Culpabilitat (penal)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Orestes perseguit per les Fúries - John Singer Sargent, 1921. Representació de la culpabilitat.

La culpabilitat, en dret penal,[1] és el judici d'imputació personal, és a dir, suposa la reprotxabilitat del fet ja qualificat com a típic i antijurídic, fundada en el desacatament de l'autor davant del dret per mitjà de la seva conducta, mitjançant la qual menyscaba la confiança general en la vigència de les normes.[2][3][4] El problema de la culpabilitat és central en el dret penal, ja que determina finalment la possibilitat d'exercici de l'ius puniendi.

Sota la categoria de la culpabilitat, com a últim element de la teoria del delicte, s'agrupen totes aquelles qüestions relacionades amb les circumstàncies específiques que van concórrer a la persona de l'autor en el moment de la comissió del fet típic i antijurídic.[5]

El grau de culpabilitat està en relació al tram recorregut en el camí del delicte, a si la participació és directa o no, i també depèn de les circumstàncies que hi concorren.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «culpabilitat». GEC. [Consulta: 12 novembre 2021].
  2. «colpevolézza in Vocabolario - Treccani» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2022].
  3. Naujoël. «Apuntes de Derecho para estudiantes y Abogados.» (en espanyol europeu). [Consulta: 4 desembre 2021].
  4. «guilt | law | Britannica» (en anglès). [Consulta: 29 octubre 2022].
  5. Monografias.com, Lorenzo Hurtado Vera. «La culpabilidad - Monografias.com» (en castellà). [Consulta: 4 desembre 2021].

Vegeu també[modifica]