D'Ací i d'Allà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesD'Ací i d'Allà
D'Ací d'Allà.jpeg
D'Ací i d'Allà
Tipusrevista modifica
Fitxa
LlenguaCatalà
Data de publicació1918
DissolucióJuny del 1936
Publicat aBarcelona modifica
EstatEspanya modifica
Dades i xifres
PeriodicitatMensual
ÀmbitBarcelona

D'Ací i d'Allà fou el primer magazine català  d’estil europeu que engloba diferents temes d’actualitat, com moda, literatura, viatges, curiositats, cinema, història i art. Aquesta és comparable amb revistes com Vanity Fair, Vogue o Harper's pel seu estil luxós i prestigiós en el marc de l’esnobisme barceloní dels anys 20.

Història[modifica]

La primera publicació: Vol. 1, núm. 1, apareix el 10 de gener del 1918. Josep Carner,, és el primer director d’Ací i d’Allà  durant el seu primer any de vida (1918-1919)  fins que deixa la direcció. La seva empremta influencia notablement el el treball del posterior director Ignasi M. Folch i Torres des del 1919 al 1924, qui mantingué les característiques generals de publicació establertes pel  model de Carner que definien una una personalitat pròpia de la revista. Tot i això, l’arribada de Carles Soldevila per l’encàrrec d’ Antoni López i Llausàs  entre  el 1924 i 1936 significà un gran canvi en el caràcter de la revista, en edició i direcció.

Durant la primera etapa (1918-1924) la revista serà de l’ Editorial Catalana Societat Anónima (1917-1924) formada per accionistes de la Lliga Catalana i Josep Pugés ( i el seu germà), integrants del partit regionalista acompanyà a la nostra revista durant tota la seva  primera etapa. Aquesta editorial tenia la finalitat de catalanitzar diversos rams de la cultura, així donant importància a la seva pròpia cultura i promoure el nacionalisme.

A partir del núm. 55 al juliol de 1922 apareix amb el títol: D'ací i d'allà, amb la parícula "i".

Fent referència al format, el magazine estava compost per  un total de 86 a 100 pàgines: la publicitat ocupava de 7 a 10 pàgines,  la fotografia omplia de 32 a 40 pàgines, els dibuixos i gravats entre 7 i 10 pàgines; i el text es podria condensar en 32 a 40 pàgines. Això ens permet quantificar aproximadament pocs espais buits als números Les dimensions de les pàgines eren de 283 cm” a 285 cm2.


A partir del 1924, a l'inici de la segona etapa de la revista dirigida per Soldevila (1924-1936), d’Ací i d’Allà s’aproparà més a capes més aburgesades degut a que el nou director introduirà a intel·lectuals de classe alta a la redacció. Soldevila proporcionarà un estil peculiar i definit. Prèviament, a la primera a etapa de la revista, la tonalitat del contingut es ficava èmfasi en l'estètica acurada i l’art, a part dels diferents temes d’actualitat ;Soldevila canviarà això lleument i donarà molt més protagonisme a la literatura, clarament, equilibrada amb altres temes com la bellesa femenina, els esports de classes elitistes (hípica i golf),el cinema americà, el teatre català, urbanisme i arquitectura… Les darrers mencions temàtiques són destacables perquè Soldevila mostra un “barcelonisme” que es plasmarà e la revista amb fets d'interès i preocupacions per la ciutat , especialment relacionades amb arquitectura i urbanisme. És a partir del núm. 79 (jul. 1924), que la revista perd el subtítol de "magazine trimestral" que al 1928 tornarà com " magazine català" . A més la direcció suposarà el canvi d'editorial també, doncs a partir de 1925 l'editor serà Llibreria Catalònia. Al 1929 es dòna la Publicació d’un número extraordinari de l'Exposició Internacional de Barcelona.

La proclamació de la la Segona República Espanyola al 1931 causà un trasbals empresarial revista, per això aquesta no retorna fins 1932 amb un canvi a l'equip de Soldevila, la direcció artística de Josep Sala. A la seva retornada, la revista va canviar la seva periodicitat de publicació , de mensual passà a trimestral. A partir del 1932 s'hi accentuà el caire de modernitat: més importància a la imatge i al color, a les planes publicitàries, a exotisme; es destaca el número especial sobre l’art d’avantguarda (hivern del 1934).


Pel que fa al preu , ell suport dels subscriptors, l'èxit de ventes i els grans tiratges feren que l'editorial proposes “un petit delme que pagareu a la cultura pàtria” (1922). Així doncs, en la primera etapa el preu era d’ 1 pesseta  inicialment i més endavant, d’1,25 pessetes. Tanmateix a la segona etapa el preu puja i podem veure a les portades com el número surt a 5 pessetes.

Poc abans de la Guerra Civil (1936-1939) es fa la drrera publicació fou Vol. 24, núm. 185 al Juny del 1936.

Censura[modifica]

Durant la Dictadura de Primo de Rivera la revista tancà. La Crónica Catalana i Crónica estrangera foren les primeres les seccions informatives de la revista que desaparegueren amb l’etapa de la dictadura de Primo de Rivera (1924-1930). Aquestes foren fundades  per Carner i deixaven buit informatius al magazine. Més endavant la revista tanca durant el període de dictadura. Més endavant, amb la fi de la dictadura al 1932, es feu una suspensió de la revista del gener al maig. Retornada amb un caire més modern de la revista

Públic[modifica]

Segons Alexandre Cirici, crític d'art, cal fer refèrencia a les seves cites envers el públic del magazine:

“la societat de  la burgesia catalana enriquida per la guerra del 1914-1918 que tenia l'oportunitat de desenvolupar el gust per viure amb u hedonisme accentuat”

“cosmopolita burgesia camboniana”

"Grup cosmopolitat format per las població culta de classes altes i mitjanes, interesades pel jazz,  el cinema i la literatura, el barri xinés (Raval), l’art negre, Stravinsky,..esnobisme barceloní"

Contingut[modifica]

El europeisme i la modernitat es va veure des de les primeres publicacions del magazine. Segons Daniel Giral fou “El primer magazine europeu publicat a casa nostre”.

La revista presenta novetats  com l’abundància de dibuixos i fotogravats, una impressió perfeccionista i cobertes en color les quals moltes eren fruit de l’enginy d’algún artista reconegut. Les portades a color que recordaven a d’altres revistes destacables en el marc de les arts gràfiques com “Blanco y Negro” y “La esfera” de Madrid, per això Francesc Fontbona de Vallescar, un historiador d’art classificava a la revista com “decorativisme dandi”, Un esteticisme refinat i elegant.Cal destacar l com Emili Ferrer  presentava mitjançant els seus dibuixos la realitat envolvent, creava un contingut on el món era “un gran festival”, aparexia la sensualitat de l’exotisme oriental i el misteri en  noies fotografiades. La heterogeneïtat en el contingut artístic de la revista reflectia una llibertat en les opcions gràfiques així com un cert eclecticisme.

L’àmplia llista d’escriptors i d’il·lustradors que hi col·laboraren descriu l’eclecticisme intel·lectual i polític de la revistaCom a revista eclèctica, tractava tant qüestions d’art i literatura, com decoració, natura i arts aplicades. La seva edició i maquetació era acurada i luxosa, a l’estil d’altres publicacions europees o nord-americanes com Vanity Fair, Vogue o L’Illustration. En destacava, sens dubte, la qualitat i curada elaboració de les portades. Tenia, doncs, una vocació d’excel·lència que es transmetia tant pel seu aspecte físic com pels continguts que tractava

Directors[modifica]

Col·laboradors més destacats[modifica]

Il·lustradors[modifica]

  •  Emili Ferrer (1899 -1970), fou un reconegut dibuixant i decorador  que fèu entre d’altres col·laboracions , l’il·lustració acompanyant al texxt de Prudenci Bertrana, “Caminar sota la lluna”
  • Joan Junceda
  • Joan d’Ivori
  • Duran pal
  •  Lola Anglada
  •  Esteve Monegal
  •    Feliu Elias
  •  Jaume Busquets
  •  Enric Moneny
  •  Torné Esquis

Escriptors[modifica]

  •  Carles Riba
  • Marià Manent
  • Carles Soldevila
  • Alfons Maseras
  • Josep Maria López-Picó
  • Josep Maria Millàs-Raurell
  • Josep Pla
  • Eugeni Xamma
  • Josep Maria Junoy
  • Ventura Gassol
  • Guerau de Liost
  •  Tomàs Garcés
  • Josep Maria de Sagarra
  •  Clementina Arderiu
  •  Alexandre Plana
  •  Lluís Nicolau d’Olwer
  •  Rosssend Llates

Enllaços externs[modifica]