Cynethryth

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCynethryth
Early-medieval coin , Penny of Cynethryth, wife of Offa, King of Mercia (FindID 197414).jpg
Biografia
Naixement segle VIII (Gregorià) (<770)
Mort Després de 798
  Reina consort Mèrcia

796
  Abadessa 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Religiosa
Altres
Títol Reina
Cònjuge Offa de Mèrcia
Fills Ælfflæd
Eadburh de Mercie
Ecgfrith de Mèrcia
Etheldritha de Crowland
Modifica les dades a Wikidata

Cynethryth (Cyneðryð; Morta després del 798) fou una reina de Mèrcia, muller del rei Offa de Mèrcia i mare del rei Ecgfrith. Fou l'única reina consort anglosaxona amb monedes encunyades al seu nom.

Biografia[modifica]

Orígens[modifica]

És té molt poca informació sobres els seus origens. El seu nom recorda la muller i filles del rei Penda (Cynewise, Cyneburh, i Cyneswith) fet que pot indicar que fos una descendent de Penda.[1]

En l'obra del segle XIII "Vitae duorum Offarum", però, es diu que el seu origen era franc. Tal i com es narra en l'obra, la princesa fou abandonada pels francs en una barca a la deriva a causa d'alguna ofensa. Quan la barca va arribar finalment a la costa gal·lesa, Cyntehryth va ser rescatada per Offa, a qui va assegurar que havia estat cruelment perseguida i que pertanyia a la casa reial Carolingia. Offa la va rebatejar amb el nom de Drida i la va deixar al càrrec de Marcellina, la seva mare. Més tard, se n'enamoraria i s'hi casaria, i la reina adoptaria el nom de Quindrida. Aquesta història sembla relacionada amb la de Thritha, la muller d'Offa que apareix a Beowulf, i també té aspectes similars als orígens de la muller d'Offa d'Angeln, una noia de Yorkshire abandonada a la deriva pel seu pare.[2][3]

A diferència de les relacions d'Æthelbald, predecessor d'Offa condemnat per l'església, el matrimoni de Offa i Cynethryth va tenir l'aprovació de la jerarquia eclesiàstica.[4] En una carta al fill de Cynethryth i Offa, Ecgfrith, el monjo Alcuí li aconsella seguir l'exemple dels seus pares, incloent la seva pietosa mare. En altres documents, Alcuí es refereix a Cynethryth com la "controladora de la casa Reial".[5]

Reina de Mèrcia[modifica]

Moneda de Cinethryth, muller de Offa

La data del matrimoni entre Offa i Cynethryth no és clara, però no va ser fins després del naixement de Ecgfrith que Cynethryth va començar a signar documents,[6] el primer en el 770, juntament amb Ecgfrith i Ælfflæd. Pel 780 el seu títol ja era Cyneðryð Dei gratia regina Merciorum ("Cynethryth, per la Gràcia de Déu, Reina del Mercians").[7]

Ha estat suggerit que les monedes de Cynethryth imitaven les de l'Emperadriu bizantina Irene, qui en aquells temps governava a través del seu fill Constantí VI. La imatgeria emprada, tanmateix, no segueix el model de les monedes d'Irene, sinó les de les monedes d'emperadrius Romanes tardanes, igual que la imatge utilitzada en les monedes d'Offa el mostren com un emperador Romà tardà.[8] Ha estat suggerit que les monedes eren usades només en donacions que Cynethryth feia a l'església, però la seva semblança a les monedes d'assumptes generals suggereix altrament. Aquest encunyament és únic a l'Anglaterra anglosaxona, i de fet en tota Europa Occidental en aquest període.

S'ha dit que Cynethryth fou patrona de Chertsey Abbey. El Papa Adrià I, quan va nombrar arquebisbe a Higbert de Lichfield, va escriure una carta conjunta a Offa i Cynethryth.

Al·legacions pel que fa a la mort d'Etelbert II d'Ànglia Oriental[modifica]

Es creu que Etelbert II, Rei dÀnglia de l'Est (mort el 20 maig de 794) – més tard canonitzat com Sant Etelbert – fou assassinat per ordres d'Offa.

Alguns cronistes més tardans, com Roger de Wendover, ha al·legat que Cynethryth fou realment la responsable de l'assassinat o va incitar Offa a matar-lo.

Entrada en una ordre religiosa[modifica]

Després de la mort d'Offa el 796, Cynethryth va esdevenir abadessa del monestir a Cookham i va estar al càrrec també de l'església de Bedford, on Offa era enterrat. Cynethryth seguia amb vida el 798, quan una disputa per unes terres d'església amb Æthelhard, Arquebisbe de Canterbury, va ser resolt al Sínode de Clofesho.

Família[modifica]

Offa va tenir com a mínim cinc fills, dels que es creu que eren també de Cynethryth:

Referències[modifica]

  1. Stafford, p. 36.
  2. Raymond Wilson Chambers. Beowulf: An Introduction to the Study of the Poem with a Discussion of the Stories of Offa and Finn. Cambridge University Press, 1921, p. 36-37. 
  3. Klaeber's Beowulf, and the Fight at Finnsburg, 4th ed., R.D. Fulk, Robert E. Bjork and John D. Niles, eds., University of Toronto Press, 2008, pp. 222-226.
  4. Stafford, p. 37.
  5. Keynes. Alcuin's letters 61, 62, and 101 mention Cynethryth; Monumenta Germaniae Historica, Epistolae Karolini aevi (II), pp. 105, 106, & 148.
  6. Stafford, p. 38.
  7. For a list of charters witnessed by Cynethryth, see the Prosopography of Anglo-Saxon England; for the charters themselves, see the Anglo-Saxon Charters homepage and Dr. Sean Miller's Anglo-Saxons.net.
  8. Kelly; Keynes; Stafford, pp. 39–40.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cynethryth Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Anglo-Saxon Charters homepage». Arxivat de l'original el 2005-06-01. [Consulta: 8 octubre 2007].
  • Dümmler, Ernst, Epistolae Karolini aevi, Tomus II. (Monumenta Germaniae Historica, Epistolarum, Tomus IV) Berlina: Weidmann, 1895. (Disponible a dMGH)
  • Kelly, S.E. «Cynethryth». Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 8 octubre 2007].
  • Keynes, Simon, "Cynethryth" en M. Lapidge Et al. (eds), El Blackwell Enciclopèdia d'Anglaterra anglosaxona. Blackwell, London, 1999.  ISBN 0-631-22492-0
  • Miller, Sean. «Anglo-Saxons.net». [Consulta: 8 octubre 2007].
  • Shippey, Tom. «Wicked Queens and Cousin Strategies in Beowulf and Elsewhere». The Heroic Age, Volume 5, Summer 2001. Arxivat de l'original el 2007-11-23. [Consulta: 21 octubre 2007].
  • Stafford, Pauline, "Dones Polítiques en Mercia, Vuitè a Desens Segles Primerencs" dins Michelle P. Brown & Carol Un. Farr (eds), Mercia, un regne anglosaxó dins Europa. Leicester: Leicester Premsa universitària, 2001.  ISBN 0-8264-7765-8
  • Thacker, Alan, "Reis, Sants i Monestirs en pre-Viking Mercia" en Midland Història, volum 10 (1985). ISSN 0047-729X
  • Williams, Gareth, "Mercian Coinage i Autoritat" dins Michelle P. Brown & Carol Un. Farr (eds), Mercia, un regne anglosaxó dins Europa. Leicester: Leicester Premsa universitària, 2001.  ISBN 0-8264-7765-8
  • Yorke, Barbara, "Els Orígens de Mercia" dins Michelle P. Brown & Carol Un. Farr (eds), Mercia, un regne anglosaxó dins Europa. Leicester: Leicester Premsa universitària, 2001.  ISBN 0-8264-7765-8