Culina

Culina
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	3.900 (2006 )
Autòcton de	Acre, Estat de l'Amazones i Departament d'Ucayali
Estat	Brasil i Perú
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; llengües macroarawak; llengües arawanes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	cul
Glottolog	culi1244
Ethnologue	cul
UNESCO	1798
IETF	cul
Endangered languages	1733

El culina (també kulína, kulyna, kulina, curina, corina, korina, culina-madijá, madijá, madija, madiha, madihá) és una llengua arawana del Brasil i el Perú parlada per prop de 4.000 culines. Amb tan pocs parlants, el culina es considera una llengua amenaçada. El culina és similar a la llengua dení, ja que fins i tot s'han considerat diferents dialectes de la mateixa llengua. Ambdues llengües tenen un ordre de paraules SOV,^[1] així com tres conjunts de consonants africades alveolars. Es creu que la presència dels fonemes *s reconstruïts en lloc de la fricativa *s^h és indicativa de les llengües culina i dení enfront d'altres llengües de la família arawana.^[2]

Història i geografia

El poble culina viu tradicionalment als estats d'Acre i Amazones al Brasil i a la regió d'Ucayali al Perú.^[3] A Acre i Ucayali, els pobles es troben al llarg dels rius Purus i Envira. A l'Amazones, els pobles es troben al voltant dels rius Juruá, Tarauacá i Jutaí.^[3]

Classificació

El culina és membre de la família de les llengües arawanes.^[3] Segons Dienst (2014), forma un continu dialectal madihá amb el jamamadi i el dení.^[3] El terme madihá significa 'gent' en tots aquests idiomes.^[3]

Gramàtica

L'ordre constituent bàsic és subjecte-objecte-verb. És predominantment un llenguatge marcador de nucli amb morfologia aglutinadora i certa fusió.^[3] El culina és un llenguatge de nucli final i conté molts més sufixos que prefixos.Hi ha dues classes de noms i dos gèneres i l'acord sobre els verbs transitius està determinat per diversos factors complexos, tant sintàctics com pragmàtics.^[3] En les oracions transitives, el verb concorda amb l'objecte en gènere i amb el subjecte en persona i número. En les frases intransitives, el verb coincideix amb el seu subjecte en persona, nombre i gènere.^[3]

Fonologia

Consonants

		Labial	Dental	Alveolar	Velar	Glotal
Oclusiva	sonora	b	d̪
	sorda	p	t̪		k
	aspirada	pʰ	t̪ʰ		kʰ
Fricativa						h
Africada	sonora			d͡z
	sorda			t͡s
	aspirada			t͡sʰ
Nasal		m		n
Ròtica				ɾ
Aproximant		β~w

Els sons consonàntics /pʰ, t̪, d͡z, t͡s, t͡sʰ, ɾ, β~w/ també es podrien pronunciar /ɸ~f, t͡ʃ, z~ɟ, s, sʰ~ʃ, l, v/.

Vocals

	Frontal	Posterior
Tancada	i	(u)
Mitjana	ɛ	o
Oberta	a

Un so [a] també pot variar fins a un so [ɨ]. El so vocàlic [u] només apareix als diftongs.^[3]

Referències

↑ «Culina Language and the Culina Indian Tribe (Kulina Madihá, Kulína, Kulyna, Kurina, Corina, Madija, Kollina, Kulino)». [Consulta: 23 febrer 2018].
↑ Dienst, Stefan «The Innovation of s in Kulina and Deni». Anthropological Linguistics, 47, p. 424–441.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 Stefan., Dienst. A Grammar of Kulina. Berlin/Boston: De Gruyter, 2014. ISBN 9783110339680. OCLC 898770080.

Bibliografia

Boyer, Cindy & Jim Boyer. 2000. Dictionario: (sic) Culina - Castellano. Unpublished Manuscript.
Dienst, Stefan. 2014. A Grammar of Kulina. Berlin: Walter de Gruyter.
Dienst, Stefan. 2009. "Stative Verbs in Kulina". ReVel Revista Virtual de Estudos de Lingaugem.
Diesnt, Stefan. 2008a. "Portuguese Influence on Kulina". In Thomas Stolz, Dik Bakker & Rosa Salas Palomo (eds.) Aspects of language contact. New theoretical, methodological and empirical findings with special focus on Romancisation processes, 287-297. Berlin & New York: Mouton de Gruyter.
Dienst, Stefan. 2008b. "Why Kulina doesn't have an antipassive". Amerindia 32: 27-36.
Dienst, Stefan. 2005. "The innovation of s in Kulina and Deni". Anthropological Linguistics 52: 209-243.
Monserrat, Ruth Maria Fonini & Abel O. Silva. 1986. Gramática da língua Kulina. Dialeto do Igarapé do Anjo. Acre: Conselho Indigenista Missionário.
Silva, Abel O. & Ruth M. F. Monserrat.1984. Dicionário Kulina – Português e Português – Kulina. (Dialeto do Igarapé do Anjo). Acre: Conselho Indigenista Missionário.
Tiss, Frank. 2004. Gramática da língua Madiha (Kulina). São Leopoldo: Oikos.
Wright, Pamela Sue. 1991. La hipótesis del inacusativo y los verbos mádija (culina). Revista Latino-americana de Estudios Ethnolingüísticos 6: 49-62.
Wright, Pamela Sue. Madija predicates. Working Papers of the Summer Institute of Linguistics, University of North Dakota 39: 93-140.

[1] «Culina Language and the Culina Indian Tribe (Kulina Madihá, Kulína, Kulyna, Kurina, Corina, Madija, Kollina, Kulino)». [Consulta: 23 febrer 2018].

[2] Dienst, Stefan «The Innovation of s in Kulina and Deni». Anthropological Linguistics, 47, p. 424–441.

[:0-3] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Stefan., Dienst. A Grammar of Kulina. Berlin/Boston: De Gruyter, 2014. ISBN 9783110339680. OCLC 898770080.

[1]

[2]

[3]