César Gaviria Trujillo
  | |
| Nom original | (es) César Augusto Gaviria Trujillo(español) |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 31 març 1947 (77 anys) Pereira (Colòmbia) |
| Secretari General de l'Organització de l'Organització dels Estats Americans | |
| 1994 – 2004 ← João Clemente Baena Soares – Miguel Ángel Rodríguez Echeverría → | |
 28è President de Colòmbia | |
| 7 agost 1990 – 7 agost 1994 ← Virgilio Barco Vargas – Ernesto Samper Pizano → | |
Minister of Finance and Public Credit (en)  | |
| 7 agost 1986 – 17 juny 1987 | |
| Ambaixador de Colòmbia | |
| Membre de la Cambra de Representants de Colòmbia | |
| Circumscripció electoral: Risaralda | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat dels Andes |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, polític, economista |
| Partit | Partit Liberal Colombià |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Ana Milena Muñoz de Gaviria |
| Fills | Simón Gaviria |
| Germans | Liliana Gaviria Trujillo i Luis Fernando Gaviria Trujillo |
Premis | |
.svg) | |
César Gaviria Trujillo (castellà: César Augusto Gaviria Trujillo(español)) (Pereira, 31 de març de 1947) és un economista i polític colombià, President de Colòmbia entre 1990 a 1994, Secretari General de l'Organització d'Estats Americans de 1994 a 2004 i Director Nacional del Partido Liberal de 2005 al 2009.Durant el seu mandat com a president fou convocada una Assemblea Nacional Constituent que promulgà la Constitució de Colòmbia de 1991.[1]
Biografia[modifica]
Durant el seu mandat presidencial, combat els traficants de droga colombians i és sota la seva legislatura que el baró del càrtel de Medellin, Pablo Escobar, és eliminat. El vigor i la sinceritat d'aquest combat són tanmateix discutits. La rendició de Pablo Escobar havia estat negociada amb les autoritats, i el famós traficant de droga no consent a lliurar-se només després d'haver obtingut una promesa de no-extradició. S'instal·la en una luxosa « presó » que ha ell mateix fet construir, on s'envolta del seu estat major i continua dirigint el narcotràfic. D'altra banda, encara que la guàrdia de la seva presó estigui assegurada per la policia colombiana, Escobar continua rebent-hi els quadres del Càrtel i hi fa igualment introduir homes sospitosos de traïció que fa torturar a mort. Quan aquestes actuacions són conegudes per l'opinió pública, el govern decideix traslladar el presoner no sense haver-lo advertit prèviament cosa que l'incita a escapar-se.[2]
En detriment d'un creixement econòmic estable, de les inversions estrangeres, i de la capacitat de l'Estat colombià per pagar regularment els interessos del seu deute, el 45 % dels colombians viuen a sota del llindar de pobresa (particularment al camp) i les quasi-barraques s'estenen al voltant de les urbs. Creats pels narcotraficants i sostinguts per l'exèrcit (el president Gaviria declara veure en ells una « solució possible »), els grups paramilitars, de vegades anomenats « autodefenses » per certs mitjans de comunicació, són encarregats de lluitar contra els guerrillers. A les ciutats, aquests grups porten missions de neteja social contra els « improductius » i « residus ». Vagabunds, marginats, nens del carrer i homosexuals són assassinats per aquests grups. La corrupció es desenvolupa: molts jutges, diversos senadors, capellans, i fins el director de la policia nacional han tingut lligams amb els traficants.[3]
El seu govern crea l'any 1994 els « Convivir », que han d'ajudar l'exèrcit a preveure les activitats dels grups insurrectes gràcies a una xarxa d'informants. Tanmateix, segons el periodista Hernando Calvo Ospina, « la realitat ha demostrat que els Convivir han permès legalitzar les xarxes d'assassins a sou al servei dels narcotraficants i dels propietaris de terres tot tenint l'objectiu principal d'utilitzar la població civil com a cobertura sexual del moviment paramilitar.[4] »
De 1994 a 2004, és secretari general de l'Organització d'Estats Americans. Cèsar Gaviria és membre honorari del Club de Roma.[5] El seu fill Simón Gaviria dirigeix el Partit liberal entre 2011 i 2014, després és director nacional de la planificació de Juan Manuel Santos de 2014 a 2017. Cèsar Gaviria torna des de llavors a ser el cap del partit. S'uneix a la candidatura d'Iván Duque per a l'elecció presidencial de 2018, que aquest assoleix.[6]
A la cultura popular[modifica]
A la sèrie de televisió Narcos, ficció de la persecució de Pablo Escobar i del càrtel de Medellín per la DEA, el seu paper és interpretat per l'actor mexicà Raúl Méndez.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: César Gaviria Trujillo |
- ↑ «César Gaviria Trujillo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ingrid Betancourt. La rage au cœur. Pocket, 2001.
- ↑ Hubert Prolongeau «Violences colombiennes dans les rues et dans les têtes» (en francès). Le Monde diplomatique, 01-01-1993.
- ↑ «Les paramilitaires au cœur du terrorisme d'Etat colombien» (en francès). Le Monde diplomatique, 01-04-2003.
- ↑ «Liste des membres honoraires du Club de Rome». Arxivat de l'original el 2006-09-28. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Qui a trahi le camp de la paix en Colombie ? - Maurice Lemoine» (en francès). www.medelu.org, 25-06-2018.