Culla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCulla
Escut de Culla
Carrer Pla de Culla.JPG
Carrer Pla de Culla

Localització
Localització de Culla respecte del País Valencià.png
40° 20′ 14″ N, 0° 09′ 54″ O / 40.3373578°N,0.1651117°O / 40.3373578; -0.1651117
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alt Maestrat
Entitats de població
Capital Culla
Municipis 10
Població
Total 524 (2016)
• Densitat 4,51 hab/km²
Gentilici Cullà, cullana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 116,3 km²
Altitud 1088 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Història
Festa major Del 15 al 17 d'agost
Organització i govern
• Alcalde José Francisco Bellés Porcar
Indicatius
Codi postal 12163
Codi INE 12051
Codi ARGOS 12051
Altres dades

Web www.culla.es
Modifica dades a Wikidata

Culla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Les altures del terme oscil·len entre els 395 m de la masia de Torre Matella i els 1.121 del poble, els 1.090 del Tossal de la Serrà o els 1.082 de l'Esparreguera, la qual cosa unida a l'acció dels dos rius que el travessen, el Montlleó i el Molinell, dóna lloc a gran nombre de paratges dignes d'esment, com ara la cova del Moro, cova de Les Lledoneres, la cova Blanca, la cova de les Cabres, la cova del Marqués, la cova Redona, la cova del Suseno, l'Avenc de Penyacalva, la cova del Bovalar, la del Molinell, la Covarxa; la font del Molinell, la font de la Llosa, la font de la Carrasca, la font del Gargolé, la Fontassa, la font de les Vinyes, font de Santa Maria, la Fonteta del Molinà, el Bassiolet, la font de Ferrerola, la font de l'Oli, la Roca de Penyacalva-El Frontó, el Morral de la Maciana, el Morral del Castellalbo, la Roca de la Picossa, El Cingle Verd, el Morral Roig, els Cingles Fondos, el Cinglar de Salusitano, el Racó de Ten, la Roca de la Clapissa, el barranc de Ferrerola, el Cingle la Canal, entre d'altres.

El terme municipal limita amb Benassal, Vilar de Canes, La Torre d'en Besora, Albocàsser, La Serra d'en Galceran, Les Useres, Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat. S'hi accedeix des de la carretera CV-166 i pel GR 7.[1]

També hi ha com a atractiu per als caminants els camins que uneixen les diferents masies i nuclis de població de tan enorme terme.

La fauna està representada per rapaces, voltors, senglars, cabra salvatge... i la flora té com a representant emblemàtic la carrasca de Culla, arbre centenari inclòs en el catàleg d'arbres monumentals del País Valencià.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

Panoràmica de Culla
  • Culla
  • Paulo
  • Sales de Matella
  • Mel o Pla de La Torreta
  • Riu Sec
  • Molinell
  • Monllat
  • Pla del Sabater
  • Roques de Llao
  • Torre de Matella

Història[modifica | modifica el codi]

Culla remunta els seus orígens a èpoques prehistòriques: prova d'això són les restes arqueològiques trobades al voltant de la font de la Carrasca, i en la Roca del Corb, així com les pintures rupestres del barranc de Santa Maria i Covarxa, o les restes del poblat iber del Castellar.

Fins a l'edat mitjana es manca de dades històriques sobre el municipi de Culla, i és incerta l'època de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del segle XIII; passà de manera definitiva a mans cristianes el 1233, després de ser conquistada per Blasc d'Alagó.

Culla va rebre la carta de població el 1244, per Guillem d'Anglesola i la seva dona Constança d'Alagón. El castell de Culla jugava en aquella època un important paper estratègic per la seua situació i per l'ampli territori.

El 1303, Guillem d'Anglesola, nét de Balasc d'Alagó, ven Culla i tots els dominis a l'orde del Temple per la quantitat de 500.000 sous. El 1307 és extinta aquest orde per manament papal; passa a dependre des de 1317 de l'orde de Santa Maria de Montesa. És de destacar en aquesta època el naixement el 1345 de la Setena de Culla o "Comunitat d'Herbatge", que estava constituïda per: Culla, Atzeneta del Maestrat, Vistabella del Maestrat, Benassal, La Torre d'en Besora, Benafigos i Vilar de Canes. Aquesta agrupació de municipis va comprar els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'orde de Montesa per, d'aquesta manera, defensar amb més força els seus interessos ramaders comuns. El funcionament de la Setena de Culla va perdurar fins a mitjan segle XIX. Fins al segle XVIII, no hi ha esdeveniments històrics d'especial rellevància, fora de la pèrdua d'influència política i administrativa que a poc a poc va sofrint el castell de Culla.

En el segle XIX, fruit de les guerres carlistes dels set anys, el castell de Culla va ser destruït i arrasat, quedant bàsicament la imatge actual de la localitat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2010
1.010 946 918 844 811 771 723 697 677 651 633

Administració[modifica | modifica el codi]

En les últimes eleccions realitzades el 24 de maig de 2015, el Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) va obtenir de nou la majoria absoluta amb set regidors; per la seva part, el Partit Socialista del País Valencià (PSPV) no va obtenir representació.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Rafael Rull Miralles UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Francisco-Hortelano Edo Roig AP 28/05/1983
1987 - 1991 Nicomedes Bellés Orenga PP 30/06/1987
1991 - 1995 Juan-Miguel Alcácer Bellés PP 15/06/1991
1995 - 1999 Manuel Traver Beltrán PP 17/06/1995
1999 - 2003 Luis Moliner Miralles PP 03/07/1999
2003 - 2007 Luis Moliner Miralles PP 14/06/2003
2007 - 2011 José Francisco Bellés Porcar PP 16/06/2007
2011 - 2015 José Francisco Bellés Porcar PP 11/06/2011
Des del 2015 Víctor Fabregat Tena PP 13/06/2015

Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà (ametler, avellaner, olivera, vinya i cereals) i la ramaderia predominant és extensiva (ovina, caprina, bovina), i en menor mesura intensiva (porcina, avícola i apícola).

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església del Salvador
Porta Nova

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

En l'interior es conserva un retaule de sant Roc, tríptic en pintura del segle XVI, i l'estàtua de pedra del Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic, datada del segle XIV.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Festes i celebracions locals[modifica | modifica el codi]

La foguera de Sant Antoni
  • Sant Pere màrtir i Sant Antoni. A finals d'abril amb el cant d'Albaes, representació teatral de La Diablera, repartiment de la Coqueta de Sant Antoni i les corregudes del Gall.
  • Romeria a Sant Cristòfol. Se celebra el dilluns de Pentecosta. Es beneïxen els vehicles i es reparteix la Prima.
  • Processó a Sant Joan de Penyagolosa.
  • Festes patronals. Se celebren la setmana del 15, 16 i 17 d'agost en honor al Salvador, Mare de Déu de l'Assumpció i a Sant Roc.
  • Sant Miquel. El darrer cap de setmana de setembre.
  • Danses populars. A Culla, s'hi conserven una gran quantitat de danses populars. Entre d'altres, destaquen els Dansants, els Negrets i les Gitanetes, recuperades, després de 100 anys, per als actes celebrats amb motiu del 750 aniversari de la carta pobla.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Red de senderos. Provincia de Castellón» (en castellà). Cma.gva.es. [Consulta: Abril 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]