Cullera (Ribera Baixa)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cullera
Escut de Cullera
(escut)
Localització

Localització de Cullera respecte del País Valencià Localització de Cullera respecte de la Ribera Baixa


Municipi de la Ribera Baixa
Vista àeria de Cullera
Vista àeria de Cullera
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Baixa
Manc. de la Ribera Baixa
Sueca
Gentilici Cullerenc, -enca/ Cullerà, - ana/ Cullerot, -ota[1]
Predom. ling. Valencià
Superfície 53,82 km²
Altitud 2 msnm
Població (2014[2])
  • Densitat
22.461 hab.
417,34 hab/km²
Coordenades 39° 09′ 50″ N, 0° 15′ 06″ O / 39.16389°N,0.25167°O / 39.16389; -0.25167Coord.: 39° 09′ 50″ N, 0° 15′ 06″ O / 39.16389°N,0.25167°O / 39.16389; -0.25167
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

9
10 PSPV, 5 PP, 3 Compromís, 2 GxC i 1 C's
Jordi Mayor Vallet (PSPV) (2015)
Codi territorial 46105
Agermanament França Le Bourget (França)

França Ouroux-en-Morvan (França)
Alemanya Jever (Alemanya)
Rússia Siktivkar (Rússia)

Web

Cullera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Història[modifica | modifica el codi]

Cullera ha estat habitada pels humans des de temps immemorials, com demostra el jaciment del paleolític superior que hi ha a la cova del Volcà del Far; també hi ha testimonis del pas d'ibers i romans (jaciment de la Illeta dels Pensaments, avui desaparegut) de l'època musulmana, a banda del topònim Culla, 'cim', Aira, 'mida', és la fundació i fortificació del lloc.

El 1235, Jaume el Conqueridor fa un primer intent de conquistar-la però no serà fins al 1240, després de la signatura d'un pacte amb Zayyan ibn Mardanix, últim valí de València, en què el monarca cristià es comprometia a respectar les possessions musulmanes de Dénia i de Cullera, quan, de manera pacífica es produïsca la conquista.

El 1247, els moros de la comarca es revoltaren contra el poder reial i ocuparen la fortalesa, la qual cosa va ocasionar la seua expulsió de la ribera del Xúquer. Un dels fets d'armes més rellevants de l'edat mitjana fou l'ocupació i presa de la fortalesa per Pere I de Castella en el decurs de la Guerra dels dos Peres; Pere el Cerimoniós va fer la promesa el 1336 i el 1340, que trencà en diferents ocasions, de no alienar el lloc; darrere d'una forta ajuda econòmica de la població a Martí l'Humà el 1402-1403, aquest va reconéixer diferents exempcions de drets reials a Cullera, i fins i tot la impossibilitat de fer-la tornar a les mans de senyors particulars; també el 1404, Maria de Luna, esposa de Martí l'Humà, promulga les ordenances per les quals hauria de regir-se el sistema electoral municipal, amb alguna interrupció, fins al final de l'època foral; des d'aleshores, segurament, Cullera envia procuradors a les corts de València. Els primers segles de l'edat moderna vénen marcats per problemes socials com ara la revolta de les Germanies, la defensa davant els successius monarques dels drets adquirits davant Martí I o els diversos atacs de pirates el 1503, 1532,[3] i 1550,[4] que obligaren Felip II a fortificar la costa amb un conjunt de torres que avui coneixem com la torre Marenyet.

En la Guerra de Successió, Cullera s'aboca devers l'arxiduc Carles i el lloc fou convertit en senyoriu per a la mare de l'austriacista Joan Baptista Basset i Ramos; darrere la seua ocupació pel duc de la Torre el 1707, Maria Lluïsa de Savoia, dona de Felip V d'Espanya, el va oferir a aquest com a senyoriu jurisdiccional, juntament amb l'Albufera; però les tensions amb el senyor del lloc pel pagament dels drets jurisdiccionals portaren la població a demanar la reincorporació a la corona; al segle XIX, hi ha a Cullera diversos enfrontaments entre constitucionals i absolutistes; ajuntaments de l'un i de l'altre signe se succeeixen després de la Guerra del Francés; les guerres carlines porten a la formació de milícies de caràcter liberal; en l'aspecte socioeconòmic, els canvis liberals del segle XIX porten a l'establiment d'una important burgesia agrària, sorgida sovint d'elements més enriquits dels camperols autòctons; a l'economia agrària centrada en el blat, l'arròs i altres productes d'horta i de secà, als quals es refereixen Cavanilles el 1795-1797 i Madoz el 1845-1850, seguirà una agricultura més comercial al voltant de la taronja i l'arròs; el projecte de construcció d'un port, concebut pel marqués de la Romana a final del XVIII i que no es va dur a la pràctica, formava part de l'entusiasme pel comerç que el desenvolupament burgés arenava.

La importància de la classe assalariada i jornalera explica la difusió del socialisme i de l'anarquisme; la vaga d'inspiració anarquista del 1911, originaria a Cullera els esdeveniments més greus; durant la Guerra Civil espanyola, s'hi formarà una col·lectivitat ugetista, integradora dels petits propietaris, i una altra d'anarquista interessada en la socialització de tot el terme municipal; després de la guerra, la creació de l'Hermandad Sindical, que acull patrons agraris i jornalers, implica una manera de neutralització del moviment camperol i, fins i tot, una preocupació prioritària per les millores tècniques (plagues, camins) i pel desenvolupament de fórmules cooperativistes, molt intens a Cullera.

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

Lletres de Cullera a la muntanya de les Raboses

Juntament amb l'activitat pesquera, regulada per una confraria, i agrícola, horta, taronja, olivera i arròs, el camp econòmic més important procedeix del desenvolupament turístic encetat en els anys 60 del segle passat, amb l'arribada massiva de francesos, madrilenys i valencians en general. El turisme ha fet florir activitats relacionades amb els serveis, i ha transformat l'estructura social i urbana de la població.

La seua economia basada tradicionalment en l'agricultura (cultius d'arròs i tarongers) i en la pesca ha anat cedint terreny en favor d'un important desenrotllament turístic tant a escala nacional com internacional.

En els anys 60, amb el boom turístic, portat per l'especulació urbanística, es va crear una nova classe de ciutadans que principalment es van dedicar al sector de la construcció (obra, ebenisteria, lampisteria, etc.). Una volta es va acabar aquest auge, la ciutat va entrar en un període de decadència, al qual es van sumar diversos factors: la manca de previsió de les autoritats va fer que el turisme de capital econòmic es decantés per unes altres zones; el baix benefici que s'extrau de la rica horta va fer que molts camps s'abandonaren (problema generalitzat en la major part de l'estat); es va deixar de construir i es va dirigir l'economia a un turisme que no era capaç d'alimentar tota la població.

Per a molts, la solució passa per una reconversió industrial promesa moltes vegades; per a uns altres, cal un altre boom especulatiu que done renom a Cullera i, principalment, realce el preu del sòl. Un sòl que durant dècades ha anat quedant cada vegada en menys mans; unes mans que, amb afany de lucre, han frenat el creixement normal d'un poble al qual no li ha quedat una altra alternativa que eixir cada dia en busca de faena a les localitats circumdants.

El turisme ha modificat l'estructura urbana amb la creació de nous nuclis de població: Mareny de Sant Llorenç, Far, Cap Blanc, L'Estany, El Marenyet i el Dosser. El 2005 s'hi registraren 23.261 habitants, de gentilici cullerans, culleranes.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2009 2012
20.927 20.336 20.663 20.595 20.397 20.663 20.622 22.544 23.261 23.406 24.500 22.736

Geografia[modifica | modifica el codi]

Panoràmica de Cullera

L'extensa planícia que conforma el terme, de 53,4 km2, està regada pel Xúquer, que hi desemboca i que, juntament amb la muntanya, amb penya-segats, coves i barrancs, la marjal, els 15 km de platges, les zones humides —que es troben incloses en el Parc Natural de l'Albufera de València—, representades per la bassa de Sant Llorenç, l'Estany, la zona semipantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu, conformen la gran riquesa paisatgística de Cullera, que podem conéixer utilitzant les diferents rutes que s'hi han establert a l'efecte: ruta de la Bassa de Sant Llorenç, ruta de la senda de l'alt del Fort, ruta de l'Estany, ruta de la Lloma, ruta del riu Xúquer i l'Assut. A les seues costes, hi ha un illot conegut com a Escull del Moro.

Barris i pedanies[modifica | modifica el codi]

Muntanya de Cullera

Al terme municipal de Cullera s'ubiquen els següents nuclis de població:

  • El Brosquil
  • El Dosser
  • El Far
  • El Mareny de Sant Llorenç
  • El Marenyet
  • El Port
  • El Racó de Santa Marta
  • El Raval de Sant Agustí
  • La Bega
  • La Vila
  • L'Estany
  • Sant Antoni de la Mar

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

Platges[modifica | modifica el codi]

Badia de Cullera

Patrimoni historicoartístic[modifica | modifica el codi]

Castell de Cullera
Església dels Sants Joans

El nucli urbà s'estén al redós del Munt de l'Or, entre el riu i la mar. Inclou diferents museus: Història i Arqueologia, Faller i d'altres que citarem en parlar del patrimoni cullerà, que és el següent:

  • El castell. Edificat pels àrabs sobre ruïnes iberes i romanes, constitueix l'element més significatiu del patrimoni local i l'estampa cullerenca per antonomàsia, que es completa amb el santuari dedicat a la Moreneta, patrona de Cullera.
  • Barri del Pou. També conegut com el raval del Mar o Santa Anna i Sant Jaume. Antic barri de pescadors que conserva encara algunes barraques i petits taulells amb motius d'inspiració marinera.
  • Església de la Sang de Crist. Bastida el 1614 sobre una ermita medieval.
  • Església dels Sants Joans. Neoclàssica, del segle XVII. Bastida sobre una altra dels segles XIII-XIV, de què es conserva una capella.
  • El calvari. Segle XIX.
  • Torre del Marenyet. Alberga un petit museu dels costums dels soldats de l'època en què era torre defensiva.
  • El Mercat. Modernista, aixecat entre 1899 i 1903 per l'arquitecte Lluís Ferreres.
  • El Fort. Fortificació construïda en època carlista.
  • Muralles. Construïdes el 1553, de forma pentagonal. Van aixecar-se per defensar-se dels atacs del pirates barbarescos.
  • Torre de Santa Anna (BIC 1949), torre d'origen musulmà.
  • Creu de terme, Bé d'interès cultural que té Cullera.
  • Ermita dels Sants de la Pedra. Alberga el Museu de l'Arròs.
  • Ermita de Sant Vicent Ferrer. Segle XIX.
  • Ermita de Santa Anna. Segle XVII. Annexa a la torre homònima, inicialment torre de la Reina Mora, que era una de les portes d'accés al recinte musulmà.
  • Ermita de Los Navarros. Segle XIX.
  • Escut heràldic. Bé d'interès cultural que té Cullera.
  • Ermita de Santa Marta. Segle XIV. No en romanen més que unes quantes restes.
  • Ermita de Sant Llorenç. Segle XVI. Conserva un esplèndid retaule xorigueresc.

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Museu d'Història i Arqueologia. Col·lecció de les restes prehistòriques trobades en el terme municipal, amb ceràmiques, monedes i àmfores de procedència grega, romana i d'altres. Biblioteca d'Història i Arqueologia.
  • Museu de l'Arròs. Museu temàtic situat a l'ermita dels Sants de la Pedra i que conté els ferraments per al cultiu de l'arròs, de valor etnològic.
  • Torre del Marenyet. La torre està musealitzada, incloent-hi una exposició permanent sobre la seua funció històrica de torre de vigilància i defensa.
  • Torre de la Reina Mora. Alberga una exposició sobre les funcions de la torre, tant com a ermita com de torre de vigilància.
  • Cova del Pirata Dragut. Alberga una exposició temàtica sobre la pirateria mediterrània durant el segle XVI. L'assalt de Dragut és el centre argumental del recorregut que s'inicia amb un diorama que mostra la vila de Cullera el 1550.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Com a poble tributari de l'Albufera que és, la seua gastronomia presenta els guisats amb anguila, all-i-pebre, espardenyà, etc. Arrossos, fideuà, suc de peix i sarsuela de peix, entre d'altres, completen una oferta culinària de caràcter marcadament mediterrani.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Eleccions municipals de Cullera

La corporació municipal o ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 10 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 5 de Partit Popular, 3 de Compromís, 2 de Gent per Cullera i 1 de Ciutadans.

Escudo de Cullera.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Cullera

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Jordi Mayor Vallet 4.974 43,19% 10 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Ernesto Sanjuán Martínez 2.624 22,79% 5 (Red Arrow Down.svg-6)
Compromís per Cullera Compromís (isotip).svg Hugo Isaac Font Lafarga 1.810 15,72% 3 (Green Arrow Up.svg+2)
Gent per Cullera Gent per Cullera.jpg Silvia Castro Blanco 948 8,23% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg José Palacios Rafael de la Cruz 790 6,86% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Esquerra Unida-Democràcia Participativa Cullera: Acord Ciutadà (EUPV-DPC:AC) EU-DPC.png Francisco Javier García-Conde Bru 248 2,15% 0
Vots en blanc Transparent.gif 122 1,06%
Total vots vàlids i regidors 11.516 100 % 21
Vots nuls 169 1,45%**
Participació (vots vàlids més nuls) 11.685 70,74%**
Abstenció 4.834* 29,26%**
Total cens electoral 16.519* 100 %**
Alcalde: Jordi Mayor Vallet (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots: 10 de PSPV-PSOE, 3 de Compromís i 1 de C's[5])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[6] Junta Electoral de la Zona de Sueca.[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015, l'alcalde de Cullera és Jordi Mayor Vallet, de PSPV-PSOE.[9][10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Enrique Chulio Peris PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Enrique Chulio Peris PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan Alfredo Martínez Naya UV 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Alandete Català PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Carlos Joaquín Moreno García UV-CCV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Ernesto Sanjuán Martínez
Joan Grau Grau
PP
PSPV-PSOE
03/07/1999
25/06/2001
Moció de censura PSPV +1 GM + APC
2003 - 2007 Ernesto Sanjuán Martínez PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Ernesto Sanjuán Martínez PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Ernesto Sanjuán Martínez PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Jordi Mayor Vallet PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Falles. Potser hui en dia les festes més importants de Cullera són les Falles, que se celebren del 15 al 19 de març. La beguda típica de les falles és el "xifli" (combinat de cassalla Cerveró amb refresc de llima).
  • Festes patronals. Les festes patronals són les segones en importància, estan dedicades a la Mare de Déu del Castell de Cullera; comencen el dissabte següent al diumenge de Pasqua i en destaca la Baixà de la mare de Déu, la Nit de l'Aurora, Processó de Sant Vicent, el certamen de bandes de Música, etc.[11]

Altres festes que se celebren a Cullera són:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari d'Estudis Catalans
  2. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  3. (castellà) Luis Arciniega García, Defensas a la antigua y a la moderna en el Reino de Valencia durante el siglo XVI, p.74
  4. Lluïsa Muñoz Altabert, Les corts valencianes de Felip III, p.19
  5. Redacció «Jordi Mayor (PSPV), assumeix la veu del poble de Cullera amb el suport de Compromís i C's». www.laveupv.com, 13-06-2015 [Consulta: 31 desembre 2015].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. Junta Electoral de la Zona de Sueca «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sueca sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Sueca], 79, 28-04-2015, pàg. 144 [Consulta: 3 agost 2015].
  8. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Cullera», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  9. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  10. 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Cullera. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  11. Font Matilla, 2012, p. 23.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Cullera (Ribera Baixa)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cullera (Ribera Baixa) Modifica l'enllaç a Wikidata