Cullera (Ribera Baixa)

Cullera
	Bandera de Cullera.svg
	escut de Cullera
	Vista àeria de Cullera
Localització
; 39° 09′ 58″ N, 0° 15′ 10″ O / 39.1659862°N,0.2526691°O
Autonomia	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Ribera Baixa
Capital	Cullera
Municipis	9
Població
Total	21.999 (2017)
• Densitat	408,75 hab/km²
Gentilici	Cullerenc, -enca/ Cullerà, - ana/ Cullerot, -ota
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	53,82 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	2 m
Limita amb	Corbera ; Favara ; Fortaleny ; Llaurí ; Sueca ; Tavernes de la Valldigna
Partit judicial	Sueca
Organització i govern
• Alcalde	Ernesto Sanjuán Martínez
Indicatius
Codi postal	46400
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46105
Codi ARGOS	46105
Altres dades
Agermanament	Le Bourget (França); Ouroux-en-Morvan (França); Jever (Alemanya); Siktivkar (Rússia)
Web	www.cullera.es

Cullera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Contingut

1 Història
2 Demografia i economia
3 Geografia
4 Patrimoni historicoartístic
5 Museus
6 Gastronomia
7 Política i govern
- 7.1 Corporació municipal
- 7.2 Alcaldes
8 Festes
9 Referències
10 Bibliografia
11 Vegeu també
12 Enllaços externs

Història[modifica]

Cullera ha estat habitada pels humans des de temps immemorials, com demostra el jaciment del paleolític superior que hi ha a la cova del Volcà del Far; també hi ha testimonis del pas d'ibers i romans (jaciment de la Illeta dels Pensaments, avui desaparegut) de l'època musulmana, a banda del topònim Culla, 'cim', Aira, 'mida', és la fundació i fortificació del lloc.

El 1235, Jaume el Conqueridor fa un primer intent de conquistar-la però no serà fins al 1240, després de la signatura d'un pacte amb Zayyan ibn Mardanix, últim valí de València, en què el monarca cristià es comprometia a respectar les possessions musulmanes de Dénia i de Cullera, quan, de manera pacífica es produïsca la conquista.

El 1247, els moros de la comarca es revoltaren contra el poder reial i ocuparen la fortalesa, la qual cosa va ocasionar la seua expulsió de la ribera del Xúquer. Un dels fets d'armes més rellevants de l'edat mitjana fou l'ocupació i presa de la fortalesa per Pere I de Castella en el decurs de la Guerra dels dos Peres; Pere el Cerimoniós va fer la promesa el 1336 i el 1340, que trencà en diferents ocasions, de no alienar el lloc; darrere d'una forta ajuda econòmica de la població a Martí l'Humà el 1402-1403, aquest va reconéixer diferents exempcions de drets reials a Cullera, i fins i tot la impossibilitat de fer-la tornar a les mans de senyors particulars; també el 1404, Maria de Luna, esposa de Martí l'Humà, promulga les ordenances per les quals hauria de regir-se el sistema electoral municipal, amb alguna interrupció, fins al final de l'època foral; des d'aleshores, segurament, Cullera envia procuradors a les corts de València. Els primers segles de l'edat moderna vénen marcats per problemes socials com ara la revolta de les Germanies, la defensa davant els successius monarques dels drets adquirits davant Martí I o els diversos atacs de pirates el 1503, 1532,^[2] i 1550,^[3] que obligaren Felip II a fortificar la costa amb un conjunt de torres que avui coneixem com la torre Marenyet.

En la Guerra de Successió, Cullera s'aboca devers l'arxiduc Carles i el lloc fou convertit en senyoriu per a la mare de l'austriacista Joan Baptista Basset i Ramos; darrere la seua ocupació pel duc de la Torre el 1707, Maria Lluïsa de Savoia, dona de Felip V d'Espanya, el va oferir a aquest com a senyoriu jurisdiccional, juntament amb l'Albufera; però les tensions amb el senyor del lloc pel pagament dels drets jurisdiccionals portaren la població a demanar la reincorporació a la corona; al segle XIX, hi ha a Cullera diversos enfrontaments entre constitucionals i absolutistes; ajuntaments de l'un i de l'altre signe se succeeixen després de la Guerra del Francés; les guerres carlines porten a la formació de milícies de caràcter liberal; en l'aspecte socioeconòmic, els canvis liberals del segle XIX porten a l'establiment d'una important burgesia agrària, sorgida sovint d'elements més enriquits dels camperols autòctons; a l'economia agrària centrada en el blat, l'arròs i altres productes d'horta i de secà, als quals es refereixen Cavanilles el 1795-1797 i Madoz el 1845-1850, seguirà una agricultura més comercial al voltant de la taronja i l'arròs; el projecte de construcció d'un port, concebut pel marqués de la Romana a final del XVIII i que no es va dur a la pràctica, formava part de l'entusiasme pel comerç que el desenvolupament burgés arenava.

La importància de la classe assalariada i jornalera explica la difusió del socialisme i de l'anarquisme; la vaga d'inspiració anarquista del 1911, originaria a Cullera els esdeveniments més greus; durant la Guerra Civil espanyola, s'hi formarà una col·lectivitat ugetista, integradora dels petits propietaris, i una altra d'anarquista interessada en la socialització de tot el terme municipal; després de la guerra, la creació de l'Hermandad Sindical, que acull patrons agraris i jornalers, implica una manera de neutralització del moviment camperol i, fins i tot, una preocupació prioritària per les millores tècniques (plagues, camins) i pel desenvolupament de fórmules cooperativistes, molt intens a Cullera.

Demografia i economia[modifica]

Lletres de Cullera a la muntanya de les Raboses

Juntament amb l'activitat pesquera, regulada per una confraria, i agrícola, horta, taronja, olivera i arròs, el camp econòmic més important procedeix del desenvolupament turístic encetat en els anys 60 del segle passat, amb l'arribada massiva de francesos, madrilenys i valencians en general. El turisme ha fet florir activitats relacionades amb els serveis, i ha transformat l'estructura social i urbana de la població.

La seua economia basada tradicionalment en l'agricultura (cultius d'arròs i tarongers) i en la pesca ha anat cedint terreny en favor d'un important desenrotllament turístic tant a escala nacional com internacional.

En els anys 60, amb el boom turístic, portat per l'especulació urbanística, es va crear una nova classe de ciutadans que principalment es van dedicar al sector de la construcció (obra, ebenisteria, lampisteria, etc.). Una volta es va acabar aquest auge, la ciutat va entrar en un període de decadència, al qual es van sumar diversos factors: la manca de previsió de les autoritats va fer que el turisme de capital econòmic es decantés per unes altres zones; el baix benefici que s'extrau de la rica horta va fer que molts camps s'abandonaren (problema generalitzat en la major part de l'estat); es va deixar de construir i es va dirigir l'economia a un turisme que no era capaç d'alimentar tota la població.

Per a molts, la solució passa per una reconversió industrial promesa moltes vegades; per a uns altres, cal un altre boom especulatiu que done renom a Cullera i, principalment, realce el preu del sòl. Un sòl que durant dècades ha anat quedant cada vegada en menys mans; unes mans que, amb afany de lucre, han frenat el creixement normal d'un poble al qual no li ha quedat una altra alternativa que eixir cada dia en busca de faena a les localitats circumdants.

El turisme ha modificat l'estructura urbana amb la creació de nous nuclis de població: Mareny de Sant Llorenç, Far, Cap Blanc, L'Estany, El Marenyet i el Dosser. El 2005 s'hi registraren 23.261 habitants, de gentilici cullerans, culleranes.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2009	2012	2016
20.927	20.336	20.663	20.595	20.397	20.663	20.622	22.544	23.261	23.406	24.500	22.736	22.139^[4]

Geografia[modifica]

Panoràmica de Cullera

L'extensa planícia que conforma el terme, de 53,4 km², està regada pel Xúquer, que hi desemboca i que, juntament amb la muntanya, amb penya-segats, coves i barrancs, la marjal, els 15 km de platges, les zones humides —que es troben incloses en el Parc Natural de l'Albufera de València—, representades per la bassa de Sant Llorenç, l'Estany, la zona semipantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu, conformen la gran riquesa paisatgística de Cullera, que podem conéixer utilitzant les diferents rutes que s'hi han establert a l'efecte: ruta de la Bassa de Sant Llorenç, ruta de la senda de l'alt del Fort, ruta de l'Estany, ruta de la Lloma, ruta del riu Xúquer i l'Assut. A les seues costes, hi ha un illot conegut com a Escull del Moro.

Barris i pedanies[modifica]

Muntanya de Cullera

Al terme municipal de Cullera s'ubiquen els següents nuclis de població:

El Brosquil
El Dossel
El Far
El Mareny de Sant Llorenç
El Marenyet
El Port
El Racó de Santa Marta
El Raval de Sant Agustí
La Bega
La Vila
L'Estany
Sant Antoni de la Mar

Localitats limítrofes[modifica]

Platges[modifica]

Badia de Cullera

Patrimoni historicoartístic[modifica]

Castell de Cullera

Església dels Sants Joans

El nucli urbà s'estén al redós del Munt de l'Or, entre el riu i la mar. Inclou diferents museus: Història i Arqueologia, Faller i d'altres que citarem en parlar del patrimoni cullerà, que és el següent:

El castell. Edificat pels àrabs sobre ruïnes iberes i romanes, constitueix l'element més significatiu del patrimoni local i l'estampa cullerenca per antonomàsia, que es completa amb el santuari dedicat a la Moreneta, patrona de Cullera.
Barri del Pou. També conegut com el raval del Mar o Santa Anna i Sant Jaume. Antic barri de pescadors que conserva encara algunes barraques i petits taulells amb motius d'inspiració marinera.
Església de la Sang de Crist. Bastida el 1614 sobre una ermita medieval.
Església dels Sants Joans. Neoclàssica, del segle XVII. Bastida sobre una altra dels segles XIII-XIV, de què es conserva una capella.
El calvari. Segle XIX.
Torre del Marenyet. Alberga un petit museu dels costums dels soldats de l'època en què era torre defensiva.
El Mercat. Modernista, aixecat entre 1899 i 1903 per l'arquitecte Lluís Ferreres.
El Fort. Fortificació construïda en època carlista.
Muralles. Construïdes el 1553, de forma pentagonal. Van aixecar-se per defensar-se dels atacs del pirates barbarescos.
Torre de Santa Anna (BIC 1949), torre d'origen musulmà.
Creu de terme, Bé d'interès cultural que té Cullera.
Ermita dels Sants de la Pedra. Alberga el Museu de l'Arròs.
Ermita de Sant Vicent Ferrer. Segle XIX.
Ermita de Santa Anna. Segle XVII. Annexa a la torre homònima, inicialment torre de la Reina Mora, que era una de les portes d'accés al recinte musulmà.
Ermita de Los Navarros. Segle XIX.
Escut heràldic. Bé d'interès cultural que té Cullera.
Ermita de Santa Marta. Segle XIV. No en romanen més que unes quantes restes.
Ermita de Sant Llorenç. Segle XVI. Conserva un esplèndid retaule xorigueresc.

Museus[modifica]

Museu d'Història i Arqueologia. Col·lecció de les restes prehistòriques trobades en el terme municipal, amb ceràmiques, monedes i àmfores de procedència grega, romana i d'altres. Biblioteca d'Història i Arqueologia.

Museu de l'Arròs. Museu temàtic situat a l'ermita dels Sants de la Pedra i que conté els ferraments per al cultiu de l'arròs, de valor etnològic.

Torre del Marenyet. La torre està musealitzada, incloent-hi una exposició permanent sobre la seua funció històrica de torre de vigilància i defensa.

Torre de la Reina Mora. Alberga una exposició sobre les funcions de la torre, tant com a ermita com de torre de vigilància.

Cova del Pirata Dragut. Alberga una exposició temàtica sobre la pirateria mediterrània durant el segle XVI. L'assalt de Dragut és el centre argumental del recorregut que s'inicia amb un diorama que mostra la vila de Cullera el 1550.

Gastronomia[modifica]

Com a poble tributari de l'Albufera que és, la seua gastronomia presenta els guisats amb anguila, all-i-pebre, espardenyà, etc. Arrossos, fideuà, suc de peix i sarsuela de peix, entre d'altres, completen una oferta culinària de caràcter marcadament mediterrani.

Política i govern[modifica]

Corporació municipal[modifica]

Vegeu també: Eleccions municipals de Cullera

La corporació municipal o ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 10 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 5 de Partit Popular, 3 de Compromís, 2 de Gent per Cullera i 1 de Ciutadans.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Cullera
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	Jordi Mayor Vallet	4.974	43,19%	10 (+1)
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Ernesto Sanjuán Martínez	2.624	22,79%	5 (-6)
	Compromís per Cullera	Hugo Isaac Font Lafarga	1.810	15,72%	3 (+2)
	Gent per Cullera	Silvia Castro Blanco	948	8,23%	2 (+2)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania	José Palacios Rafael de la Cruz	790	6,86%	1 (+1)
	Esquerra Unida-Democràcia Participativa Cullera: Acord Ciutadà (EUPV-DPC:AC)	Francisco Javier García-Conde Bru	248	2,15%	0
	Vots en blanc		122	1,06%
Total vots vàlids i regidors			11.516	100 %	21
	Vots nuls		169	1,45%**
Participació (vots vàlids més nuls)			11.685	70,74%**
Abstenció			4.834*	29,26%**
Total cens electoral			16.519*	100 %**
Alcalde: Jordi Mayor Vallet (PSPV-PSOE) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots: 10 de PSPV-PSOE, 3 de Compromís i 1 de C's^[5])
Fonts: Ministeri de l'Interior.^[6] Junta Electoral de la Zona de Sueca.^[7] Periòdic Ara.^[8] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015, l'alcalde de Cullera és Jordi Mayor Vallet, de PSPV-PSOE.^[9]^[10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979 - 1983	Enrique Chulio Peris	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983 - 1987	Enrique Chulio Peris	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987 - 1991	Juan Alfredo Martínez Naya	UV	30/06/1987	--
1991 - 1995	José Alandete Català	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995 - 1999	Carlos Joaquín Moreno García	UV-CCV	17/06/1995	--
1999 - 2003	Ernesto Sanjuán Martínez Joan Grau Grau	PP PSPV-PSOE	03/07/1999 25/06/2001	Moció de censura PSPV +1 GM + APC
2003 - 2007	Ernesto Sanjuán Martínez	PP	14/06/2003	--
2007 - 2011	Ernesto Sanjuán Martínez	PP	16/06/2007	--
2011 - 2015	Ernesto Sanjuán Martínez	PP	11/06/2011	--
Des de 2015	Jordi Mayor Vallet	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[10]

Festes[modifica]

Falla de la plaça La Taüt (2014)

Dates	Festa	Descripció
17 de gener	Sant Antoni del Porquet	fogueres i benedicció d'animals
15 a 19 de març	Falles^[11]	quinze comissions, actes culturals durant la resta de l'any, xifli
Dijous i Divendres Sant	Setmana Santa	processons, via crucis, etc.
abril	Festes Patronals	aurores, bous, concerts i processons
23 de juny	Nit de Sant Joan	fogueres a la mar i concert al Raconet
16 de juliol	Mare de Déu del Carme	festa dels mariners
juliol	Oktoberfest	fira de la cervesa i la gastronomia d'Alemanya
agost	Medusa Sunbeach	festival de música internacional
4 d'octubre	Sant Francesc d'Assís	festes del barri
9 d'octubre	Dia del País Valencià	balls populars i commemoració institucional
22 de novembre	Santa Cecília	festa dels músics
23 de desembre	La Murga del Burro^[12]	cercavila de cançons satíriques