Cyclospora cayetanensis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCyclospora cayetanensis
Cyclospora cayetanensis stained.jpg
Ooquistes de Cyclospora cayetanensis
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneChromista
FílumApicomplexa
ClasseConoidasida
OrdreEucoccidiorida
FamíliaEimeriidae
GènereCyclospora
EspècieCyclospora cayetanensis
Modifica les dades a Wikidata

Cyclospora cayetanensis un protist del tall Apicomplexa que causa la malaltia de ciclosporosis en els éssers humans i tal vegada en altres primats. És un coccidi formador de cists, que causa una diarrea acte-limitante. Els riscos per a la salut associats amb la malaltia estan en general limitats als viatgers que visiten regions endèmiques i adquireixen la infecció: aquesta és la raó per la qual C. cayetanensis ha estat etiquetada com una de les causes de la "la diarrea del viatger". L'infecció s'ha reportat a Amèrica, el Carib, Europa, Austràlia, Àsia i Àfrica, el que la converteix en una causa important de diarrea endèmica i epidèmica al món.

Taxonomia[modifica]

Cyclospora cayetanensis pertany al fílum Apicomplexa, classe Sporozoasida, subclasse Coccidiasina, orden Eimeriorina, família Eimeriidae i gènere Cyclospora. Les anàlisis filogenètics han demostrat que la Ciclospora associada als humans està estretament relacionada amb el membres del gènere Eimeria. Cyclospora cayetanensis és l'única espècie del gènere Cyclospora que se sap que infecta als humans. [1][2]

Morfologia i cicle vital[modifica]

Cicle vital[modifica]

Les infeccions per C. cayetanensis es produeixen principalment per la ruta oral-fecal i es transmet a través de la ingestió d'aigua o aliments contaminats (no s'ha descrit la transimissió persona a persona). Té un cicle de vida monoxènic, és a dir, amb un únic hoste, l'humà. Presenta alternancia de cicles de reproducció asexual (merogònic) i de reproducció sexual (esporogònic). La presència d'etapes asexuals i sexuals en el mateix hoste suggereix que el cicle de vida d'aquest microorganisme es pot competar dins d'un hoste.[3][1]

Aquest cicle comença amb la ingestió de l'oocist esporulat (l'estat infecciós, transmissible), que es desenquista a l'intestí i allibera quatre esporozoits.[3] Aquests envaeixen les cèl·lules epitelials de l'intestí prim i es multipliquen provocant atrofiacions i l'alteració de les vellositats. Els esporozoits es troben dins del citoplasma cel·lular envoltats per una vacuola parasitòfora. Aquests es transformen en trofozoits, els quals, mitjançant divisió nuclear asexual per merogònia, formen els meronts que contenen els merozoits. S’originen dos tipus de meronts. Els de tipus I contenen de 8 a 12 merozoits, els quals penetren les cèl·lules epitelials i formen els meronts de tipus II, que contenen quatre merozoits. Un cop alliberats, aquests penetren altres cèl·lules i comença la fase sexual mitjançant la diferenciació a microgametòcits (masculins) o macrogametòcits (femenins). El primer forma numerosos microgamets flagelats. El macrogametòcit fertilitzat es transforma en zigot, desenvolupant una paret gruixuda i resistent, i es converteix en un oocist que conté l’esporont. Els oocists immadurs, no esporulats, s’alliberen per la femta a l’exterior, on l’esporont, sota condicions adients, es divideix en dos esporoquists, que contenen dos esporozoits cadascun.[4][2]

Depenent de les condicions ambientals, els oocists requereixen de pocs dies a setmanes per madurar i transformar-se en oocists esporulats. Els estudis sobre oocists pertanyents a humans y micos suggereixen que l’esporulació òptima es dona a 22-30ºC en 7-14 dies. Els oocists dels coccidis poden persistir llargs períodes en el ambient, mantenint la seva capacitat infecciosa inclús sota condicions ambientals rigoroses. A més, aquests son molt resistents als desinfectants (incloent clor a concentracions utilitzades per al tractament de l’aigua) però molt sensibles a la dessecació (las sevas parets es es trencan a partir dels 15 minuts). Poden sobreviure a l’aigua a 4ºC durant dos mesos i a 37ºC 7 dies. Per tant, el oocists necessiten humitat, temperatura moderada i temps suficient a l’ambient per fer-se infectius. L’aigua facilita el desenvolupament i transmissió dels oocists dels coccidis.[4]

Morfologia[modifica]

Morfològicament, els oocists són esfèrics amb un diàmetre d'entre 8 i 10 μm. C.cayetanensis presenta dues formes: una inmadura (no esporulada) i una altra madura (esporulada). Ambdues formes tenen un envolta fibril·lar de 63 nm de gruix, per sota de la qual es troba una paret de 50 nm. Aquestes capes protegeixen als cists del medi exterior. A l'interior de la forma inmadura s'observen uns grànuls, mentre que la forma madura conté dos esporocists amb dos esporozoits cadascú, amb un àrea apical estructuralment complexa, similar al conoide dels coccidis, amb ropthrias i micronemes.[3] [4][1]

Patogènesi[modifica]

Cyclospora infecta l'intestí prim, en particular el jejú. Les biòpsies jejunals han mostrat alteracions de la mucosa a les vellositats intestinals i alteracions cel·lulars dels enteròcits, els que adquireixen forma columnar o cuboide; també hi ha hiperplàsia de les criptes i infiltració per cèl·lules inflamatòries (leucòcits polimorfonuclears, limfòcits i cèl·lules plasmàtiques en la làmina pròpia), edema difús, hiperemia reactiva, dilatació vascular i congestió de capil·lars en presència del paràsit, que són compatibles amb la inflamació del tracte intestinal superior. Aquestes evidències, unides a l'absència d'invasió tissular, han suggerit la possibilitat que aquest procés estigués intervingut per una enterotoxina. Molts dels canvis inflamatoris poden persistir, inclús després que la infecció es curi. [3][5]

El mecanisme íntim d'aquests esdeveniments és desconegut, però se suposa que serà similar al d'altres Apicomplexa: i) reconeixement intercel·lular, fixació mitjançant el conoide i formació de la "unió mòbil" esporozoit-enteròcit; ii) alliberament del contingut de les rhoptrias i invaginació de la membrana dels enteròcits, facilitada pels moviments de lliscament, flexió i torsió dels esporozoits; iii) fusió de la membrana invaginada, localització dels esporozoítos a l'interior de vacúols parasitóforas d'origen cel·lular, a prop del pol luminal, i la seva multiplicació cíclica.[3]

Simptomatologia i diagnòstic[modifica]

La simptomatologia principal causada per l'infecció de C. cayetanensis son diarrea aquosa i voluminosa, rampes abdominals, nàusees , febre baixa i pérdua de pes . La malaltia es autolimitada en la majoria d' individus sans, però es pot presentar com una diarrea severa, perllongada i crònica en individus inmunocompromesos. La simptomatologia es més greu en individus grans i nens petits mentre que és mes lleuguera en nens grans i adults. També pot haver infeccions assimptomatiques i aquestes son molt freqüents en àrees endèmiques i la gravetat d'aquestes infeccions i la seva duració tendeixen a ser mes lleus després d'episodis repetits. El període d'incubació dura al voltant de set dies, i la duració de la diarrea es major en pacients amb VIH (al voltant de 199 díes ) i mes petita en pacients VIH negatius (57,2 díes). S'han informat d'alguns síndromes després de l'infecció per C. cayetanensis com el síndrome de Guillain-Barré i síndrome d'artritis reactiva (antigament síndrome de Reiter, i en pacients amb VIH es manifesta la malaltia biliar, la colecistitis acalculosa i la colangitis.[2]

El diagnòstic parasitològic es basa en la detecció d'ooquists rodons a les deposicions mitjançant tincions (normalment la tinció de Ziehl-Neelsen) i la conseqüent observació al microscopi. No obstant, això requereix a un professional capaç d'identificar-los. D'altra banda, una alternativa seria un examen de autofluorescència. També es podrien utilitzar tècniques moleculars com panells intestinals.[6]Respecte a tècniques serológiques actualment no hi ha proves serológiques disponibles. Malgrat en un estudi, es va probar la técnica ELISA amb anticossos IgG i IgM específics en individus amb ooquists.[2]

Per la detecció d'ooquists en mostres clíniques s'han d'examinar moltes mostres de femta per descartar l' infecció per C. cayetanensis. S'han d'examinar tres mostres de femta recolectades en díes alterns dins d'un període de 10 díes per aconseguir una taxa de detecció superior al 95%. Es pot utilitzar un frotis humit amb o sense iode per detectat els ooquists. També es poden utilitzar tècniques de sedimentació amb formalina-èter, o la flotació utilitzant una solució de sacarosa per a detectar un petit numero d'ooquists en mostres de femta. Com que són de mida petita (7,5-10 μm) i de forma arrodonida, els ooquists es poden confondre amb amebes o cél.lules inflamatóries, i es requereixin tècniques microscòpiques alternatius per aconseguir una major sensibilitat de detecció.[2]

Tractament[modifica]

El tractament per la ciclosporiasis es basa en antibiotics, concretament trimetropim-sulfametoxazol (TMP-SMX) , i aquest es efectiu tant en pacients inmunocompetents, com en pacients inmunocompromessos. Hi ha un tractament alternatiu amb ciprofloxacina que s'utilitza en pacients alergics a la sulfonamida, encara que no està considerat tant efectiu com TMP-SMX. Altres antibiotics com azitromicina, àcid nalidíxic, fluorat de diloxanida, tinidazol,norfloxacina i quinacrina, han sigut probats per al tractament de la ciclosporiasis sense èxit.

La nitazoxanida s'utilitza per al tractament d'infeccions mixtes de paràsits amb protozous i helmints intestinals inclosa C. cayetanensis .[2]

Ecologia[modifica]

Epidemiologia[modifica]

Tot i que C. cayetanensis s’ha trobat tant en països en desenvolupament com en desenvolupats, aquest no es podria considerar que tingués una distribució cosmopolita, ja que aquells individus afectats a països desenvolupats tenen antecedents epidemiològics d’estades recents a països en vies de desenvolupament. Actualment, les àrees que es consideren endèmiques de Cyclospora són Centre-Amèrica i Sud-Amèrica, diversos països de l’orient mitjà (Egipte i Turquia), el subcontinent indi inclòs el Nepal i el sud i l’est d’Àsia incloent Indonesia.

L’infecció està regida per les estacions. Aquesta estacionalitat varia segons la regió, majoritàriament degut a l’activitat humana, la contaminació mediambiental i com d’òptimes són les condicions per a que es doni l’esporulació. La incidència de C. cayetanensis incrementa durant els mesos càlids i, tot i que en algunes zones sembla ser que hi ha una correlació entre l’increment de casos i el període de pluges, la infecció per part d’aquest protist és majoritària durant els mesos més secs.

Poblacions susceptibles[modifica]

El paràsit s’ha detectat tant en individus sans com en pacients simptomàtics immunocompetens o immunodeprimits, pel que estaríem parlant d’un patogen primari, tot i que el percentatge d’infeccions variï entre aquest tipus d’individus. Amb tot, els nens, els estrangers i els pacients immunodeprimts en països endèmics seran més vulnerables a la infecció amb Cyclospora cayetanensis.

El major risc d'infecció i diarrea en nens es dóna durant els 5 primers anys de vida, en els quals hi ha una probabilitat significativament més gran de patir una ciclosporosi que en l'edat adulta. Tot i així, les infeccions en infants amb menys de 18 mesos de vida solen ser escases, el que s'atribueix als anticossos que han sigut conferits per part de la mare.

D’altra banda, els adults amb SIDA també presenten més susceptibilitat enfront el patogen.

A les zones endèmiques la susceptibilitat a la infecció i la presència de símptomes queda reduïda a aquells individus més vells i als més joves, sent els adults resistents o presentant infeccions asimptomàtiques. En individus joves, la severitat dels símptomes però, tendeix a ser més lleu i la duració de la infecció s’acurta després de cada infecció. Això és degut a la immunitat adquirida. En canvi, a les zones on Cyclospora no és endèmica la majoria de la població és susceptible a la infecció.[2][3][5]

L’estatus socioeconòmic també podria afectar a la infecció per C. Cayetanensis. La pobresa i un baix estatus socioeconòmic són considerats factors de risc. La ciclosporosi és comuna en zones endèmiques empobrides on les condicions sanitàries de l’aigua i del menjar són escasses o inexistents. Aquestes zones sovint manquen de latrines o vàter, provocant que hi hagi un augment del contacte dels excrements amb el sòl, augmentant així el risc d’infecció. A més, la pobresa també comporta que hi hagi un dèficit d’instal·lacions sanitàries.[2]

Reservoris[modifica]

El reservori d’aquest organisme és l’home. Pel que fa als vectors animals, sembla ser que la ramaderia no seria un focus d’infecció, degut a que C.cayetanensis és incapaç de produir infeccions de manera regular en animals que no siguin humans(pollastres, ànecs, conills, ratolins, porcs, micos..), el que suggereix que hi ha una alta especificitat d’hoste. Tot i així si que es creu que els animals podrien ajudar a la dispersió d'oocists. A més, s’ha descobert que certes espècies de marisc (en concret Corbicula fluminea, una cloïssa) són capaces de retenir els oocists de Cyclospora fins a 13 dies, podent esdevenir un vector d’infecció.[3][5]

Factors de risc[modifica]

El principal factors de risc per la ciclosporosi en països industrialitzats serien viatjar a àrees endèmiques de Cyclospora i el consum domèstic d’aigua o menjar contaminat (principalment productes frescos provinents de zones endèmiques). Els principals aliments que solen estar contaminats serien els gerds, els pèsols, l'alfàbrega; aliments difícils de netejar i que són consumits sense un processament previ que pugui inactivar o eliminar els oocists. Per exemple, en el cas dels gerds la seva pròpia topografia facilitaria l'atrapament dels oocists degut a que presenta unes projeccions similars a péls on quedarien unides aquestes partícules infectives. En canvi, els aliments pasteuritzats i els que són escalfats a altes temperatures abans de ser consumits no estan associats amb el patògen.[5][2]

En països no industrialitzats, altres factors associats amb la infecció serien el consum d’aigua no tractada, la manca d’higiene, la presència d’animals domèstics a la llar i fins i tot el contacte amb el sòl.[5]

Els criteris de prevenció i control d'aquest patogen semblen ser insuficients, ja que s'han trobat oocists a productes vegetals preenvasats així com en plantes depuradores d'aigua, l'aigua de l'aixeta, pous i d'altres en països europeus (Itàlia, Espanya) i americans (Canadà, Estats Units).

Control i prevenció[modifica]

Les infeccions per C.cayetanensis es poden prevenir millorant la cura personal i les condicions sanitaries per eliminar la transmissió fecal-oral dels aliments contaminats, l'aigua i mostres ambientals d' àrees endèmiques. També es pot prevenir evitant el consum de productes frescos sense cuinar particularment en les àrees endèmiques .L' aigua que s'utilitza per beure, preparar els aliments i rentar els productes frescos que es mengen crus ha d'hervir-se o filtrar-se. C.cayetanensis es resistent als desinfectants.Per altra banda s'ha de controlar les fonts de contaminacions als camps, a les empacadores dels treballadors agrícoles sobretot a les àrees endèmiques ja que es clau per prevenir les infeccions. Rentar-se minuciosament les mans, el tractament adequat de les aigües residuals son també esencials. Els treballadors que manifestin símptomes de gastroenteritis han d'evitar el contacte amb aliments frescos. Altres aspectes de control i prevenció utilitzats per a altres infeccions causades per coccidis també es poden aplicar a les infeccions per C.cayetanensis . En la actualitat, no existeix cap vacuna per protegir als humans de les infeccions per coccidis. [2]

  1. 1,0 1,1 1,2 Li, Junqiang; Wang, Rongjun; Chen, Yuancai; Xiao, Lihua; Zhang, Longxian «Cyclospora cayetanensis infection in humans: biological characteristics, clinical features, epidemiology, detection method and treatment» (en en). Parasitology, undefined/ed, pàg. 1–11. DOI: 10.1017/S0031182019001471. ISSN: 0031-1820.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 Almeria, Sonia; Cinar, Hediye N.; Dubey, Jitender P. «Cyclospora cayetanensis and Cyclosporiasis: An Update» (en en). Microorganisms, 7, 9, 2019/9, pàg. 317. DOI: 10.3390/microorganisms7090317. PMC: PMC6780905. PMID: 31487898.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 García, Ana et al. «Cyclospora y Ciclosporosis». Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica, 01-09-2001.
  4. 4,0 4,1 4,2 Chacín-Bonilla, Leonor; Barrios, Fernando «Cyclospora cayetanensis: biology, environmental distribution and transfer» (en en). Biomédica, 31, 1, 2011, pàg. 132–43. DOI: 10.7705/biomedica.v31i1.344. ISSN: 2590-7379.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Ortega, Ynés R.; Sanchez, Roxana «Update on Cyclospora cayetanensis, a Food-Borne and Waterborne Parasite». Clinical Microbiology Reviews, 23, 1, 2010-1, pàg. 218–234. DOI: 10.1128/CMR.00026-09. ISSN: 0893-8512. PMC: 2806662. PMID: 20065331.
  6. Weitzel, Thomas; Vollrath, Valeska; Porte, Lorena «Cyclospora cayetanensis». Revista chilena de infectología, 34, 1, 2017-2, pàg. 45–46. DOI: 10.4067/S0716-10182017000100006. ISSN: 0716-1018.