Cussonia spicata

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuCussonia spicata
Cussonia spicata - Cabbage tree - South Africa.JPG
Cussonia spicata.jpg
Fulles
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaAraliaceae
GènereCussonia
EspècieCussonia spicata
Thunb., 1780[1]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Cussonia triptera Colla
  • Cussonia quercifolia Colla
  • Cussonia boivinii Drake
  • Cussonia calophylla Miq.
  • Cussonia kraussii Hochst.[2]
Modifica les dades a Wikidata

Cussonia spicata és un arbre de la família Araliaceae, natiu del sud i orient d'Àfrica que habita en terrenys oberts, afloraments rocosos, pastures montanes i entre matolls de falgueres, fins als 2.500 msnm.[3] Apareix naturalment en zones humides de l'Àfrica del Sud, des de la zona del Cap fins prop de la zona tropical. No tolera les gelades ni temperatures baixes. Cussonia spicata va ser descrita per Carl Peter Thunberg i publicada a Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis 3: 212, t. 13. 1780.[4]

Vista de la planta

Morfologia[modifica]

Arriba fins als 15 m d'alçada.[5] El tronc és molt gruixut i amb l'escorça de suro gris. És un arbre molt original per la inusual forma de les fulles i branques que poden ramificar-se radialment donant fins a un nombre de 15 branques al voltant de la branca principal. Fulles perennes, de fins a 70 cm. de longitud, palmejades digitades, amb 5 a 9 folíols de 30 a 35 cm de llarg cadascun. Tenen un pecíol llarg, de 35 a 40 centímetres, sovint lobulat, que pot fer pensar que és la mateixa fulla. Flors petites de color verd groguenc, disposades de manera atapeïda en umbel·les de 8 a 12 espigues grosses i denses, de 5 a 15 cm de longitud. Fruits arrodonits o angulosos amb 4 a 6 mm de diàmetre, de color marró i al madurar porpra.[3][6] L'escorça suberificada la protegeix dels depredadors i dels incendis.

Usos[modifica]

Ha estat utilitzat en la medicina tradicional africana, que li atribueix diverses propietats que estan sent investigades.[7] Les fulles són usades per a alleujar la indigestió; la decocció de l'escorça i l'arrel macerada s'utilitzen en el tractament de la malària.[5] Una decocció de l'arrel s'usa per a tractar la febre, les malalties venèries[7] i com a diürètic i laxant.

Referències[modifica]

  1. Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis iii. (1780) 212. t. 13. Uppsala.
  2. Cussonia spicata (en anglès). Encyclopedia of Life.  Data consulta: 04 de desembre de 2013.
  3. 3,0 3,1 Hyde, M.A.; B.T. Wursten & P. Ballings (2013) Cussonia spicata Thunb.; Flora of Zimbabwe. Consultat el 22 d'abril de 2013.
  4. «Cussonia spicata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.
  5. 5,0 5,1 Hankey, Walter (2004) Cussonia spicata Thunb.; PlantzAfrica. Consultada el 23 d'abril de 2013.
  6. CUSSONIA SPICATA Thunb.; Arboles Ornamentales. Consultada el 23 d'abril de 2013.
  7. 7,0 7,1 De Villiers, B J; S.F. Van Vuuren; R.L. Van Zyl & B-E Van Wyk. (2010). Antimicrobial and antimalarial activity of Cussonia species (Araliaceae). Jornal of Ethnopharmacology 129 (2): 189-196.

Bibliografia[modifica]

  • Bamps, P. R. J. 1974. Contributions a l'etude des Araliacees africaines. Bull. Jard. Bot. Belg. 44: 101–139.
  • Bernardi, L. 1980. Synopsis Araliacearum Madagascariae et Comorarum Insularum (auxilio methodi "Ferulago"). Candollea 35: 117–132.
  • Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cussonia spicata Modifica l'enllaç a Wikidata