceratopogònid. Algunes espècies se sap que són vectors de diverses malalties i paràsits que poden afectar els animals. Es creu que és un vector del virus de Schmallenberg aque afecta la ramaderia des de l'any 2011. També ho és del virus de la llengua blava.

Alguns tàxons[modifica | modifica el codi]

La sistemàtica i taxonomia d'aquest gènere és confusa. Gèneres com Paradasyhelea s'inclouen aquí com subgènere.

Les espècies incertae sedis inclouen:

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els adults són insectes poetits i foscos d'uns 1–3 mm de llargada. Les seves antenes són allargues i amb 15 segments, molt densament piloses en els mascle si menys en les femelles. El tòrax porta un parell d'ales amb taques.

Tant mascles com femelles s'alimenten del nèctar, però només les femelles també s'alimenten de sang la qual necessiten per la maduració dels seus ous fertilitzats.[1] Les femlles típicament piquen als moments del crepuscles sovint agrupades en eixams densos i normalment prop de l'aigua, aiguamolls o de la vegetació podrint-se.

Les femelles ponen els ous en molts hàbitats diferents des de la vegetació aquàtica, corrents d'aigua, sòl entollat o munts de fems. Les larves que eclosionen dels ous són blanques i llises. Les pupes tenen el cefalotòrax fusionat i trompetes respiratòries primes i amb l'abdomen segmentat. Els adults emergeixen després de 3 a 7 dies.

La picada dels Culicoides se sent com una punxada aguda i sovint és seguida d'irritació que pot desaparèixer en unes poques hores o durar uns dies.

Culicoides com a vector[modifica | modifica el codi]

Diferents espècies de Culicoides s'ha vist que són vectors per als següents virus i condicions: Mansonella spp. (M. ozzardi, M. perstans, M. streptocerca), Onchocerca gibsonii O. cervicalis, Leucocytozoon, Plasmodium agamae, virus de la llengua blava, Malaltia equina africana, febre efemeral del boví (C. osystoma i C. nipponesis), virus Akabane, Picor de Queensland i Malaltia hemorràgica epizoòtica.

Virus de la llengua blava a Europa[modifica | modifica el codi]

El 2006, es va registrar per primera vegada el virus de la llengua blava al nord d'Europa. Els anys 2007 i 2008, hi va haver brots importants, arribant fins a Noruega, i l'anyn 2009el brot va ser menor. Es creu que les espècies capaces de la transmissió del virus de la llengua balava la nord d'Europa eren diferents de les que ho fan més al sud i es pensa que al nord d'Europa la transmissió del virus va estar a càrrec de les espècies del complex Culicoides obsoletus i del complex Culicoides pulicaris.


  1. biting midges Webpage, C. Roxanne Rutledge-Connelly, University of Florida, ,