Cultura de Qujialing

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàCultura de Qujialing
Tipuscultura arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Períodeneolític Modifica el valor a Wikidata
Inici3400 aC Modifica el valor a Wikidata
Fi2600 aC Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
Qujialing map.svg Modifica el valor a Wikidata

La cultura de Qujialing (xinès tradicional: 屈家嶺文化, xinès simplificat: 屈家嶺文化, pinyin: Qūjiālǐng wénhuà) (3400-2600 aC) va ser una civilització neolítica centrada principalment al voltant de la regió mitjana del riu Iang-Tsé a Hubei i Hunan, Xina. La cultura va succeir la cultura de Daxi i va arribar al sud de Shaanxi, al nord de Jiangxi i al sud-oest de Henan. Els tipus d’artefactes exclusius de la cultura inclouen boles de ceràmica i verticils de cargol pintats; el posterior va ser heretat per la successiva cultura Shijiahe.

L'assentament de Qujialing es va descobrir al comtat de Jingshan, Hubei, Xina. El jaciment va ser excavat del 1955 al 1957 i es van descobrir restes de gallines, gossos, porcs i ovelles. Les restes de peixos es van descobrir en deu fosses d’emmagatzematge. També es va trobar ceràmica de closca d’ou i trípodes. Al jaciment es van poder localitzar els murs de l'assentament, sistemes d’aigua fets pels humans, grans edificis amb pati i llocs residencials.[1]

Molts dels artefactes de la cultura es troben al Museu Provincial de Hubei.

Cultura material[modifica]

L'assentament de Qujialing, que ocupa una superfície d’uns 400.000 metres quadrats, es remunta al moment més tardà del període neolític. La superfície de les ruïnes fa 350 metres de llarg i 320 d’amplada. La majoria de les parts de les ruïnes es troben en bon estat. Entre les restes culturals s'hi troben cases antigues, fosses d’emmagatzematge i sepulcres, com també la ceràmica pintada que es desenterra en aquests indrets. Les arqueòlogues també van trobar moltes eines de producció i palla d’arròs, cosa que indicava el desenvolupament de l’agricultura en aquest període. El desenvolupament de l'agricultura i el culte a Taozu indiquen que l'assentament de Qujialing va entrar a la societat patrilineal del clan. La cultura de Qujialing rep el nom d'aquest assentament.[2]

Datacions[modifica]

L’absència de material adequat per a la datació per radiocarboni en aquesta regió dificulta la sincronització dels assentaments similars. S'han aplicat tècniques de luminiscència estimulada òpticament (OSL-SAR) i termoluminescència (TL-SAR) per datar els jaciments arqueològics i naturals de Qujialing amb l'edat ja coneguda, provant les tècniques en mostres de jaciments arqueològics d'aquesta regió. Els resultats van mostrar que les propietats de luminiscència del quars a partir de mostres de sediment i de terra cuita són molt similars. Les edats de quars OSL obtingudes per a una mostra de sediment i una mostra de terra cuita de la capa cultural són de 5,4 ±0,3 i 5,1 ±0,3 milions d'anys, respectivament. L’edat de quars TL de la mostra de terra cuita és de 5,6 ±0,5 milions d'anys. Aquestes dates són consistents amb les edats calibrades del radiocarboni (4,9 ±0,1 i 5,1 ±0,1 milions d'anys cal BP (± 1σ)) de les dues mostres de carbó vegetal de la capa cultural d’una localitat propera, i també concorden amb el periode de la cultura de Qujialing. Els resultats indiquen que les tècniques de datació OSL es poden aplicar fins a data de jaciments arqueològics similars a la zona mitjana del riu Iang-Tsé, Xina.[3]

Referències[modifica]

  1. «Top 10 archaeological discoveries of 2018 in China Announced». [Consulta: 12 novembre 2020].
  2. «Qujialing Site». [Consulta: 12 novembre 2020].
  3. «Luminescence dating of baked earth and sediments from the Qujialing archaeological site, China» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Allan, Sarah (ed), The Formation of Chinese Civilization: An Archaeological Perspective, ISBN 0-300-09382-9
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cultura de Qujialing