Cygnus (nau espacial)
| |||
| Informació general | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | spacecraft family (en)   | ||
| Fabricant | Northrop Grumman Space Systems, Thales Alenia Space, Orbital Sciences Corporation, Orbital ATK i Orbital ATK | ||
| Pais d'origen | Estats Units i Itàlia | ||
| Ús | Commercial Resupply Services | ||
| Especificacions | |||
Format per
| |||
.jpg)
 Esquema de la versió Cygnus Standard (esquerra) i Enhanced (dreta) . | ||
|---|---|---|
| Descripció | ||
| Role: | S'utilitza per subministrar l'Estació Espacial Internacional amb càrrega | |
| Crew: | 0 | |
| Carrier Rocket: | Antares | |
| Dimensions | ||
| Standard Vehicle núm. 1–3 | Enhanced Vehicle núm. 4+ | |
| Alçada:[1] | 3,66 m | 4,86 m |
| Diàmetre del PCM:[1] | 3,07 m | 3,07 m |
| Massa (en sec):[1] | 1.500 kg | 1.800 kg |
| Volum:[2] | 18,9 m³ | 27 m³ |
| Càrrega útil lliurada:[2] | 2.000 kg | 2.700 kg |
| Càrrega útil de retorn: | 1.200 kg | 1.200 kg |
| Rendiment | ||
| Vida útil: | Una setmana a dos anys[3] | |
.jpg)
La nau espacial Cygnus és una nau espacial de subministrament no tripulada en desenvolupament per Orbital Sciences Corporation com a part del programa de desenvolupament Commercial Orbital Transportation Services (COTS) de la NASA.
Està dissenyat per transportar subministraments a l'Estació Espacial Internacional (ISS) després de la jubilació del Transbordador Espacial americà en el 2011 i usada per al programa Commercial Resupply Services de la NASA per al lliurament de càrrega i subministraments a l'Estació Espacial Internacional (EEI) sobre naus espacials operades comercialment, que va ser adjudicat a OSC juntament amb SpaceX, que va desenvolupar el SpaceX Dragon.[4] Des de l'agost de 2000, les missions de subministrament no tripulades a l'ISS han volat regularment per naus espacials russes Progress, l'Automated Transfer Vehicle europeui el H-II Transfer Vehicle japonès,[5]
Orbital Sciences va començar a utilitzar les entregues el 2013 amb la nau Cygnus llançada amb el coet Antares des del Launch Pad 0A al Mid-Atlantic Regional Spaceport (MARS), Wallops Island, Virgínia.[6] Després d'ampliacions addicionals a finals de 2015, s'ha contractat a Orbital Sciences Corporation deu missions en la primera fase.[7] En la segona fase, adjudicada en 2014, se li van adjudicar un mínim de sis llançaments més per a la segona fase.[8]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Thales Alenia Space — Cygnus». Thalesaleniaspace-issmodules.com. Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 1r març 2011].
- 1 2 «Cygnus Fact Sheet - 2012» (PDF). [Consulta: 1r abril 2012].
- ↑ «The Annual Compendium of Commercial Space Transportation: 2012». Federal Aviation Administration, 01-02-2012. [Consulta: 8 febrer 2013].
- ↑ «NASA lines up four additional CRS missions for Dragon and Cygnus». [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑ «NASA Taps SpaceX, Orbital Sciences to Haul Cargo to Space Station». Space.com, 23-12-2008. [Consulta: 1r març 2011].
- ↑ «Cygnus heads for the International Space Station». gizmag.com, 18 setembre 2013. [Consulta: 1 octubre 2013].
- ↑ «SpaceX wins 5 new space station cargo missions in NASA contract estimated at $700 million». [Consulta: 17 juliol 2016].
- ↑ «Sierra Nevada Corp. joins SpaceX and Orbital ATK in winning NASA resupply contracts». Washington Post, 14-01-2016. [Consulta: 17 gener 2016].
Enllaços externs
[modifica]
- Orbital Sciences news page for Cygnus
- Thales Alenia Space page for Cygnus Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine.
- Computer animation of the Standard Cygnus delivering cargo to the ISS - Youtube