Cullera (Ribera Baixa)
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
Bandera de Cullera.svg | |||||
|
|||||
![]() Vista àeria de Cullera | |||||
| |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | País Valencià | ||||
Província | província de València | ||||
Comarca | la Ribera Baixa | ||||
Capital | Cullera | ||||
Municipi | 9 | ||||
Població | |||||
Total | 21.918 (2018) | ||||
• Densitat | 407,4 hab/km² | ||||
Gentilici | Cullerenc, -enca/ Cullerà, - ana/ Cullerot, -ota[1] | ||||
Predomini lingüístic | Valencià | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 53,8 km² | ||||
Banyat per | Mar Mediterrània | ||||
Altitud | 2 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Sueca | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Ernesto Sanjuán Martínez | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46400 | ||||
Zona horària | UTC+01:00 | ||||
Codi de municipi INE | 46105 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46105 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb |
| ||||
| |||||
Lloc web | www.cullera.es | ||||
![]() |
Cullera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.
Contingut
Història[modifica]
Cullera ha estat habitada pels humans des de temps immemorials, com demostra el jaciment del paleolític superior que hi ha a la cova del Volcà del Far; també hi ha testimonis del pas d'ibers i romans (jaciment de la Illeta dels Pensaments, avui desaparegut) de l'època musulmana, a banda del topònim Culla, 'cim', Aira, 'mida', és la fundació i fortificació del lloc.
El 1235, Jaume el Conqueridor fa un primer intent de conquistar-la però no serà fins al 1240, després de la signatura d'un pacte amb Zayyan ibn Mardanix, últim valí de València, en què el monarca cristià es comprometia a respectar les possessions musulmanes de Dénia i de Cullera, quan, de manera pacífica es produïsca la conquista.
El 1247, els moros de la comarca es revoltaren contra el poder reial i ocuparen la fortalesa, la qual cosa va ocasionar la seua expulsió de la ribera del Xúquer. Un dels fets d'armes més rellevants de l'edat mitjana fou l'ocupació i presa de la fortalesa per Pere I de Castella en el decurs de la Guerra dels dos Peres; Pere el Cerimoniós va fer la promesa el 1336 i el 1340, que trencà en diferents ocasions, de no alienar el lloc; darrere d'una forta ajuda econòmica de la població a Martí l'Humà el 1402-1403, aquest va reconéixer diferents exempcions de drets reials a Cullera, i fins i tot la impossibilitat de fer-la tornar a les mans de senyors particulars; també el 1404, Maria de Luna, esposa de Martí l'Humà, promulga les ordenances per les quals hauria de regir-se el sistema electoral municipal, amb alguna interrupció, fins al final de l'època foral; des d'aleshores, segurament, Cullera envia procuradors a les corts de València. Els primers segles de l'edat moderna vénen marcats per problemes socials com ara la revolta de les Germanies, la defensa davant els successius monarques dels drets adquirits davant Martí I o els diversos atacs de pirates el 1503, 1532,[2] i 1550,[3] que obligaren Felip II a fortificar la costa amb un conjunt de torres que avui coneixem com la torre Marenyet.
En la Guerra de Successió, Cullera s'aboca devers l'arxiduc Carles i el lloc fou convertit en senyoriu per a la mare de l'austriacista Joan Baptista Basset i Ramos; darrere la seua ocupació pel duc de la Torre el 1707, Maria Lluïsa de Savoia, dona de Felip V d'Espanya, el va oferir a aquest com a senyoriu jurisdiccional, juntament amb l'Albufera; però les tensions amb el senyor del lloc pel pagament dels drets jurisdiccionals portaren la població a demanar la reincorporació a la corona; al segle XIX, hi ha a Cullera diversos enfrontaments entre constitucionals i absolutistes; ajuntaments de l'un i de l'altre signe se succeeixen després de la Guerra del Francés; les guerres carlines porten a la formació de milícies de caràcter liberal; en l'aspecte socioeconòmic, els canvis liberals del segle XIX porten a l'establiment d'una important burgesia agrària, sorgida sovint d'elements més enriquits dels camperols autòctons; a l'economia agrària centrada en el blat, l'arròs i altres productes d'horta i de secà, als quals es refereixen Cavanilles el 1795-1797 i Madoz el 1845-1850, seguirà una agricultura més comercial al voltant de la taronja i l'arròs; el projecte de construcció d'un port, concebut pel marqués de la Romana a final del XVIII i que no es va dur a la pràctica, formava part de l'entusiasme pel comerç que el desenvolupament burgés arenava.
La importància de la classe assalariada i jornalera explica la difusió del socialisme i de l'anarquisme; la vaga d'inspiració anarquista del 1911, originaria a Cullera els esdeveniments més greus; durant la Guerra Civil espanyola, s'hi formarà una col·lectivitat ugetista, integradora dels petits propietaris, i una altra d'anarquista interessada en la socialització de tot el terme municipal; després de la guerra, la creació de l'Hermandad Sindical, que acull patrons agraris i jornalers, implica una manera de neutralització del moviment camperol i, fins i tot, una preocupació prioritària per les millores tècniques (plagues, camins) i pel desenvolupament de fórmules cooperativistes, molt intens a Cullera.
Demografia i economia[modifica]

Juntament amb l'activitat pesquera, regulada per una confraria, i agrícola, horta, taronja, olivera i arròs, el camp econòmic més important procedeix del desenvolupament turístic encetat en els anys 60 del segle passat, amb l'arribada massiva de francesos, madrilenys i valencians en general. El turisme ha fet florir activitats relacionades amb els serveis, i ha transformat l'estructura social i urbana de la població.
La seua economia basada tradicionalment en l'agricultura (cultius d'arròs i tarongers) i en la pesca ha anat cedint terreny en favor d'un important desenrotllament turístic tant a escala nacional com internacional.
En els anys 60, amb el boom turístic, portat per l'especulació urbanística, es va crear una nova classe de ciutadans que principalment es van dedicar al sector de la construcció (obra, ebenisteria, lampisteria, etc.). Una volta es va acabar aquest auge, la ciutat va entrar en un període de decadència, al qual es van sumar diversos factors: la manca de previsió de les autoritats va fer que el turisme de capital econòmic es decantés per unes altres zones; el baix benefici que s'extrau de la rica horta va fer que molts camps s'abandonaren (problema generalitzat en la major part de l'estat); es va deixar de construir i es va dirigir l'economia a un turisme que no era capaç d'alimentar tota la població.
Per a molts, la solució passa per una reconversió industrial promesa moltes vegades; per a uns altres, cal un altre boom especulatiu que done renom a Cullera i, principalment, realce el preu del sòl. Un sòl que durant dècades ha anat quedant cada vegada en menys mans; unes mans que, amb afany de lucre, han frenat el creixement normal d'un poble al qual no li ha quedat una altra alternativa que eixir cada dia en busca de faena a les localitats circumdants.
El turisme ha modificat l'estructura urbana amb la creació de nous nuclis de població: Mareny de Sant Llorenç, Far, Cap Blanc, L'Estany, El Marenyet i el Dosser. El 2005 s'hi registraren 23.261 habitants, de gentilici cullerans, culleranes.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2009 | 2012 | 2016 |
20.927 | 20.336 | 20.663 | 20.595 | 20.397 | 20.663 | 20.622 | 22.544 | 23.261 | 23.406 | 24.500 | 22.736 | 22.139[4] |
Geografia[modifica]
L'extensa planícia que conforma el terme, de 53,4 km2, està regada pel Xúquer, que hi desemboca i que, juntament amb la muntanya, amb penya-segats, coves i barrancs, la marjal, els 15 km de platges, les zones humides —que es troben incloses en el Parc Natural de l'Albufera de València—, representades per la bassa de Sant Llorenç, l'Estany, la zona semipantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu, conformen la gran riquesa paisatgística de Cullera, que podem conéixer utilitzant les diferents rutes que s'hi han establert a l'efecte: ruta de la Bassa de Sant Llorenç, ruta de la senda de l'alt del Fort, ruta de l'Estany, ruta de la Lloma, ruta del riu Xúquer i l'Assut. A les seues costes, hi ha un illot conegut com a Escull del Moro.
Barris i pedanies[modifica]
Al terme municipal de Cullera s'ubiquen els següents nuclis de població:
- El Brosquil
- El Dossel
- El Far
- El Mareny de Sant Llorenç
- El Marenyet
- El Port
- El Racó de Santa Marta
- El Raval de Sant Agustí
- La Bega
- La Vila
- L'Estany
- Sant Antoni de la Mar
Localitats limítrofes[modifica]
Platges[modifica]
- Platja de Cap Blanc
- Platja del Brosquil
- Platja del Dosser
- Platja de l'Escullera
- Platja de les Oliveres
- Platja de l'Estany
- Platja del Far
- Platja del Racó
- Platja del Mareny de Sant Llorenç (naturista)
- Platja del Marenyet
- Platja de Sant Antoni
Patrimoni historicoartístic[modifica]
El nucli urbà s'estén al redós del Munt de l'Or, entre el riu i la mar. Inclou diferents museus: Història i Arqueologia, Faller i d'altres que citarem en parlar del patrimoni cullerà, que és el següent:
- El castell. Edificat pels àrabs sobre ruïnes iberes i romanes, constitueix l'element més significatiu del patrimoni local i l'estampa cullerenca per antonomàsia, que es completa amb el santuari dedicat a la Moreneta, patrona de Cullera.
- Barri del Pou. També conegut com el raval del Mar o Santa Anna i Sant Jaume. Antic barri de pescadors que conserva encara algunes barraques i petits taulells amb motius d'inspiració marinera.
- Església de la Sang de Crist. Bastida el 1614 sobre una ermita medieval.
- Església dels Sants Joans. Neoclàssica, del segle XVII. Bastida sobre una altra dels segles XIII-XIV, de què es conserva una capella.
- El calvari. Segle XIX.
- Torre del Marenyet. Alberga un petit museu dels costums dels soldats de l'època en què era torre defensiva.
- El Mercat. Modernista, aixecat entre 1899 i 1903 per l'arquitecte Lluís Ferreres.
- El Fort. Fortificació construïda en època carlista.
- Muralles. Construïdes el 1553, de forma pentagonal. Van aixecar-se per defensar-se dels atacs del pirates barbarescos.
- Torre de Santa Anna (BIC 1949), torre d'origen musulmà.
- Creu de terme, Bé d'interès cultural que té Cullera.
- Ermita dels Sants de la Pedra. Alberga el Museu de l'Arròs.
- Ermita de Sant Vicent Ferrer. Segle XIX.
- Ermita de Santa Anna. Segle XVII. Annexa a la torre homònima, inicialment torre de la Reina Mora, que era una de les portes d'accés al recinte musulmà.
- Ermita de Los Navarros. Segle XIX.
- Escut heràldic. Bé d'interès cultural que té Cullera.
- Ermita de Santa Marta. Segle XIV. No en romanen més que unes quantes restes.
- Ermita de Sant Llorenç. Segle XVI. Conserva un esplèndid retaule xorigueresc.
Museus[modifica]
- Museu d'Història i Arqueologia. Col·lecció de les restes prehistòriques trobades en el terme municipal, amb ceràmiques, monedes i àmfores de procedència grega, romana i d'altres. Biblioteca d'Història i Arqueologia.
- Museu de l'Arròs. Museu temàtic situat a l'ermita dels Sants de la Pedra i que conté els ferraments per al cultiu de l'arròs, de valor etnològic.
- Torre del Marenyet. La torre està musealitzada, incloent-hi una exposició permanent sobre la seua funció històrica de torre de vigilància i defensa.
- Torre de la Reina Mora. Alberga una exposició sobre les funcions de la torre, tant com a ermita com de torre de vigilància.
- Cova del Pirata Dragut. Alberga una exposició temàtica sobre la pirateria mediterrània durant el segle XVI. L'assalt de Dragut és el centre argumental del recorregut que s'inicia amb un diorama que mostra la vila de Cullera el 1550.
Gastronomia[modifica]
Com a poble tributari de l'Albufera que és, la seua gastronomia presenta els guisats amb anguila, all-i-pebre, espardenyà, etc. Arrossos, fideuà, suc de peix i sarsuela de peix, entre d'altres, completen una oferta culinària de caràcter marcadament mediterrani.
Política i govern[modifica]
Corporació municipal[modifica]
- Vegeu també: Eleccions municipals de Cullera
La corporació municipal o ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 10 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 5 de Partit Popular, 3 de Compromís, 2 de Gent per Cullera i 1 de Ciutadans.
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | ![]() |
Jordi Mayor Vallet | 4.974 | 43,19% | 10 (![]() | |
Partit Popular de la Comunitat Valenciana | ![]() |
Ernesto Sanjuán Martínez | 2.624 | 22,79% | 5 (![]() | |
Compromís per Cullera | ![]() |
Hugo Isaac Font Lafarga | 1.810 | 15,72% | 3 (![]() | |
Gent per Cullera | ![]() |
Silvia Castro Blanco | 948 | 8,23% | 2 (![]() | |
Ciutadans - Partit de la Ciutadania | ![]() |
José Palacios Rafael de la Cruz | 790 | 6,86% | 1 (![]() | |
Esquerra Unida-Democràcia Participativa Cullera: Acord Ciutadà (EUPV-DPC:AC) | ![]() |
Francisco Javier García-Conde Bru | 248 | 2,15% | 0 | |
Vots en blanc | ![]() |
122 | 1,06% | |||
Total vots vàlids i regidors | 11.516 | 100 % | 21 | |||
Vots nuls | 169 | 1,45%** | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 11.685 | 70,74%** | ||||
Abstenció | 4.834* | 29,26%** | ||||
Total cens electoral | 16.519* | 100 %** | ||||
Alcalde: Jordi Mayor Vallet (PSPV-PSOE) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots: 10 de PSPV-PSOE, 3 de Compromís i 1 de C's[5]) | ||||||
Fonts: Ministeri de l'Interior.[6] Junta Electoral de la Zona de Sueca.[7] Periòdic Ara.[8] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldes[modifica]
Des de 2015, l'alcalde de Cullera és Jordi Mayor Vallet, de PSPV-PSOE.[9][10]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979 - 1983 | Enrique Chulio Peris | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983 - 1987 | Enrique Chulio Peris | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987 - 1991 | Juan Alfredo Martínez Naya | UV | 30/06/1987 | -- |
1991 - 1995 | José Alandete Català | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995 - 1999 | Carlos Joaquín Moreno García | UV-CCV | 17/06/1995 | -- |
1999 - 2003 | Ernesto Sanjuán Martínez Joan Grau Grau |
PP PSPV-PSOE |
03/07/1999 25/06/2001 |
Moció de censura PSPV +1 GM + APC |
2003 - 2007 | Ernesto Sanjuán Martínez | PP | 14/06/2003 | -- |
2007 - 2011 | Ernesto Sanjuán Martínez | PP | 16/06/2007 | -- |
2011 - 2015 | Ernesto Sanjuán Martínez | PP | 11/06/2011 | -- |
Des de 2015 | Jordi Mayor Vallet | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[10] |
Personatges destacats[modifica]
- José Alemany y Bolufer (Cullera, 1866 - Madrid, 1934), filòleg, hel·lenista, lexicògraf i traductor, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
- Joan Olivert Serra (Cullera, 1888 - Madrid, 1949), pioner de l'aviació, va realitzar el primer vol motoritzat a l'Estat espanyol.
- Rafael Talens Pelló (Cullera, 1933 - Madrid, 2012), compositor i pedagog musical.
- Joan Piris i Frígola (Cullera, 1939), bisbe de Menorca i de Lleida.
- Joaquim Bosch Grau (Cullera, 1965), magistrat i jurista, portaveu de l'organització Jutges per a la Democràcia.
Festes[modifica]
Dates | Festa | Descripció |
---|---|---|
17 de gener | Sant Antoni del Porquet | fogueres i benedicció d'animals |
15 a 19 de març | Falles[11] | quinze comissions, actes culturals durant la resta de l'any, xifli |
Dijous i Divendres Sant | Setmana Santa | processons, via crucis, etc. |
abril | Festes Patronals | aurores, bous, concerts i processons |
23 de juny | Nit de Sant Joan | fogueres a la mar i concert al Raconet |
16 de juliol | Mare de Déu del Carme | festa dels mariners |
juliol | Oktoberfest | fira de la cervesa i la gastronomia d'Alemanya |
agost | Medusa Sunbeach | festival de música internacional |
4 d'octubre | Sant Francesc d'Assís | festes del barri |
9 d'octubre | Dia del País Valencià | balls populars i commemoració institucional |
22 de novembre | Santa Cecília | festa dels músics |
23 de desembre | La Murga del Burro[12] | cercavila de cançons satíriques |
Referències[modifica]
- ↑ Diccionari d'Estudis Catalans
- ↑ (castellà) Luis Arciniega García, Defensas a la antigua y a la moderna en el Reino de Valencia durante el siglo XVI, p.74
- ↑ Lluïsa Muñoz Altabert, Les corts valencianes de Felip III, p.19
- ↑ «ARGOS» (en es-es). [Consulta: 25 novembre 2017].
- ↑ Redacció «Jordi Mayor (PSPV), assumeix la veu del poble de Cullera amb el suport de Compromís i C's». www.laveupv.com, 13-06-2015 [Consulta: 31 desembre 2015].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Sueca «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sueca sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Sueca], 79, 28-04-2015, pàg. 144 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Cullera», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Cullera. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «Junta Local Fallera de Cullera». [Consulta: 16 desembre 2016].
- ↑ Sara Sanjuan «La Murga reprocha los sueldos ante los políticos de Cullera» (en castellà). Levante-EMV, 29-12-2015 [Consulta: 16 desembre 2016].
Bibliografia[modifica]
- Font Matilla, Elisa. Diseño y viabilidad de la ruta del arroz como atractivo turístico medioambiental de la ciudad de Cullera, 2012.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cullera ![]() |
- Pàgina web de l'Ajuntament de Cullera.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment