Curd Jürgens

De Viquipèdia
Infotaula de personaCurd Jürgens
Bundesarchiv B 145 Bild-F034157-0020, Bonn, Bundeskanzler Brandt empfängt Schauspieler cropped.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Curd Gustav Andreas Gottlieb Franz Jürgens Modifica el valor a Wikidata
13 desembre 1915 Modifica el valor a Wikidata
Solln (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 1982 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaZentralfriedhof, Gruppe 32C, Nummer 54 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor, actor de veu, actor de cinema, actor de teatre, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1935 Modifica el valor a Wikidata –
Família
Cònjugevalor desconegut (1937–1947), divorci
Judith Holzmeister (1947–1955), divorci
Eva Bartok (1955–1956), divorci
valor desconegut (1958–1977), divorci
valor desconegut (1978–1982), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0432007 Allocine: 683 Allmovie: p36548 TV.com: people/curd-jrgens IBDB: 47352
Last fm: Curd+Jürgens Musicbrainz: 302c75cf-b9b3-46fa-aec5-26d090b2e797 Discogs: 598812 Allmusic: mn0001634441 Find a Grave: 1289 Modifica el valor a Wikidata

Curd Gustav Andreas Gottlieb Franz Jürgens (13 de desembre de 1915 - 18 de juny de 1982) va ser un actor alemany que va tenir certa relació parental alemany-francès. En idioma anglès apareix generalment el nom sense dièresi com Curt Jurgens. L'any 1945 Jürgens va adoptar la ciutadania austríaca.

Carrera[modifica]

Curd Jürgens va néixer a Solln, aleshores regne de Baviera (Alemanya). El seu pare, Kurt,era un comerciant d'Hamburg, i la seva mare, Marie-Albertine, era una professora francesa.[1][2] Va començar la seva carrera treballant com periodista abans de fer de representant de la que seria la seva esposa, l'actriu Lulu Basler.

Va passar la major part de la seva carrera cinematogràfica inicialment als estudis que hi havia a la ciutat de Viena. Jürgens fou molt crític amb el Nacionalsocialisme a la seva Alemanya natal. El 1944 fou enviat a un camp d'internament a Hongria com a "políticament no fiable".[3]

Jürgens va passar a interpretar soldats en moltes pel·lícules de guerra. Entre les actuacions destacades destaquen el seu paper a la pel·lícula Des Teufels General (1955), un retrat de ficció d'Ernst Udel, as volador de la Primera Guerra Mundial i general de la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial, seguit de la pel·lícula de Roger Vadim Et Dieu… créa la femme protagonitzada per Brigitte Bardot.

La primera pel·lícula de Jürgens a Hollywood va ser The Enemy Below (1957), en la qual va retratar al comandant d'un U-Boot. El 1962 va interpretar al general alemany Günther Blumentritt a The Longest Day (1962). Més tard, a la pel·lícula de James Bond L'espia que em va estimar (1977), va interpretar al vilà Karl Stromberg, un industrial sociopàtic que volia transformar el món en un paradís oceànic. La seva darrera aparició al cinema va ser Maître Legraine, al costat d'Alain Delon i Claude Jade en el thriller d'espies Teheran 43 (1981). A la televisió en anglès, va interpretar al canceller Otto von Bismarck en diversos episodis de la sèrie de la BBC Fall of Eagles (1974) i va aparèixer com a general Vladimir a la sèrie Smiley's People de la BBC (1982).

Tot i que va aparèixer a més de 100 pel·lícules, Jürgens també va ser un actor de teatre notable. Va ser membre de diversos teatres de Viena (Volkstheater 1938-1941, Burgtheater 1940-1953 i 1965-1968, entre d'altres). Va interpretar Jedermann d'Hugo von Hofmannsthal al Festival de Salzburg des del 1973 fins al 1977, possiblement el paper més destacat d'un actor masculí de parla alemanya. El 1966 va aparèixer una petita estada a Broadway a l'Eugene O'Neill Theatre davant de Geraldine Page, dirigit per George Schaefer.[4]

La seva última actuació escènica va ser amb l'Òpera de l'Estat de Viena el 9 de març de 1981 com a Bassa Selim a l'òpera Die Entführung aus dem Serail de Mozart.[5] També va dirigir algunes pel·lícules d'èxit limitat, com ara Bankraub in der Rue Latour, i va escriure guions, com ara Bonus on Death.

Va titular la seva autobiografia de 1976 ... und kein bißchen weise (I no una mica savi).[6]

Vida personal[modifica]

Jürgens tenia una casa a França, però sovint tornava a Viena per actuar als escenaris. Va morir d'un atac de cor el 18 de juny de 1982. Jürgens havia patit un atac de cor alguns anys abans. Durant aquest, va tenir una experiència propera a la mort on va afirmar que havia mort i anat a l'infern. Jürgens va ser enterrat al cementiri central de Viena.

Feia 1,92 metres d'alçada.[7] Brigitte Bardot el va anomenar "l'armari normand" durant el seu treball a Et Dieu... créa la femme.[8]

Jürgens va estar casat amb:

  1. Lulu Basler, actriu (15 de juny de 1937 – 8 d'octubre de 1947) (divorciat)
  2. Judith Holzmeister (16 d'octubre de 1947 – 1955) (divorciat)
  3. Eva Bartok (13 d'agost de 1955 – 1956) (divorciat)[9]
  4. Simone Bicheron (14 de setembre de 1958 – 1977) (divorciat)
  5. Margie Schmitz (21 de març de 1978 – 18 de juny de 1982) (la seva mort)

Filmografia parcial[modifica]

Referències[modifica]

  1. "Curt Jurgens, War Films' Star" (Free Preview) The New York Times (subscripció necessària)
  2. "The Man You'll Love to Hate" (Free Preview) The New York Times (subscripció necessària)
  3. Karney, Robyn. The Movie Stars Story. Outlet, 1984. 
  4. The Great Indoors by Irene Kamp, Eugene O'Neill Theatre, January 17 – February 5, 1966, Playbill
  5. Die Entführung aus dem Serail, 9 March 1981, Vienna State Opera
  6. Jürgens, Curd. ... und kein bißchen weise, Munich, Droemer Knaur (1976). ISBN 3-85886-054-9
  7. Sill, Oliver. Zerbrochene Spiegel (en alemany). Walter de Gruyter, 1991, p. 227. ISBN 978-3-11-012697-6 [Consulta: 8 maig 2009].  quoting Holba et al. Reclams deutsches Filmlexikon, Stuttgart 1984, p. 181, ISBN 978-3-15-010329-6
  8. «Curd Jürgens im Porträt» (en alemany). Hubert Burda. [Consulta: 8 maig 2009].
  9. "Eva Bartok, 72, Actress in Films of 50's and 60's" (obituary), Associated Press in The New York Times, 5 August 1998

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Curd Jürgens